Dilluns, setembre 27, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Polítics De Waterloo a la Presidència.

De Waterloo a la Presidència.

Vés-te, estimada Laura, perquè tu seràs la següent, i la sentencia no serà d’inhabilitació

Em permeto la llicència de parlar-te de manera personal en aquestes primeres línies. Una mica com una dona que viu la política intensament, i xerrar una estona amb una dona que treballa en política de primer nivell, i que em trobo amb la necessitat de dir-te sense embuts estimada Laura, que marxis, que no et quedis a Catalunya, que no has de demostrar res i que totes dues sabem en quina sala et jutjaran i quina serà la sentència dictada.

Suposo que ja ho hauràs parlat això amb el president Puigdemont i estaràs valorant la situació que et cau al damunt com una llosa, i que vés a saber si forma part d’aquella incipient nova OPERACIÓ CATALUNYA, o la van anar fabricant mentre veien com la teva popularitat anava creixent per tot el territori amb el votant independentista i que podies arribar a ser la líder potencial com ho és el President Puigdemont. Del que si devien quedar presos és amb ajuda inestimable dels teus socis de govern, del partit antisistema i fins i tot del partit revolucionari que havia de trencar amb el règim del 78 i diria que la vergonya no els deixa passar l’aigua per la gola.

Si, és aquest costat fosc de la política i que en el teu cas ha arribat just en entrar dins del circuit polític. Això sol passar quan un destaca per sobre dels altres i hi ha més té el teu caràcter ferm i tarannà suau. La política no admet a una persona decent, i si no els pot corrompre, els destrueix. En el teu cas no han pogut i busquen destruir-te, en el cas del President Sánchez (vull recordar com era i que deia fa set anys), ha estat diferent. Ell hi ha entrat a sac i s’ha venut l’ànima, com Faust.

Altres, simplement han entès el missatge i ja en tenen prou en ser un referent històric, a l’estil de Mandela o Gandhi (jo només els veig com una caricatura).

Et parlo des del dolor i la rabia de saber que no només s’ha posat en aquesta situació “els altres” sinó tenir la constància que ha estat amb l’ajuda “dels teus”.

No cal que esperis més Laura, perquè si no vaig errada i com bé va dir fa uns dies, l’Elisenda Paluzie en l’acte de la #Diada2020, els partits polítics ni tan sols teniu una estratègia conjunta, És evident que els pactes entre govern (com s’ha vist amb la inhabilitació del MHP Torra) són de mínims autonòmics i per tant, el millor que pots fer és planificar una vida amb la teva família, lluny de Catalunya.

Són el pitjor Laura, així que marxa, vés-te’n estimada Borràs, perquè et tancaran, i no tinguis cap dubte que ho faran amb el govern de coalició més progressista de la història al capdavant.

Però oblida tot el que t’he escrit, si has decidit presentar-te a la candidatura de la Presidència de la Generalitat per Juntsxcat, perquè això voldrà dir que vas a totes, QUE NO TENS POR, i que no només ets independentista sinó que estàs disposada a arribar fins al final, i amb tu, podem passar de Waterloo a la Presidència i viceversa sense aclocar l’ull.

Ara bé, aquest poble també ha après a diferenciar que una cosa és ser independentista i un altre és estar disposats a perdre tot per aconseguir la independència, i  us exigirem al teu equip fets, i no paraules buides.

Per això els que et seguim i sabem, de la teva credibilitat, et posarem al capdavant d’un equip que ens ha de dur altre cop al camp de joc. Amb les llistes obertes de primàries votarem un equip que estigui disposat primer, a tenir el control de la pilota i segon, a deixar de defensar-nos quan sabem que l’àrbitre està comprat i dedicar-nos exclusivament a marcar gols.

i perquè sé que al capdavant de la solitud del lideratge creix el desempar que tan bé descriu Josep Carner a Llunyania, et dedico un dels seus poemes:

DESEMPAR

Mentre el meu cos et lliga i et bressola

ton pensament, mai no feixuc, s’envola,

i s’esgarria, lluny, el meu desig:

desemparada, resta al mig

una abraçada tota sola.

I si, candidata Borràs, avui és #1oct, però sense l’oblit de no oblidar-me, vull el desig de celebrar el dia de la República Catalana i deixar de plorar pel que no tenim i celebrar la victòria.

Visca Catalunya LLIURE

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -