- Publicitat -
Inici Faristol Crims de guerra, per Francesc Pomés Martorell.

Crims de guerra, per Francesc Pomés Martorell.

General, el teu tanc:

General, el teu tanc és un vehicle poderós.
Pot abatre un bosc i masegar cent homes.
Però té un defecte:
Necessita un conductor.

General, el teu bombarder és potent.
Vola més que la tempesta i aguanta més que un elefant.
Però té un defecte:
Necessita un mecànic
.

General, l´home és molt útil.
Pot volar i pot matar.
Però té un defecte:
Pot pensar.

Poema de Bertolt Brecht (Trad: Feliu Formosa)


Parlar de crims de guerra exigeix una sèrie de precisions que hauríem de tenir sempre en compte:

1.- La guerra en si mateixa és ja un crim. Una oportunitat per tal que allò que, en circumstàncies normals, consideraríem un assassinat, sigui considerat un acte de valentia i patriotisme. Suposa assumir que matar a persones pugui ser considerat un mitjà vàlid i encomiable d’imposar els propis interessos socials, econòmics o polítics. Tot i que és obvi que no és el mateix ser l’invasor o l’iniciador de la guerra que la víctima que es defensa, en ambdós casos es justifica matar als altres.

2.- Des de la I Guerra Mundial, i malgrat els esforços per anar regulant les guerres, la major part de les víctimes són de las població civil, no pas dels militars contendents, I això és així, perquè amb l’aparició de l’aviació, de l’artilleria de llarg abast, els míssils, etc. l’afectació principal ja no es dóna als fronts de guerra, sinó a la rereguarda.  A més, l’objectiu principal ha passat a ser anihilar i desmoralitzar la població civil, abans que eliminar les tropes enemigues. Malauradament, avui estàs més segur sent soldat que un simple civil! I això ho paguen majoritàriament la gent gran, els infants i les dones, víctimes també de violacions i abusos en massa. Les guerres ja no són tan sols batalles entre exèrcits, són totals, i ningú n’està fora de perill. 

3.- Les guerres contemporànies són guerres en les quals la propaganda, el control de la informació, de les xarxes de comunicació i la construcció d’un relat favorable a cada bàndol són tant o més importants que les operacions estrictament militars i els Estats s’esforcen en un control absolut d’aquest camp per tal de crear una opinió pública conformada als seus interessos. D’aquí que la guerra informativa sigui una de les batalles principals en tot conflicte bèlic i que tots els bàndols facin el possible per imposar la seva visió sobre la població, si cal amb una censura informativa omnipresent. No us refieu de determinades unanimitats en els mitjans de comunicació, no són casualitat.

3.- Tot i que el dret de guerra ja té una llarga història, prenyat d’incompliments constants, va ser després de la II Guerra Mundial, quan amb els tribunals de Nuremberg i Tòquio es va anar consolidant la seva caracterització en l’àmbit internacional. A Nuremberg es van definir els crims de guerra així: «Assassinat, mals tractaments o deportació per a treballs forçats, o per a tot altre objectiu, de les poblacions civils als territoris ocupats, assassinat o mals tractaments dels presoners de guerra, execució dels ostatges, pillatges de béns públics o privats, destrucció sense motiu de les ciutats i dels pobles, o devastacions no justificades per les exigències militars». Amb tot, cal no oblidar que aquesta fou una definició i una pràctica establerta per les potències guanyadores, que es van cuidar ben bé que cap de les seves accions fossin considerades crims de guerra, malgrat que qualsevol persona mínimament informada sap que també en van cometre, o com qualificaríeu el llançament de les bombes atòmiques sobre el Japó o el bombardeig de Dresden. 

El 1998 l’Estatut de Roma i la creació de la Cort Penal Internacional van intentar ser un avenç en la creació d’un codi penal internacional que inclogués els crims de guerra i la possibilitat de ser jutjats per un tribunal penal internacional. L’Estatut fou ratificat el 2002, però alguns Estats, com els EE.UU. continuen no acceptant la competència de l’esmentat tribunal que va jutjar els crims de la guerra de l’antiga Iugoslàvia o de Ruanda. Si voleu llegir el text complet d’aquest Estatut el podeu trobar aquí: Estatut de Roma.

Els crims de guerra poden incloure també els casos d’assassinat en massa i genocidi, tot i que aquests delictes tenen un tractament diferenciat en el dret internacional com a crims de lesa humanitat

Tal i com s’establí a Nuremberg, els crims de guerra són diferents de crims contra la pau que és la planificació, iniciar, o fer la guerra d’agressió o una guerra que viola els tractats internacionals signats, acords o garanties. 

Aclarit una mica el tema del qual parlem, tenim prou elements com per poder fer-nos una opinió pròpia sobre el tema i no deixar-nos emportar per la màquina propagandística que fan servir tots els bàndols implicats en una guerra.

En els darrers anys hem assistit a una pràctica recurrent: els crims de guerra només són perseguits si els cometen els perdedors, quasi bé mai quan els autors són de l’Estat o Estats que han vençut, i tampoc si els han comès Estats aliats de les potències hegemòniques.

Només per il·lustrar una mica el passat recent: què ha passat amb els crims de guerra comesos per Rússia a l’Afganistan, Txetxènia i Síria, amb els crims de guerra comesos pels EE.UU. al mateix Afganistan o a l’Iraq -recordem la persecució ignominiosa a Julian Assange per revelar-ne alguns o la mort del periodista espanyol José Couso a l’Iraq-, els crims a la guerra al Sudan o Eritrea, què en diem de la guerra de l’Aràbia Saudita al Iemen? I la llista malauradament podria ser força més extensa si analitzéssim totes les guerres produïdes des de la II Guerra Mundial ençà. Tots en sabem la resposta, no ha passat res, ni ningú ha hagut de donar compte per a aquest crims. Només ho han fet criminals de l’antiga Iugoslàvia o d’alguns Estats africans. 

I tot i això, ara s’aixequen les veus per denunciar els possibles crims de guerra de Rússia a Ucraïna. Segurament també n’hi ha, però com pot parlar de crims de guerra els EE.UU. que és un dels Estats que no reconeix la competència de la Cort Internacional de Justícia? La maquinària propagandística no ens hauria de tancar els ulls al cinisme dels Estats quan es parla de crims de guerra, maquinària que crea un relat en el qual només cometen crims de guerra els adversaris, mai els del nostre mateix Estat o bàndol.

La ciutadania hem d’estar en contra de tots els crims de guerra, de fet contra el crim de la guerra, però de totes les guerres, no només d’algunes, i hem de lluitar per establir unes noves relacions internacionals fonamentades en el respecte als drets humans i a la llibertat de tots els pobles. Mentre no sigui així, malauradament, les guerres i els crims comesos en el seu nom continuaran sent una realitat quotidiana en el nostre món. De la mateixa manera que ho són el racisme i la xenofòbia que s’han demostrat tan presents en l’actual guerra d’Ucraïna, on ha quedat clar que hi ha refugiats de primera i refugiats de segona i que, com va dir una gran filosofa, Judith Butler, hi ha vides que mereixen ser viscudes i plorades, i d’altres que no.  

Si voleu en parlem!

Francesc Pomés Martorell

25 de març de 2022


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular