- Publicitat -
Inici Articles Polítics De Borrell a Junqueras, passant per Vaquerizo.

De Borrell a Junqueras, passant per Vaquerizo.

Si fem un breu resum del joc de forces que ara mateix domina el panorama geopolític mundial, és cert que venen mal dades. Perquè guanyi qui guanyi en aquest pols mundial, rebrem els ciutadans d’arreu.

Per una banda en Josep Borrell s’entesta a fer el ridícul, davant les mirades d’estupefacció de la presidenta de la Comissió Europea, l’Úrsula Von der Leyen i el president del Consell Europeu, Charles Michel, identificant al MHP Puigdemont com a un covard, quan el compara amb el president d’Ucraïna. Però per l’altre banda Europa està tranquil·la, perquè Espanya està fent molt bé la feina de desactivar a l’independentisme.

Es molt evident que la comunitat europea ha donat per acabades les petites “trifulgues internes” que tenía l’imperi espanyol, amb la seva oficina més productiva, que és Catalunya. De la mateixa manera ha donat per acabats els petits “problemes xenòfobs” que tenien amb Hongria i Polònia. Ara ja no importa quants drets fonamentals s’estan violant en aquests països, ara l’únic que importa és aturar la invasió de Rússia a Ucraïna, i que els lobbies no només pateixin el mínim possible les conseqüències de la guerra, sinó que ens surtin enfortits.

Però a casa som especialment curosos i sensibles en alguns temes, i hem volgut ser empàtics amb als dirigents europeus, i els hi hem fet un regal digital. Amb un minut de vídeo o unes quantes fotos, que han quedat en la retina de molts independentistes. La imatge de la rendició total del seu govern, i sobretot del seu president, i per si quedaven dubtes per la resta del planeta s’ha evidenciat la claudicació definitiva del conflicte, en un sopar important, on el president del govern espanyol el president de l’autonomia catalana i el Borbó, un rei inimputable, van celebrar l’aniversari del primer, en total harmonía i unitat davant de tota la premsa. Una imatge que ha donat la volta, fins i tot a la galàxia, emesa per satèl·lit desde la seu digital més important del món, el #MWC a Barcelona (Catalunya)

Mentrestant, Jordi Évole, de manera conjunta amb el grup Planeta, la primera gran empresa que va fugir davant una DUI política catalana, va ser construïda pel seu primer propietari, José Manuel Lara, un legionari andalús que va entrar per la Diagonal sobre un tanc franquista, pistola en mà. Ara, els seus nous propietaris, amb ideologies semblants munten escenografies burlesques dignes del gran bufó de la cort. En aquest cas tenim a en Mario, un personatge pintoresc de la tele/escombraries que té uns referents excèntrics molt forts, per exemple en el tema culinari només veu cervesa i no ingereix aliments, per no haver d’expulsar els residus orgànics, per l’anus.

La normalitat està tan eixamplada a Catalunya que ja ha arribat a la Meseta. La idea es que es vegi molt progre veure a Oriol Junqueras xerrant com col·legues amb un friki espanyol com Mario Vaquerizo, un referent/cantant/productor/ representant de la coherència política que entre d’altres perles diu:

“Yo, según tenga yo el sobre, quien me lo haga más bonito, así le voy a votar”,

Perquè segur que aquí, l’Oriol i Can ERC rasquen vots espanyols per l’actual Bildu català, l’ERBasca. És una nova ER que ja ha guanyat tot el que podia guanyar a Catalunya i que ara intenta fel el salt a “los madriles” amb el grup femení de Yolanda Díaz, via congrés, mitjans i com ja ho fa Gabriel Rufián via @YouTube, en el programa, la Fàbrica. La idea principal és que cal ser bon minyó, fer-se perdonar i distribuir-se com l’esquerra pura espanyola, amb fonaments poc catalanistes però molt i molt republicans. Defensant a ultrança els seus vuitanta anys d’història sense corrupció, perquè són bona gent. Es veu que és màgic això, si dius que ets bona gent i d’esquerra, tot flueix d’una altra manera. Això sí, fan continues proclames contra el feixisme, el franquisme i el nazisme, però donant suport a un nacionalsocialisme, poc obrer i molt espanyol, que va blanquejar una falsa transició.


És per això i altres excentricitats que aquesta entrevista serà una finestra oberta a la intel·ligència emocional, social i política que ens agermanarà a repressors i reprimits. I qui sap si d’això podrà sorgir una taula de diàleg digne del nivell d’aquests país. Estic segura que d’aquesta conversa gravada fa dies amb Mario Vaquerizo, ha sorgit aquest discurs tan potent que té l’Oriol Junqueras últimament, explicant-nos com és de necessària una taula de diàleg per no arribar a un conflicte armat. I ara imagineu com serien d’interessants les seves reflexions, sobre el be i el mal, i sobre la república d´#AlCostatDeLaGent, si el poguéssim gaudir durant hores en un programa com Masterchef, mentre ens fa una de-construcció de l’escudella catalana.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular