Dilluns, setembre 27, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Social DESENDOLLEM COLAU!!...per Josep Maria Mas.

DESENDOLLEM COLAU!!…per Josep Maria Mas.

En diferents debats i compartició de coneixements que he tingut oportunitat amb persones de totes les condicions i opinions, sempre hi ha hagut una cosa que ha sobrevolat els pensaments col·lectius compartits i no ha estat altre que si hem de ser dogmàtics o pragmàtics.
Si l’escollit han estat les ideologies de façana fàcil mediatitzable o pel contrari, els resultats en silenci que fan fluir les ciutats com un mecanisme en constant progressió sense estridències ni medalles de llautó, amb l’únic objectiu que el de sortir a la foto i autopromocionar-se, ja sabem a qui ens estem referint…

És així com hom es planteja (i no sols en l’àmbit privat, sinó col·lectiu), com les campanyes del “chupy-guay” de la política fake actual a Barcelona, esdevenen derrotes de la gestió comuna, que de “valenta” tenen el que jo d’Enginyer aeroespacial.

Barcelona és la capital de Catalunya i com a tal és símbol, mirall i motor d’iniciatives, projectes, economia, present i futur de la Nació catalana.
Una ciutat que ha superat i superarà tots els constants atacs d’enveges externes i traïcions internes, amb projectes que involucrin i siguin participats per tota la ciutadania i societat civil. Ara mateix, però, estem en un pou sense fons de “proves-errada”, sense més criteri que les ocurrències privades d’un clan elitista, que mira només cap a la seva banda de “creatius socials” i fantasmes victimistes de llagrimeta fàcil.

A les proves em remeto, per recordar com va ser l’entrada triomfal d’aquesta colla de nouvinguts amb promeses de tota mena i eslògans de regeneració.
Incloses denúncies falses a candidats, pactes bords i enrocaments enrabietats, sols i únicament per portar la contrària a tot allò fet, per tothom.

Només cal cercar a internet la frase “Colau en contra” i milers de resultats donen una idea de la magnitud del despropòsit de desgovernar la ciutat més important de l’Europa mediterrània. Em pregunto si això és una “casualitat” o més aviat una “causalitat”.

Han estat “tocats” el Mobile World Congres, el Circuït de Catalunya, l’Hermitage, les tradicions culturals històriques, la vialitat i Comerç de ciutat, els Parcs i Jardins, la política i les sensibilitats de portes enfora a Catalunya i en canvi s’han obviat les realitats socials de la ciutat i s’ha deixat al descobert persones, brutícia i inseguretat.

S´ha amagat i rendit davant l’enfrontament amb l’Estat Espanyol, en els dies de majors sobirania popular mai vista.

S’ha mentit descaradament en una de les principals problemàtiques socials de la ciutat – L’habitatge, abandonant a la seva sort les plataformes ciutadanes que van enlairar aquesta colla d’excursionistes polítiques i no aplicant les eines de ciutat en matèria de foment del parc públic d’habitatge i acords amb els principals actors immobiliaris del sector o si més no fer estudis reals per trobar els diagnòstics adequats i prendre decisions.

S’ha rebutjat la participació en processos democràtics de la ciutadania i amagat les eines de consulta directa, per a consensuar les accions municipals.

S’ha omplert la via pública de blocs de formigó groc vell i en mal estat, atemptant contra la seguretat viària i ni tant se val convocant un concurs de disseny per crear la marca (per exemple) #terraçaBCN, amb variants i acord de què, el com i el quan.

Segueixo…

S’han pagat milionades per informes de “copy-paste” i s’han fet més adjudicacions directes que mai, més fraccionaments contractuals que en totes les legislatures anteriors.

Han sigut eliminades places d’aparcament de vehicles al carrer, fent la vida a la ciutat més difícil a la ciutadania.

Estem pagant les conseqüències de la poca formació en administració pública i perquè no dir-ho empresarial dels suposats i suposades gestors d’un dels Pressupostos per càpita més alts d’Europa.
És evident que una ciutat no és una empresa, que el públic ha de regir-se per uns criteris de necessitat, oportunitat, pluralitat i anticipació que no poden copiar-se del món de les empreses, però el que sí que cal és evidentment una Gestió professional del Pressupost i els recursos públics que són de tots i s’han de permeabilitzar en totes les capes socials, barris i èpoques de l’any.
No val el populisme i l’oportunitat del calendari o la mediatització per a aferrar-se a un càrrec de servei públic, no pas de servei personal.
Un alcalde ha de ser una altra cosa.

Però com sempre, els mals gestors públics (a diferència de les empreses), tenen el recurs fàcil d’apujar els impostos (preus). Cosa que si les empreses fessin, el Client marxaria a comprar el mateix i millor a un preu inferior a un altre costat.
De fet, ja passen coses així, com en la matriculació de vehicles i els impostos de l’ITM o la taxa del reciclatge en el rebut de l’Aigua, o l’abandonament dels criteris de neteja, seguretat i medi ambient mínims per retrobar aquella Barcelona de la qual sempre hem estat orgullosos.

Clar que els soferts votants donem una patent de cors als pirates polítics durant 4 anys i ells fan I desfan sense fer servir els mecanismes de democràcia directa i participació ciutadana que precisament els posa al servei del Poble i no el Poble al servei de l’Administració. Quina diferencia veritat?

Mireu, les promeses se les endú el vent, la memòria és traïdora i les eleccions es decideixen en un parell de setmanes de precampanya electoral massivament torpedinada a influenciar sense un mínim d’anàlisi.

No cal prometre res. Cal revisar i anotar allò que es cregui millorable i fer-ho notar a persones i associacions que treballen per Barcelona de forma constructiva i per Catalunya de forma col·laborativa.
N’hi ha unes quantes i val la pena contactar amb elles o presentar-se voluntàriament i fer un EQUIP BARCELONA que sigui capaç de construir una alternativa al despropòsit actual amb una vocació de servei i limitació temporal de funcions.

Vols salvar Barcelona?

Josep Maria Mas, Project Manager en Edificació i Urbanisme


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs un resum setmanal.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -