Dimecres, juny 16, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Polítics Del FAQS als FEMS.

Del FAQS als FEMS.

He de dir que gràcies a la filòloga especialista en literatura comparada, exconsellera de cultura del govern sorgit del 21D, diputada al congrés espanyol i ara MHP Laura Borràs, he anat aprenent que les paraules tenen, una significació per elles mateixes, però també depenent del context que hi posem en cada moment, podràn ser o no, modificades.

L’entrevista emesa diumenge a la televisió pública a la MHP del parlament de Catalunya, la Sra. Laura Borràs va ser presentada i entrevistada pel Sr. Vicent Sanchis, catedràtic, periodista, escriptor i director de TV3 des del 2017, va ser des del minut u, la demostració de manera fefaent de com estan les negociacions entre els dos grans partits independentistes catalans. El presentador li va fer a l’entrevistada un reguitzell de crítiques morals, plenes de paternalisme i que amaguen un masclisme inherent en les paraules del presentador que la reprenen com a dona que no sap fer bé els seus deures, i li repeteix les preguntes com si no hagués escoltat les respostes, repetides per tres o quatre vegades, i emmarcades sobretot en què l’actual presidenta no va fer els honors suficients a l’anterior president del parlament, infinitats de retrets polítics sobre el que havia d’haver dit o no en el discurs d’investidura, desvirtuen el que deia la presidenta, perquè l’únic que creia important el presentador durant la primera part de l’entrevista era que la persona Laura Borràs digués la paraula DESOBEDIÈNCIA, quan la paraula important és OBEDIÈNCIA, l’obediència als ciutadans de Catalunya i més en aquest marc polític.

I un cop m´he preguntat el perquè, només m’ha quedat al que és evident. Les preguntes estaven fetes per incitar a respostes prou radicals i que fossin traduïdes als mitjans i a l’esfera judicial de manera eficient, com una ratificació en directe de què la Sra. Borràs és un perill per Espanya. i no ha trigat l’enterramorts Salvador Illa ni 24 h, a dir que si la presidenta insisteix en l’obediència als ciutadans que van votar per majoria democràticament, trobaran al govern més progressista de la història, enfront i de la mà de la INjustícia que regeix aquest règim del 78, disfressat de democràcia.

En canvi altres teníem la idea que l’entrevista hauria d’haver anat en el camí d’informar els televidents quina és la profunditat de la proposta de la presidenta d’una manera més productiva i informativa, que per la que suposo que la diputada i ara presidenta Laura Borràs s’havia preparat. He de dir, però, que potser pel que sí que va servir, és per saber què en pensen d’ella, el partit amb què fins ara hi han governat conjuntament, i fins i tot el seu propi partit (tot i que amb la gestió de la pandèmia, les inhabilitacions als dos presidents i Tardà amb els seus sacrificis, ja se n’ha fet una idea), per l’assaig d’ahir d’un interrogatori en forma d’entrevista a la qual segurament serà sotmesa ben aviat davant un tribunal, sense el suport ni d’ERC de la CUP.
Sanchis va fer el que li van dir que fes, però la seva feina la que hauria de fer com a president d’una TV pública fa temps que no la veig enlloc.

Per altra banda no puc deixar de fer referència al que va passar també al @Faqs, i segueixo preguntant-me si el programa sabia el dia que tornava a casa la consellera Serret, i perquè tanta pregunta insulsa, buida de contingut i de propostes més enllà de tenir la paraula república i esquerres a la boca de manera continuada, quan hi havia una forta càrrega política i judicial en aquella entrevista i només puc pensar que és per dues coses. O que ningú volia aprofundir i tots hi estaven d’acord, o simplement hagués estat inútil perquè l’entrevistada no dóna més de si. En tots dos casos, l’entrevista només va deixar un punt interessant, i és en el moment que la consellera va fer diferència de polítics a l’exili entre republicans i independentistes. Tampoc els periodistes van ficar-hi cullerada, curiosament en aquest cas, tenien poques ganes de saber-ne més, normalment són més incisius.
En canvi tota aquesta passivitat informativa va canviar després d’escoltar l’entrevista del MHP Torra, un activista, un humanista, fart d’intrigues polítiques, es va obrir en canal i van saltar totes les alarmes de tots els partits però principalment d’ERC. És evident que el programa ja sabia que hi deia el llibre del president Torra, però veure l’entrevista on resumeix un llistat explicant des del seu punt de vista el va passar, escoltat un darrere d’un altre en directe, va ser massa impactant, i les xarxes van començar a bullir. I és per això que podria entendre la reacció dels “periodistes reformistes” dedicats més a criticar al MHP Torra per poc professional de la política, per massa tou i poc cínic els seus gustos.


En canvi a cap d’ells, Arturo Puente, Quico Sallés i Odei Antxustegi-Etxearte, es van fer aquestes preguntes:

Com és que al president se l’hi amaga una partida de 200 M d’euros?
Com pot ser que en plena pandèmia l’executiva del mateix govern aïlla al seu president negant-li fins i tot les reunions del Procicat?
Quina classe de persones porten la gestió de les conselleries que davant el crit del president veient la mortalitat diària i els avisos de grans professionals avisant del desastre, el vicepresident Aragonès no va ni immutar-se i només amb l’evident disgust de MHP Torra que traspassava fins i tot els silencis de la càmera, ERC va distribuir d’una altra manera la gestió. Ningú del programa FAQS es va preguntar per què aquell menyspreu a l’únic candidat que es va posar com a cap de turc per fer allò que creia que s’anava a fer, i que la seva solitud el va portar allò que només va poder fer sòl, mantenir una pancarta de drets fonamentals?
La resposta que ha esclatat a les xarxes no és tot el que va denunciar el president Torra que ens hauria de fer pensar a tots per com és de greu, si no la manera diria que rabiosa, en què en Quico Sallés va donar per fet la pèssima gestió d’un Torra polític com a president de la Generalitat dient ras i curt que per ser un bon president s’ha de ser un cínic malparit.

I no sé per què em va venir al cap aquelles converses de fi de festa, al final dels FAQS durant el judici ignominiós als presos polítics, com en Quico i la Cris la feien petar entre somriures de complicitat, explicant les converses de cafè i futbol del periodista amb el jutge Marchena, “tot un personatge” deia el periodista quasi “compiogui” i les xerrades de passadís en alguns dels fiscals. I he pensat potser per ser periodista també si ha de ser de cínic i malparit, per això jo que no tinc carrera i m’he dedicat a treballar de cara al públic hi ha coses que no entenc.

No sé, potser és que jo no estic preparada per certes coses que passen del FAQS al FEMER….ni vull estar-ho.

Ah i no patiu que m’he de llegir el llibre del MHP Torra on parla segur de com va ser per ell el tracte amb l’incompetent conseller BUCH i com així i tot, ningú volia ser conseller d’interior i com ERC va fer mans i mànigues perquè el conseller díscol amb el seu president, seguís dins el govern, sabent que això ajudava a desprestigiar al seu soci de govern, junts.cat, durant el màxim de temps possible i com en plena pandèmia podria ajudar a equilibrar incompetències mútues. Sens dubte serà interessant la seva lectura.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setman

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -