- Publicitat -
Inici Articles Polítics Consells nacionals, o personals?

Consells nacionals, o personals?

Juntsxcat ha de saber que aquesta batalla per l’autonomisme l’ha perdut, i per tant, la seva única opció es independència, o morir.

Com us vaig explicant en articles anteriors, tant ERC com les CUP s’han convertit en partits immobilistes des de les bases i on des de les cúpules uns, es queixen per fer-se notar fent algun titular de tant en tant sense moure’s ni un escó de lloc. Altres s’han convertit en una secta tan gran que fins i tot quan el mossèn arriba l’èxtasi discursiu dient que la llengua catalana se la prestigia, prestigiant-la, quan és el seu partit és qui ha deixat penjant a tot el professorat del seu país, i en mans de la injustícia espanyola, cal posar molta atenció. I quan tot el consell nacional es posa dempeus per ovacionar a qui fa aquest discurs, i és el pare polític de l’actual president de la Generalitat, és que estem davant d’un partit en fase crítica, per Catalunya.

En el cas de JuntsxCat està sent diferent, aquí les bases, la militància i els consells no estan disposats a l’immobilisme.
Ahir durant la celebració del consell nacional de JuntsxCat a Alcarràs, Jordi Sánchez va anunciar per sorpresa:

 ” no accedir a la renovació com a secretari general de Junts. Tinc la decisió d’actuar amb coherència amb la voluntat de sumar. Els temps requereixen unitat“

Sánchez ha defensat que es presenti una candidatura unitària al Congrés del partit “que doni resposta al conjunt del partit”, perquè “ens hem d’entendre entre nosaltres”, ha animat a treballar pel “projecte col·lectiu” i ha afirmat que “estaré al costat de la gent que vulgui tirar endavant aquest partit amb el compromís de l’1 d’octubre”. 

Davant d’aquesta declaració el primer que penso és que ha estat fent tot aquest temps aquest senyor, si sabia on estava el problema?
El segon dubte és saber si aquesta unitat que vol ara és per protegir el partit polític o per defensar aferrissadament la ruta independentista, i veien com s’han comportat la colla pessigolles que l’envolta, durant tots aquests mesos i que si no vaig errada no marxen amb ell, és perquè estan intentant salvar el partit per mantenir-lo com ells volen. El parany és la llista unitària des dels despatxos.
És sabut que Junts treu a passejar l’#1 oct., com fa ERC amb la paraula independència, quan veuen perillar algun tema i per això cal estar atents als missatges que llencen els polítics.
La transversalitat, la unitat i la ruta està en les bases, amb els votants, amb les persones que van creure amb el projecte polític i s’hi van sumar, amb la militància que no cobra i que treballa dia i nit perquè aquest projecte tiri endavant. I han de ser les bases, i la militància qui ha de decidir per majoria qui ha de ser a la presidència, i a la SG.
No oblidem que Junts és un partit creat per arribar a la independència de Catalunya, no per aguantar la batalla autonòmica contra ERC. Al menys això varen dir a tothom.

Juntsxcat ha de saber que aquesta batalla per l’autonomisme, l’ha perdut, i per tant, la seva única opció es independència, o morir. El partit autonòmic del peix al cove, que té col·locada la seva militància arreu del territori, i continua ampliant base gràcies amb l’espanyolíssim Gabriel Rufián és sens dubte ERC. Un partit que s’ha tret els colors de la senyera del logo, que no fa polítiques d’esquerra, ni està fent lleis republicanes, i s’ha tret Catalunya de la llengua, perquè actua incansablement per desprotegir la llengua dels catalans, el català.

JuntsxCat té poc marge, està a dos mesos del Congrés Nacional, i té molt a fer si vol formar part d’alguna cosa més que conservar el poc peix al cove que li queda d’antics hereus que els és igual sota quines sigles estiguin posats, i que l’únic que els importa és continuar mantenint el seu estatus social i econòmic. Si JuntsxCat fa una llista unitària des dels despatxos, és un partit mort pels votants, i pel moviment independentista.


Als de sempre, SEMPRE els queden escons arreu per ocupar. Aquest no tenen problemes, es recol·loquen fàcilment en l’autonomia. Són com els polls que salten amb facilitat a qualsevol pel del cap. I són resistents.

imatge de TWITTER

Només una llista oberta i transversal, que no es manipuli després als despatxos com va fer en Jordi Sánchez, pot ser interessant. I per això serà necessària transparència i gestos efectius de canvis que la militància ha de proposar, i que són els qui han pressionat a Sánchez a dir adéu.


Jordi Sánchez no se’n va, Jordi Sánchez es recol·locarà com ha fet sempre. Ara ha fet un pas al costat perquè sabia perfectament que l’acomiadarien amb una votació sense precedents. En Sánchez és gat vell, i els seus, també, i ara està intentant una jugada mestra. Jo espero que no se’n surti. Per això serà molt important que la colla pessigolles que ha gestionat aquest partir des de dalt de tot, se’ls posi a la cua, o en posició de “calienta que sales”, però per la porta de sortida.


Mentrestant apareixen més llistes unitàries com la que l’ANC té a punt de caramel i que veurem quina eficàcia té L’Acord Social per a l’Amnistia i l’Autodeterminació

que a molts ens recorda altres acords proposats i que només han servit per pactar mínims i per anar reduint els espais independentistes i quedar assenyalats com a radicals.

Vull pensar també que alguna cosa està fent la gent de Twitter en aquesta pressió mediàtica de què els polítics diuen que no som més que un cau de porqueria, on per cert ells piulen cada dia. Perquè aquí, des de la xarxa no ens poden controlar ni el que pensem i com ho diem, de moment, perquè denúncies per delictes d’odi estan havent-hi per part de partits polítics de totes dues bandes per fer-nos atemorir i callar, i no s’explica prou. Això no obstant, ho continuarem fent des de les xarxes o des de les webs que no tenen cap control polític ni econòmic, encara que ens costi fer més esforços i tenir més problemes.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular