Dijous, octubre 28, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Diari de la repressió Diari de la repressió, 22/09/2021 per Esther García.

Diari de la repressió, 22/09/2021 per Esther García.

El diari, vol ser un espai dedicat a totes aquelles persones innocents, que són imputades per delictes inexistents, a causa de la repressió de l’estat espanyol i català, i que volen expressar-se. Sara-Lidia-Ester intenta ser la finestra oberta a totes elles, sense preguntes, sense titulars, només un glop d´oxigen, amb l’esperança que res del que està succeint, quedi en l’oblit.

Hola, sóc l´Esther García Canet @CanetEsther Mare de tres criatures. Ocupo el temps a criar de forma respectuosa els meus fills, a treballar fora de casa, i quan tinc temps, disfruto dels meus amics i de la vida. I sóc una de les últimes encausades en la operació JUDES.

No deuen ser res més que qüestions de climatologia o temperatura… Però barrejada amb la fresca, m’ha arribat, una onada de nostàlgia. Són d’aquells dies en què m’amagaria a la faldilla de l’àvia Cecília i no en sortiria. S’acosta una de les dates més convulses de la meva vida. Queden vint-i-quatre hores.
A vint-i-quatre hores del pitjor malson que ens podríem trobar, un nus s ha instal·lat a la meva gola. Tinc l’estómac regirat, i el cervell no para de dir-me que podries haver-ho evitat. I saps que tan sols és una mala passada de les seves, perquè en realitat, davant de tota aquella maquinària repressiva, tu, no hi tens res a fer.
Quantes vegades avui, em vindrà la imatge que ens oferien les televisions, emportant-se amics, coneguts i gent que no coneixia de res. Quantes vegades avui, un calfred em farà glaçar i pensar que tant de bo tingués com tornar enrere. Quants cops avui, pensaré que així i tot, vaig tenir, simplement sort, del fet que no em tiressin la porta a terra.
A vint-i-quatre hores de tot plegat, els nervis augmenten, perquè segueix passant el temps, però el dolor i la incertesa són els mateixos… No pots portar un control de la teva vida perquè algú ha decidit treure’t la potestat. No puc definir un futur més enllà de l’endemà, perquè algú ha decidit que no mereixies ser propietari de cap dels teus segons.
I passaran encara més dies amb el neguit de no saber quan acabarà tot. I de fet, és tan sols l’únic que vols. Que acabi tot. Com sigui, però que acabi al més aviat possible. Rendició? No. Supervivència. Saber on trepitjaràs cada dia. Saber on seràs l’any que ve, sí, per sobre de tot saber, on seran els petits.
A vint-i-quatre hores de sentir la tristesa i reviure el malson que tantes vides ha marcat. Pensar en aquells fills encanonats, estirats a terra, perdent l’aigua dels gots pel camí, l’experiència que segurament els marcarà per sempre, tan brutal, tan impactant. Com expliques als teus fills que la policia, que se suposa que és “bona”, s’emporta al teu pare o la teva mare?! La meva família com podrà viure amb aquest record i no espantar-se cada vegada que sentin un soroll o bordar el gos?
A vint-i-quatre hores d’un aniversari que mai hauríem imaginat. Com contínues la vida, normalitzant què no saps què et ofereix el futur?


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

2 COMENTARIS

  1. Vagi per davant de tot, Esther, els meus suport i solidaritat.
    No em puc posar a la teva pell, cadascú sap les seves circumstàncies i com li afecten les injustícies dels poders estatals, però sí que et puc assegurar que has guanyat.
    Per molt que et tanquessin, que no poguessis veure la teva família tot el que voldries, actuen així perquè estan rabiosos i saben que perdran. Quan acabi tot això, us haurien de fer un monument a tants herois als quals us deurem tant.
    Tothom sap que són muntatges, que els delinqüents són ells i que tota la litúrgia judicial és una xarlotada.
    Per la meva experiència, no sóc de donar consells, però et diré que s’aprofiten de la lògica inexperiència de la gent innocent en temes de tribunals i l’efecte que creuen que fan amb les seves lletanies i faramalla. T’ho dic de debò, tot és façana, són uns pobres amargats que, per molt que tanquin a la gent, mai no seran feliços, per això també ens odien tant.
    Molt d’ànim, Esther, i pensa que en sortiràs enfortida, valorant tot el viscut i assaborint cada moment de la vida amb la satisfacció de la victòria assolida.
    Mai deixis de pensar que has guanyat, una abraçada!

  2. Bona nit Joan Carles.
    Moltes gràcies pel teu suport. Sou moltíssimes, les persones que ens animeu a seguir endavant i això ens dóna moltíssima força. Gràcies! I no, no som herois, som ciutadans compromesos que hem fet el que molts milers més han fet, ja que creiem que un altre país és possible. Un país de la gent i per la gent. Per desgràcia hem sigut nosaltres, però podia haver estat qualsevol.
    Una forta abraçada!
    Esther

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

DREAM TEAM?

El Consell de la gent.

Sí se puede, Rufián?

KRLS.

- Publicitat -