Diumenge, gener 23, 2022
- Publicitat -
Inici Articles Polítics Cremar el cartutx Puigdemont.

Cremar el cartutx Puigdemont.

Si, anem al tema que importa… Cremar el cartutx Puigdemont.

Potser sí que la política sembla un caos, o un castell de naips a punt d’esfondrar-se, perquè està demostrat que davant la genuflexió a la taula de diàleg, deixant-te fora el teu soci de govern demostra una intenció electoral autonomista evident i la prudència d’accedir a acords semblants, a aquells que ja un dia pels volts del 78, es van fer amb una Catalunya, que cridava, però va ser agraïda amb quatre engrunes.


Ara tot és més low cost, fins i tot el 132è MHP de la Generalitat, ho és. A mi no m’ha decebut i com ja vaig explicar en EL CINIC , perquè el MHP Pere Aragonès era i és la persona indicada per desfer, per destrempar, totes les iniciatives. És nét i fill d’una estructura empresarial i també política, on el que és important es mantenir l´imperi econòmic i no perdre la guingueta. Governi qui governi, hem de tenir els ous a tots els cistells!! i així ha estat ensenyat el president. I he de dir que com a desmotivador, ho fa prou bé. La pandemia ajuda, pero ell sap posar la sal i el sucre que necessita el sofregit autonòmic, perquè doni el gust que cal.

Fixeu-vos com la mateixa taula està buida de contingut, i aquest greuge passa desapercebut, més enllà de quatre piulades, perquè no hi ha res per negociar, i no sembla tampoc que els hi faci gaire emoció començar a explorar camins d’entesa encara que sigui per “redecorar l’autonomisme”, però el seu partit parla del balanç anual empresarial i dels projectes de futur sense concretar res.
La Generalitat és una empresa més del sistema espanyol, i cal sortint-sen.

Pedro Sánchez no humilia als polítics, té un pacte amb ells a canvi d’humiliar Catalunya, que és molt diferent. Si algú s’ha cregut que Espanya s’ha rendit a la pressió internacional pel fet de tenir presos polítics, i d’això va haver-hi indults, és que no coneix ni Espanya ni com funciona el món. Si creieu que Europa no sap com es Espanya i que aquesta repressió els bé de nou és que no coneix la política. Espanya va ser franquistaCampechana i ara es Preparada i progresista amb permís dels EUA i amb el total cooperativisme de la mateixa Europa, que els va integrar, sabent perfectament com eren.

Veurem que passa en els pròxims mesos, quan la sentència del TJUE sigui com diuen algunes veus, favorable al president legítim, Carles Puigdemont. Veurem quin paper farà aquesta Espanya tan dialogant i quina resposta tindrà l’Europa “dels justos”.
De moment amb República del Kazakhstan ho estan fent de pena, com sempre.

El que s’està veient és que a casa nostra hi han dues fites ben marcades, la primera és d’estabilitzar el moviment, i el segon, cremar l’últim cartutx de l’independentisme.
D’estabilitzar per dividir, per reorientar, per dirigir a l’independentisme cap a una mena de “globalisme regenerador d’Espanya” i per això cal crear nous dolents, els feixistes, i nous reptes morals. Ser més bons, més solidaris, oferint l’altra galta, com va fer Jesús i com fa ara el seu mossèn repartint hòsties pel planeta, com aquests dies a Colòmbia, mentre ell i el seu partit treballen per desnaturalitzar la seva pàtria i la seva llengua, en benefici personal o electoral. Del feixisme, franquisme a Espanya no hem de lluitar contra res perquè els tenim a sobre des de fa més de vuitanta anys. I, per tant, l’únic que cal fer és divorciar-se d’ell. Per maltractador físic i psicològic, per obligar-me a parlar com ell vol i quan ell vol i. Per fer-me callar quan li dóna la gana. Per robar els diners que guanyo i per fer-me fer feina per ell.

Cremar l’últim cartutx de l’independentisme, és la segona fita, que no només tenen entre mans els ERKIglobalistes sinó també els XUCLAconvergents, dues xarxes col·locades en la majoria dels partits i estructures autonòmiques, i que formen part del castell de naips, un castell a qui no va agradar gens el cartutx Valtonyc i que li tè pànic al que pot representar el següent cartutx.

Veurem com responen al segon cartutx els 32 diputats de Juntsxcat, i els 9 de la CUP, que van ser molts explícits amb el suport al raper exiliat, i la seva victoria judicial.

El cartutx es diu sentència i es diu Puigdemont. I us diré que no és el president més estrateg, i segurament és el pitjor president per elegir secretaris generals i seria el pitjor responsable del departament de recursos humans, però diria que ni és un líder messiànic, ni és egocèntric. Va dir fa tres anys que estava penedit de no haver fet efectiva la independència, i, per tant, estic segura que utilitzarà el seu cartutx en benefici del país. Si no, és evident que no hagués arribat fins aquí.


L’evidència del fet que és un enemic a batre, també físicament, qüestió de la qual ningú en parla, podria haver afavorit la derrota del moviment, pel seu benefici personal, poder ser lliure i fins i tot viu, i no ho ha fet. És evident que no està ara, en la tensió política dels últims divuit mesos del 2016, on li van posar davant dels morros una independència que tenia una bretxa més gran que el que li va fer el famós iceberg al Titanic, i on la tripulació aquesta sí política s’havia agafat tots els bots salvavides que eren pels passatges, per no morir ofegats en l’immens oceà Atlàntic.

Ara, si ell és el cartutx, estic segura que si no es precipita i es rodeja d’una bona cobertura judicial i de país, com crec que és el Consell per la República, pot fer una bona feina per la independència de Catalunya, però res serà efectiu i concloent si el país, el 52% d’éssers humans que van votar independència, no posen un peu davant de l’altre, i defensen la minoria nacional, i la causa justa.

FOTO de @boiraintensa

Aquí haurem de ser-hi tots, perquè només amb tots ens podrem alliberar definitivament de l’estat espanyol. I en aquell moment, segurament us sorprendrà com aquells que no tenien pressa i feien proclames de repúbliques efectives de pa sucat amb oli, diran que era una estratègia per tenir a l’estat espanyol enganyat. I si no ens en sortim, diran que ells ja ho sabien i ens tenien avisats, i que ara cal remar a favor del vent i que ells són la solució messiànica.
Bé, d’aprofitats està el món ple, tots ho sabem, això no obstant, també hem après que qui vol peix, s’ha de mullar el cul, així que tots a preparar la canya, que no sé per què crec que comença la temporada de pesca, i no de caça.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -