- Publicitat -
Inici Articles Polítics Desconstrucció de JuntsXcat, per alliberar el partit, i al país.

Desconstrucció de JuntsXcat, per alliberar el partit, i al país.

D’aquí a uns dies – i diria que al secretari general el Sr. Jordi Sánchez i a la seva colla, no els hi ha fet gaire gràcia això de convocar-la, hi haurà reunió amb caràcter general, el Consell Nacional.
M’explicaré millor si us parlo de JuntsXcat, com si fos un restaurant.

L’estratègia de la cúpula culinària ha estat agafar als companys de feina sense temps de presentar plats nous, o sigui propostes. Així i tot, la reunió organitzativa se celebrarà el dia 2 d’abril a Alcarràs i la definitiva, el Congrès Nacional amb tots els projectes avaluats, el Congrés nacional serà pels voltants de l’estiu, i en un lloc encara per determinar, “esperem que no sigui a l’Alguer” diuen alguns, segurs com estan que des de la SG estan disposats a torpedinar l’acte, tant com puguin.

Algunes veus parlen del fet que ara potser cal mantenir el sistema del restaurant, i que bé o malament és millor “deixar-ho com està”. Que altres restaurants de tots la vida també van néixer així i amb aquesta estructura i ara gaudeixen d’una gran estabilitat econòmica i amb una bona projecció culinària, sobretot en el mercat espanyol.
Es podria entendre aquesta manera de cuinar” de tota la vida” però que no deixa de ser més del mateix.
Aquest restaurant, en canvi, va decidir aspirar a grans canvis i ha treballar desconstruint, que és el millor mètode per avançar.
Malauradament alguns “productes” estan caducats i d’altres no fan bon maridatge ni des de bon començament, tot i que se li ha volgut forçar al plat durant anys, però al que fa és distorsionar la seva harmonia.

No hi ha res més important que un bon plat desconstruit, per a que captivi tots els sabors, del cos del plat i de l’espai, i amb el respecte a tots els productes. Un plat mai serà prou excels si el que més l’importa al xef, és el control de la propietat empresarial.
La cuina és la base de tot, però si poses els ingredients al plat en funció del comissionista que t’ha venut el producte, o de l’amic que et fa xantatge perquè incloguis els seus productes de baixa qualitat i a més has de suportar la tirania del xef i del seu equip, el plat se’n ressent. És evident què es pot enganyar al client una o dues vegades, però a la llarga, el client es queixa perquè vol el producte pel qual ha vingut a menjar i com paga un preu molt alt per gaudir-lo serà estricte, i no li agradarà veure al xef més preocupat per l’estrella Michelin que amb el tracte als clients, que són els que al final valoraran tornar o no, al restaurant.

Una cuina de qualitat li manca més llibertat de pensament, li sobra masclisme i classisme. És una cuina on es menysprea les opinions de la part femenina de l’equip i sobretot perquè la base del restaurant és la carta de degustació, a la que no li donen cap tips de preferencia. Això requereix posar només els productes necessaris per a la desconstrucció i eliminar qualsevol espècie que pugui diluir el gust del producte natural. Aprendre que la tirania del govern culinari pot dur a empastifar una bona idea original, només per conservar a un equip que consta de 0 iniciatives i sous estratosfèrics durant anys i panys.

Molts cops un plat amb un producte essencial desconstruit és com un perfum, on només unes quantes gotes omplen l’escenari de la teva pell.
És el moment de la decisió de tots els treballadors del restaurant i no només els de la cuina i de l’aprovació final dels seus clients.

Un xef enparanoiat no és valuós si utilitza el seu càrrec només pel seu benefici, i la direcció s’ha de fer responsable encara que això representi el col·lapse de l’organització del restaurant. Això s’ha d’acabar!

I és evident que a la cuina han de ser-hi tots per fer el millor plat, però sí al que falla és el xef, posat a dit pel director del restaurant, i aquest és un tipus nefast envoltat d’una colla d’ajudants de cuina que no saben tractar els aliments, cal fer un canvi estructural. Segurament el millor xef serà qui tingui un to femení, i que ja coneguin els col·laboradors per la seva bona feina, en altres departaments i després ja es veurà si aquest restaurant li podran atorgar o no, una, dues o tres estrelles, Michelin.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

Article anteriorUna estafa en nom propi, ERC.
Article següentWE ARE FOR SALE.
saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular