- Publicitat -
Inici Articles Social El bloqueig mental.

El bloqueig mental.

El setè #elefant

Sentiu com us puja el pànic des de la boca l’estómac a la gola passant per l’esòfag? Us adoneu de com el cervell es paralitza, davant de l’última notícia negativa?
Sou conscients de com aneu emmalaltint tot i que aparentment no teniu cap problema greu, però les interminables qüestions que us afecten a vosaltres personalment, però també al vostre a l’entorn us afecta? Us sentiu uns titelles en un món hipòcrita, que us fa girar un roda contra la vostra voluntat?
Aquest bloqueig que no et deixa avançar, perquè els sentiments et lliguen molts cops a fer el contrari que voldries fer. La por et bloqueja, això no obstant, també ho fa la manca d’estabilitat, també ajuda si no ets un narcisista que llavors no et cal res ni ningú o un sociòpata que no té cap mena d’empatia. En general necessites unes bases mínimes que t’ajudin a caminar. No naixem ensenyats és evident, i molts han de recórrer quasi una vida per saber que volen fer i en companyia de qui, en canvi, els privilegiats, vinguin d’on vinguin i tinguin el que tinguin, busquen un propòsit a la vida i saben trobar les eines que els portin a aquest camí traçat. Però el bloqueig és traïdor, i molts cops no el veus venir.

De vegades apareix a poc a poc davant de situacions que veus que et seran complicades d’assolir. La cosa es va posant més difícil quan aquestes situacions es van acumulant en el deure del teu compte de resultats, i en l’haver no hi ha res.
El bloqueig es va fent més insuportable quan les notícies dels serveis públics et donen compte d’ajuts per tot arreu, emmarcades amb uns llaços amb uns colors impressionants que enlluernen fins i tot, durant dies, i darrera dels titulars hi ha un despatx buit.

El bloqueig arriba quan t’has deixat la pell per crear un negoci, i les ajudes que havien d’arribar es van diluint en bones paraules, la lletra petita, les circumstàncies excepcionals ara porten a… i una llista immensa de discriminacions per raça, sexe, lloc on poses el cos per dormir, qui governa la teva ciutat, si el negoci gira al sud o al nord. El bloqueig arriba de les mentides, i quan un govern “progressista” es qui t’apuja els impostos, qui colabora amb inflar els preus als subministraments bàsics i és la seva hisenda qui et castiga amb multes perquè no pots dir que has perdut diners perquè la pandèmia no t’ha deixat fer la teva feina. Tu paga i calla.
Després el bloqueig et deixa sense defenses, la situació econòmica empitjora la teva salut i la teva pèssima salut empitjora més l’economia de casa teva, i això que les notícies diuen que cada dia anem millor, i tu a poc a poc vas veient que la teva nevera es va quedant més buida.
Entens que has de començar a decidir que podràs comprar a partir d’ara i que no podràs fer mai més, mentre veus a la TV que els polítics et demanen ajuda per no perdre casa seva, per les multes repressives, però ell sempre se’n en surten i tu tens multes de Meridiana que ningú t’ajuda a pagar. I et se’ns sol.

No pateixes per tu que ja has viscut una vida, pateixes pels que venen, que no tenen eines per lluitar, perquè els governs els hi van prometre un món irreal, un món inaccessible per la majoria. Tanmateix, ells són governs ben alimentats, una família política asseguda a la taula de la Gran Bouffe, mentre miren l’espectacle dantesc que ells mateixos estan protagonitzant, mentre a nosaltres ens puja per la gola el bloqueig i ens venen els vòmits, perquè nosaltres vomitem sols, i ens llepem les ferides sols, perquè això és el què ens espera, si no espavilem.


El bloqueig és terrible, perquè no es deixa ajudar, i és cert que l’individualisme que tant estimula el capitalisme, no ajuda gaire a socialitzar quan realment tens problemes. Això no obstant, hi ha molta gent que tot hi està bloquejada, està disposada ien la línia de sortida. El que passa és que de moment no se’ls veu, perquè estan en diferents fases, però quan arribi el moment només poden passar, dues coses. Que fem implosió, i llavors serem una societat malalta, molt fràgil i decadent, sense cap mena de dignitat, amb individus anul·lats per la deriva de l’atracament moral i econòmic a què ens estan sotmetent, o explotarem i trencarem aquests murs que ens empresonen i tallarem aquestes grilletes que ens encadenen, i exigirem poder exercir els drets i llibertats que mereixem.


Les malaties mentals també són causa i efecte del mon en que vivim, i el bloqueig porta a la depressió i al suïcidi, no ho dic jo, ho diuen les dades i els informes.

El bloqueig és el resultat de dificultats externs i o interns de l’individu, tanmateix aquest individu viu en una societat on se’ns va prometre que exercint el vot, era viure en democràcia, i que la constitució ens garanteix el dret a un habitatge digne i a un sou just.
Ja no parlo de la sanitat o de l’educació o de projectes varis, no. Parlo de decència democràtica, parlo de què els mandataris només poseu regles una damunt de l’altre per bloquejar el sistema, parlo de què estem vivint amb els mateixos sous que es pagaven fa més de 20 anys, parlo del fet que les ajudes només arriben a uns quants i en molts casos quan el receptor ja és mort. Parlo de què hauríeu de ser un servei social i tècnic pels ciutadans, un organigrama preparat per potenciar als ciutadans, i no deixar-los penjants però tristament només sou la Guingueta on tothom es vol col·locar, perquè tant es val que ara el parlament corregeixi irregularitats. Són estafes emparades pels polítics i els jutges, i aturaran aquesta estafa, però ja qui està buscant la manera de crear-ne un altre, en un altre estructura. La malaltia és el sistema i el sistema provoca bloquejos i els bloquejos provoquem morts. Ens heu dut a un estat de bloqueig mental i institucional difícil de pair i no m’importen que han fet els altres, jo us vaig votar a vosaltres, i vosaltres en sou els responsables polítics de tot plegat.


Esteu avisats!


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular