Diumenge, juny 20, 2021
- Publicitat -
Inici Faristol D’on ve això de ser d’esquerres? de Francesc Pomés i Martorell.

D’on ve això de ser d’esquerres? de Francesc Pomés i Martorell.

La majoria de persones saben que els termes dreta-esquerra son producte d’una simple casualitat històrica: era la posició on es van asseure els representants a l’Assemblea Constituent després de la Revolució francesa. A l’esquerra es van asseure aquells que es presentaven com a mes radicals, els jacobins, i a la dreta aquells que semblaven mes moderats, els girondins. I d’aquest fet anecdòtic n’hem derivat popularment allò que encara anomenem dretes i esquerres. Seria objecte d’un altre article valorar la pertinença o no d’aquests termes mes de dos segles després, i ens limitarem a acceptar-los a efectes d’aquest article.

Si partim del lema de la Revolució francesa: Liberté, égalité, fraternité (Llibertat, igualtat i fraternitat), lema que es encara una aspiració i no pas una realitat assolida, veurem que encara avui ens serveixen per situar als partits polítics i moviments socials en l’eix esquerra-dreta.

El terme llibertat des del segle XVIII ha donat lloc al desenvolupament d’idees i pràctiques que s’han centrat sobretot en la defensa de les llibertats individuals, tant defensades pel capitalisme burgés -sobretot el dret de propietat-, i principalment al segle XIX i XX a la lluita per assolir les llibertats col·lectives: d’associació, reunió, manifestació, educació, salut, de les dones, etc. a les quals s’hi ha afegit des de mitjans segle XX i fins avui el dret d’autodeterminació (amb la fi de la colonització, des de finals de la II Guerra Mundial) i el reconeixement dels pobles indígenes a triar la seva forma de vida (Declaració de l’ONU del 2007). El document fonamental fou la Declaració de drets humans de l’ONU (1948). Aquest procés ha estat producte de moltes lluites socials i encara presenta moltes mancances arreu del mon, però hauria d’estar clar que parlar avui de llibertat des de l’esquerra ha de contemplar tant l’aprofundiment de certs drets individuals com dels col·lectius, i quan es produeixi un conflicte entre ells, per exemple entre el dret de propietat i el dret a tenir un habitatge digne, l’esquerra hauria de saber cap a quina banda s’hauria d’inclinar la balança, sempre al costat de qui te una posició mes precària.  

Si passem al terme igualtat del lema, hem de recordar que la igualtat en aquells moments es brandava enfront de les desigualtats i privilegis que tenien en les monarquies absolutes la noblesa i l’alt clergat fonamentalment, però va passar a ser una igualtat formal, legal, que només beneficiava a una part de la societat, mes que en els règims absolutistes, això sí. Però que deixava al marge a mes de la meitat de la població, les dones. Recordi’s que la Declaració de l’Assemblea francesa es titulava Declaració de drets de l’home i el ciutadà (1789). Olympe de Gougues, pseudònim de Marie Gouze, va fer una Declaració de drets de la dona i la ciutadana (1791) que va ser completament ignorada i ella fou guillotinada. Va ser, primer el moviment sufragista, per assolir el dret de vot, i després el ric i plural moviment feminista qui han hagut de lluitar per la igualtat de les dones, moltes vegades amb la indiferència, quan no oposició, d’una esquerra que reproduïa el masclisme imperant i que tendia a posposar els drets de les dones a quan s’aconseguís el triomf de la revolució. I consti que la igualtat de la dona no esgota el problema de la seva discriminació i sotmetiment, només es un primer pas.

La història dels dos darrers segles es la d’una mena de combat entre aquells/es que creuen que la igualtat ha de ser una igualtat formal: tots som iguals davant la llei i aquells/es altres que pensen que no s’hi val només amb la igualtat legal, que cal que hi hagi una igualtat de fet en tots els aspectes, també en l’econòmic i en la igualtat d’oportunitats en tots els aspectes, per poder portar una vida digna. L’esquerra aquí tampoc hauria de tenir dubtes de a quin costat situar-se: al costat dels mes febles i lluitant perquè la igualtat sigui efectiva en tots els camps de la societat. Georges Orwell ho tenia molt clar quan denunciava, a Rebel·lió a la granja: «All animals are equal but some are more equal than others».

La fratenitat, el darrer terme del lema de la Revolució francesa, feia referència tant a la germandat entre els ciutadans, ja hem vist que homes, i també amb la resta de la humanitat donada la pretensió universalista de la Revolució francesa. La veritat es que ha quedat mes en una declaració moral, mes que pràctica, que ha estat utilitzada per l’imperialisme napoleònic o el colonialisme francès, en el sentit contrari del seu significat. Amb tot conserva la seva potencialitat universalista que l’esquerra actual hauria de traduir en fets respecte als moviments migratoris i la situació de la població dels Estats mes pobres, defugint polítiques assistencials i caritatives per fer realitat la fraternitat entre tots els éssers humans.

De totes maneres la plena significació del lema rau en la inseparabilitat dels tres
termes. No hi pot haver llibertat sense igualtat, ni podem tenir relacions fraternes amb les altres persones sense ambdues. No serveix de res la igualtat legal o formal si el sistema judicial i policial està muntat per afavorir a uns respecte als altres. Podem ser molt fraternals amb les altres persones sotmetent-les a explotació, violència i discriminació? De què em serveix la llibertat si no tinc ni per menjar? Per això es necessita al mateix temps lluitar per la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

Ser d’esquerres avui es lluitar per avançar realment en la llibertat, la igualtat i la fraternitat per a la majoria de les persones i eliminar tots els obstacles econòmics, socials i culturals que n’impedeixen una realització mes completa. A mes no es pot oblidar el problema mes important que tenim avui, i que encara no s’albirava en temps de la Revolució francesa: la relació amb els altres éssers vius i el medi-ambient que ens han portat a una crisi ecològica, que posa en perill la continuïtat de la vida a la Terra de continuar amb el mateix sistema socio-econòmic existent: el capitalisme neoliberal.

Avui la lluita feminista i l’ecològica, com la continuïtat de la lluita per la llibertat, igualtat i fraternitat, son elements indispensables per pensar en polítiques d’esquerra, tant mes quan la globalització política, econòmica i cultural ens situa en un marc, agradi o no, en el qual la interdependència humana ja es un fet indefugible, com tant be ha demostrat la pandèmia actual.

La història del segle XX també ens hauria de fer dubtar dels projectes polítics i socials totalitzadors, com el comunisme i el feixisme, per posar-ne dos exemples. La complexitat actual del nostre mon no es pot reduir a fórmules que pretenen donar resposta a tot o respostes unívoques. Ens cal admetre que no tenim respostes per a tot i que moltes vegades tampoc ens sabem plantejar les preguntes correctes. Ens toca aprendre a viure en el dubte i la incertesa i, malgrat tot, no caure en el nihilisme.  

En un proper article prometo baixar dels grans conceptes i intentar aplicar-los a la nostra realitat mes immediata i analitzar com, massa vegades, el terme esquerra-dreta s’ha convertit en una simple etiqueta que diu poc de les aspiracions i ideologia d’aquells/es que se’n reclamen.

AUTOR: Francesc Pomés Martorell

A Barcelona, a 21 de febrer de 2021


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setman

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -