Dissabte, novembre 27, 2021
- Publicitat -

DREAM TEAM?

Equip dels somnis, és un terme usat per a referir-se a una època concreta de la història del Futbol Club Barcelona, però que es podria utilitzar en el cas que ens ocupa, en un equip polític potent, o amb una estructura transversal per acabar el procés d’independència. Es evident que aquests processos no es fan d’un dia per l’altre, i entre estira-i-arronses han passat deu anys, i tot encara està per decidir.

Molts cops, les resolucions no són mèrits d’un, sinó falla d’altres. No seria el primer cop que es guanya una final de futbol, perquè l’equip contrari s’ha marcat un gol en pròpia porta. Per això cal estar molt atents, a totes les jugades.

Tenim equip, és evident que el MHP Carles Puigdemont lidera el joc de la confrontació intel·ligent des de l’exterior, juntament amb Clara Ponsatí i Toni Comín al PE, però també via política i judicial amb l’exconseller Puig, i via judicial allunyada de partits polítics, com Valtonyc.

Una eina important pel joc és el consell per la república, però també, les defenses que de tant en tant fan més la feina d’atac, com els defenses carrilers, amb el cas d’en Josep Costa, marcant un gol per l’esquadra al TSJC.

O la migcampista central, com la presidenta del parlament que dóna joc a l’equip independentista, amb jugada intel·ligent i alhora sincera com les que ha fet avui com entrevistada als matins a TV3, on ha fet passes directes, curtes, i si a estat necessari, tirs determinants, cara a barraca.

Aquí trobareu tota l´entrevista a @elsmatins de la presentadora Lidia Heredia, a la MHP Laura Borràs, que ha pogut semblar en molt moments, un tercer grau. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/laura-borras-hi-ha-hagu-molta-intoxicacio-per-un-proces-que-es-habitual/video/6126610/

De fet el Barça ahir va perdre, però el dream team independentista que no ha decidit recular, va guanyant partits.

Tots som conscients que la lliga de Campions queda lluny, però una mica més a prop, del que diuen els mitjans tòxics.

Una altra cosa de la qual cal parlar és que s’ha de fer amb aquests jugadors que ja no estan al nivell de l’equip, perquè han perdut nivell físic o psíquic, o no han sabut aguantar la pressió.

El club no és una residència de vacances per la bona gent, perquè són velles glòries, o perquè ningú ens paga el traspàs que no val. El club polític que és més que un grapat de polítics i activistes, ha de ser el club del país, i pel país.

Jo traspassaria o no renovaria a qui s’ho mira des de la banqueta, donant-nos lliçons de tàctica sense mullar-se ni tan sols en el titular a la premsa esportiva, o a qui constantment, renega d’aquells pactes que ha signat amb els companys de joc net, com a mostra de bona voluntat. Si no et pots refiar del teu company de trinxera, i tenen el peu a punt per fotre’t la traveta, no es pot jugar en condicions, i el contrari ho pot aprofitar tot. Però així i tot, el partit no l’estan podent aturar, ni les malifetes dels companys, ni l’àrbitre comprat, i això ja és una victòria momentània.

El públic, que a més paga la seva quota, és qui no ha de deixar que alguns abusin del càrrec que tenen o de la fama que un dia van tenir, per viure de passades victòries. Qui no estigui a nivell i no senti el club com a seu, no pot estar ocupant el lloc de qui si que si vol jugar la pell, i posar el nom del club on mereix.

Si jo fos entrenador, no tindria cap dubte en decidir qui no pot seguir en club, si volem jugant la lliga de Campions, perquè la feina de l’entrenador és aquesta, decidir.

Per posar uns exemples diria que:

Jordi Sánchez, es nefast pel seu equip i no sé què li veu d’eficaç el líder del seu partit però s’equivoca en matenir-lo i menys en aquesta posició. Potser era un bon jugador de tercera regional perquè tot quedava a casa, però no té capacitat per jugar la lliga de Campions, principalment perquè no se la creu.

Oriol Junqueras, no sap jugar amb equip perquè no passa mai la pilota, per fer joc, tot i que la fa molt be, quan qui porta la pilota és l’equip contrari. La presó li ha agreujat la distorsió de pensaments, i això no ajuda gents a l’equip, de fet el perjudica. Potser és l’hora de deixar el futbol i dedicar-se exclusivament a escriure llibres per infants.

Jordi Cuixart, es l´animador del vestidor, però com no té mesura i les idees poc clares, de vegades es passa pel vestidor de la competència durant el descans del partit, i els dona una empenta emocional innecesaria. Es evident que com estratègia es nefasta, i l´hem de traspassar, si es que volem guanyar alguna cosa.

Quim Forn, és un jugador fidel de cor, però amb poca fortalesa física i psíquica en aquests moments, perquè que la pressió, i la presó, l’han deixat tocat. Cal fe la reflexió de què és moment de la jubilació política anticipada, i de no fer segons quins comentaris sobre aliances que només haurien de fer la ciutadania, amb bon criteri. Tot sabem que arriba un moment on no hi ha res per encaixar Quim. Gràcies pels serveis prestats, però la lliga ha de seguir.

No ens podem aturar perquè els jugadors vulguin fer la seva. Hem de convertir aquest equip amb un dream team, per això cal fer canvis dràstics, consolidar els jugadors que estan fent molt bona feina i que lideren aspectes del joc de manera brillant, com ho ha fet avui Valtonyc des de l’exili, assentant un precedent. Cal contractar nous i noves jugadores que donin molt bon rèdit polític i esportiu. Tenim una pedrera a la Masia Catalana amb joves promeses que ens poden donar molts moments de glòria a tots els nivells. Treballem-los, donem-los suport i activem als compromissaris i als socis, però també al públic que no per detall de tot el que succeeix, encara que penseu que només s’informa, pels mitjans ordinaris.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí) per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

3 COMENTARIS

  1. Però no tenim un sol equip, en tenim molts i cadascun d’ells va a la seva… Alguns marquen gols en pròpia porta intencionadament…

    A més, no hi ha un sol lideratge…Tenir un ego descomunal no és liderar. Manar no és liderar. No escoltar el poble, tampoc.

    Ens volen fer creure que hi ha nombrosos líders, però tampoc és cert.

    I quan parlem d’estratègia intel•ligent entrem en un univers paral•lel. Perquè no hi ha color entre arrossegar l’equip al fangar o ennaltir-lo a la victòria.

    Sincerament, crec que l’equip del Dream Team jugarà la Champions i guanyarà. I en el darrer moment, voldran apuntar-se a la victòria els de les travetes i els gols en pròpia porta… I és quan s’adonaran que ja no formaven part de l’equip i que no havien estat convocats… Gràcies, Sara 😘🌹💫

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -