Dissabte, maig 15, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Víctimes DUES DONES, DOS CAMINS.

DUES DONES, DOS CAMINS.

Després de tants dubtes i angoixes, vaig veient com crec que es desenvoluparà tot plegat i dintre de les aturades hegemòniques evidents d’alguns, i amb l’esperança que sempre hi ha llum al final del túnel.

Vull explicar en aquest article, la diferencia en un espai curt de temps de 24h com dues dones han explicat amb les seves decisions personals i polítiques, l’estratègia governamental dels seus partits pel futur de Catalunya.

És evident que el #CasSerret, acabarà sent un això, un cas de renúncia personal encara que sigui per ajudar al seu partit en l’intent de desprestigiar la #ViaPuigdemont, una qüestió d’aïllament del grup (ella no va entrar mai en cap de les estratègies conjuntes de l’exili, ni per al tema judicial, ni el govern a l’exili, ni després quan es va constituir el Consell x la República. Ella, fidel a les ordres d’ERC, va fer el mateix que va fer en el seu dia, el conseller Romeva, per externalitzar el procés d’independència de Catalunya, ABSOLUTAMENT RES. Des de llavors es va convertir en una obedient i silenciosa treballadora de la conselleria d’exteriors de la Generalitat de Catalunya a Bèlgica.

Suposo que els efectes secundaris de tot plegat, són:
L’avorriment per ser en un càrrec inútil i invisible (exteriors és una conselleria buida de contingut, precintada políticament per decisió explícita d’ERC), d’aïllament polític i per tant potser d’aïllament també grupal, tipus amistós, per allò de no compartir secrets ni confiances, mes l’enyorança de la teva vida anterior amb la teva gent i en el teu país, donant així els primers símptomes de malenconia.
Que no dic jo que no sigui de lògica personal, recuperar allò que mai t´haurien d’haver pres, perquè és perfectament entenedor. Però diria, que és una nefasta actuació política, si és que et consideres independentista i creus que tenim dret a un estat propi. Actuar d’aquesta manera, no sembla gaire ètic si saps que la teva decisió pot trencar l’estratègia dels teus companys a l’exili, i repercutir al final fins i tot amb els que estan a la presó negativament. Sobretot si a més, a canvi de renunciar per allò que et van jutjar, el referèndum de l’#1Oct, et donen la possibilitat de tornar a casa lliure i que això et permeti la possibilitat d’ostentar un càrrec públic, fins i tot de consellera.
O potser com diuen altres entesos en la matèria, que tots en saben més que jo, això és una jugada mestra d’ERC, perquè tots els imputats siguin lliures en un espai curt de temps.
I segurament i sense cap mena de dubte, serà els temps i els fets, qui ens traurà o ens donarà la raó, a tothom.

També en aquest espai curt de 24h hem sabut de la investidura de la Laura Borràs, diria que és completament al contrari, ella que va veure les conseqüències de l’#1Oct, va decidir deixar la seva vida professional i personal i podem assegurar que bastant còmode, i es va endinsar en un procés complicat, sabent que no serà ni fàcil ni agradable i sobretot que serà perillós per ella i els seus. Perquè la seva voluntat és que no serà obedient amb la ingerència il·legal i injusta d’un estat repressor. I ahir, 12 de març de 2021 ni per un moment es va desviar de les seves intencions electorals, saben les conseqüències que comporta va fer tota una declaració d’intencions. Va ser clara i explicita del perquè accepta aquest càrrec, i no un altre. Que potser aquest altre seria possiblement més còmode? És evident, però ella va deixar clar que no està disposada a ser la “titella” segona ni tercera, ni primera, en un govern que de moment no es preveu res propositiu del que s’havia promès en campanya electoral, i del que és evident, ella no vol participar. Si es confirmen les seves sospites, mesuraran si és efectiu per procés independentista i per tant la millor sortida social i econòmica pel país, entrar en un govern autonòmic que fins ara ha demostrat ser ineficaç i incompetent, o si el que cal és fer una feina més punyent des de l’oposició. És per això que crec que Laura Borràs, ha decidit estar en primera linea del que ella creu que el lloc més disruptiu de la primera estructura de catalunya, el seu parlament i sobretot la seva presidència. Ha quedat demostrat duran aquests tres anys de govern efectiu, que l’autonomia és un despatx espanyol al nord-est del territori i que només des de la presidència del parlament se li pot dir a Espanya, que no volem ingerències en les decisions democràtiques votades pels ciutadans.

És per això que, la diputada Laura Borràs, ara ja, Molt Honorable presidenta del Parlament de Catalunya, va deixar ben clar en el seu discurs d’investidura que: “La legislatura que avui encetem, ha de marcar un punt d’inflexió, en l’avenç cap a la independència de Catalunya, perquè així ho han volgut, i decidit, mes de la meitat dels ciutadans. Tanmateix, sabem perfectament que allò que l’estat espanyol no aconsegueix guanyar a les urnes, intenta guanyar-ho als tribunals. La judicialització de la política, que espanya ha convertit en la seva una resposta des de fa deu anys, és, la demostració més gran d’impotència política. Si no hi ha diàleg, no hi pot haver política, i l’estat espanyol no només ha renunciat a dialogar, està disposat a decidir sobre que i sobre que no poden dialogar els altres, especialment està disposat a decidir sobre que o sobre que, no es pot dialogar en aquesta cambra, qui ho pot fer i qui no, de quina manera es pot fer i de quina no es pot fer, i vull deixar ben clar, des d’aquest primer moment, que mentre sigui presidenta d’aquesta cambra això no passarà, els diputats del parlament de Catalunya, no tindran altres limitacions que aquelles que imposen els principis democràtics”
Ella ja està fent la seva feina, ara és el partit i l’estratègia judicial i independentista de la #ViaPuigdemont amb el partit de Junts.cat, que com ha evidenciat el MHP Carles Puigdemont en l’entrevista que li han fet a EL PUNT AVUI i que tan disgustat té a Joan Tardà “el sacrificador” quan diu que “JxCat no està interessat a parlar de cadires i rebem moltes pressions per fer-ho. Abans de parlar de càrrecs hem de parlar de què farem. El pressing al nostre partit, que no comenci abans d’hora perquè aguantarem la pressió. Això no va de repartir conselleries, sinó de saber a què dedicarem aquest 52% de vots els pròxims quatre anys”.

Així que, PACIÈNCIA, PERSPECTIVA I PERSEVERANÇA, MÉS QUE MAI, VISCA CATALUNYA LLIURE


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setman

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -