Dissabte, novembre 27, 2021
- Publicitat -

DIT O LLUNA?

Ja tornem a ser al cap del carrer. Volen que mirem i discutim del dit, perquè no ens fixem en la lluna.
És trist, però cada vegada que als catalans ens donen peixet, fem el mateix. No sé si per la pràctica d’utilitzar el peix al cove, o simplement per la rutina de l’esclavatge que portem a sobre des de fa 300 anys, que cada vegada que ens ofereixen una engruna, en llencem en manada com carronyaires. Som uns “quiero y no puedo” també, i a qui em poso la primera, perquè estem discutint sobre projectes de les que no tenim totes les peces, però que ens constituïm en experts. No aprenem!
En aquest sentit he de dir que la piulada de l’Adrià Alsina m’ha fet obrir els ulls de la dimensió exacte del dit. Una llufa.

A més, el projecte de l’aeroport amb el canvi de nom del Marquès Tarradellas, altra hora republicà compungit, com a primer pas de bona Voluntat i l’ampliació com a segell de compromís i amor als catalans independentistes en lloc de presó i exili, deixar clar que el dit que ens està venent.

Siguem conscients també que l’aeroport és una part de l’estratègia de fer-nos sentir estimats per uns espanyols sol·lícits i amorosos que ara en volen omplir de traspassos de competències impossibles de gestionar amb l’espoli econòmic sistemàtic que patim.
De què ens serveix el traspàs de rodalia o el compliment escrupolós de les sentències del TC que l’estat ha fet cas omís sobre les beques, si no tenim finançament, ni recaptació? Doncs aquí està la lluna, arruïnar el país “sin que se note el cuidado”. El projecte de Sánchez i vessa saber de qui fem és col·lapsar Catalunya perquè el ciutadà cregui que es culpa, és de la incompetència dels governants independentistes, que també, i no de la trampa maquiavèl·lica de l’estat espanyol per deixar Catalunya “como un solar” que deia aquell.

imatge de Google

Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -