Dissabte, novembre 27, 2021
- Publicitat -
Inici Faristol Com més serem, més riurem! per Francesc Pomés i Martorell.

Com més serem, més riurem! per Francesc Pomés i Martorell.

Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: “Amén.”

Fragment d’un poema de Salvador Espriu

En l’anterior article, No hi ha pitjor cec que qui no hi vol veure!, vàrem intentar descriure una mica la situació actual del moviment independentista, en aquest provarem de proposar, amb la intenció d’oferir alternatives i no quedar-nos en la crítica fàcil, algunes accions que podrien ajudar-nos a continuar avançant.

Sembla que s’hagi instal·lat entre els ciutadans/nes independentistes una certa desil·lusió i la sensació d’impotència. En gran part això està provocat per la política partidista i per, altra banda, és no entendre la dificultat d’enfrontar-se a un Estat com l’espanyol. 

Diuen que és fàcil criticar, però no, donar alternatives. No hi estic d’acord, i ben modestament m’atreveixo a fer una sèrie de propostes per al moviment independentista per fer front a la repressió de l’Estat, òbviament obertes a crítica i a tots els afegitons que vulgueu. 

Aquí en van algunes: 

1- Abandonar el Congreso de los Diputados i que així es visualitzi clarament la nostra no participació en aquest Estat, i negar la seva legitimitat per continuar governant-nos. 

2- Posar com a condició per a la represa de la taula de diàleg/negociació l’amnistia i la fi de les actuacions repressives. No es pot negociar amb qui continua reprimint-te i et pot posar a la presó quan li sembli. 

3-No participar en cap òrgan de coordinació de l’Estat i establir només diàlegs bilaterals amb aquest, només per a qüestions urgents.  

4- Emprendre una campanya seriosa de desconnexió amb les grans empreses espanyoles, especialment les de l’Ibex35, mitjançant una campanya per anul·lar els contractes i les compres a aquestes empreses. 

5-Reforçar la internacionalització del conflicte des de la posició de minoria nacional i fent servir la xarxa de delegacions exteriors i els catalans/nes que viuen fora per difondre al màxim la nostra causa. La presència al Parlament Europeu n’ha de ser també un altaveu important. 

6-Trencar qualsevol pacte de govern, a tots els nivells amb les forces polítiques que han donat o donen cobertura a la repressió. 

7-Emprendre noves campanyes de mobilització ciutadana fonamentades en l’amnistia i el dret d’autodeterminació, ambdós indestriables i inseparables, i reforçar tota mena d’agrupacions locals i de barri arreu del territori.  

8-Internacionalitzar al màxim l’economia catalana, per tal de dependre el mínim possible del mercat espanyol, i al mateix temps recórrer en les nostres compres, tant com sigui possible. a empreses no espanyoles o que no hagin participat en cap acció contra els nostres drets. 

9-Estudiar i preparar una vaga fiscal i també una vaga general, fins a forçar una negociació política seriosa, no un simple diàleg. 

10-No presentar des dels serveis jurídics de la Generalitat cap acusació contra persones o moviments socials que lluitin per la independència. Almenys deixem de col·laborar amb la repressió. 

11-Restringir l’ús dels Mossos d’Esquadra en les manifestacions pacífiques, i establir un protocol d’actuació d’aquests que primi la defensa dels drets ciutadans i no la repressió. 

Segur que no són les úniques possibles, però poden ser formes de visibilitzar clarament el conflicte polític de fons 

Per a l’autonomia de fireta que tenim també es poden pensar accions que són legalment possibles: 1.Reduir els aforaments a només el President/a de la Generalitat, el President/a del Parlament i el Síndic/a de Greuges. El seu elevat nombre es un privilegi que una democràcia no es pot permetre i seria un acte de responsabilitat democràtica. Depèn només del Parlament fer-ho. 

2.Reduir els càrrecs de lliure designació i eventuals que es poden nomenar a qualsevol administració, i professionalitzar la funció pública fins al nivell de Director/a general o equivalent en totes les administracions catalanes.

3.Nomenament per concurs de mèrits obert i públic, els/les dirigents de totes les empreses i institucions públiques. 

4.Reduir al mínim la interinitat i l’eventualitat en l’administració pública.

5.Revertir les privatitzacions de serveis públics essencials, com l’aigua, la salut, les llars d’infants, les residències per a la gent gran… 

6.Fer un pla plurianual per acabar amb la doble xarxa al servei públic d’educació i estendre l’ensenyament públic dels 0 als 18 anys. 

7.Professionalitzar i fer independent del poder polític la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació (CCMA). 

8.Descentralització de les institucions i l’administració de la Generalitat. No podem ser tan centralistes com l’Estat espanyol. 

9.Reduir la disposició de cotxe i xòfer oficial a només el President/a de la Generalitat, Consellers/es, President/a del Parlament i Síndic/a de Greuges. I reduir també els disponibles per totes les altres administracions catalanes. 

10.Estudiar i planificar la desaparició de les Diputacions, i l’assumpció de les seves competències i serveis per d’altres administracions. 

11.Fer completament transparent la contractació pública d’obres i serveis i limitar els contractes menors a un màxim de 1.000 euros. Prohibir la subcontractació. 

12.Prohibir el contracte d’informes fora de l’administració, llevat que es demostri que aquesta no disposa dels recursos personals necessaris. 

13.Control exhaustiu i justificat de les despeses en publicitat i subvencions a entitats i empreses. 

14.Planificar i executar una campanya per a fomentar l’ús social del català en tots els àmbits de la vida, reforçar el seu ensenyament i ús, amb especial atenció a les persones migrades, per fer del català la llengua comuna, amb ple respecte a la llengua personal de cadascú.

La llista pot créixer amb les aportacions de tothom, però d’allò que és tractava és de demostrar que, al marge de lamentacions per la repressió i crides buides a la mobilització i a la desobediència, hi ha moltes possibilitat per avançar. 

Els independentistes tenim una estranya habilitat en barallar-nos entre nosaltres per qualsevol mena de fotesa i no ens estalviem insults i desqualificacions personals, mentre la repressió i la centralització unitarista de l’Estat va fent via. 

Tots sabem com s’hauria de fer la independència, amb quines estratègies i accions, però som incapaços de posar-nos d’acord en uns mínims comuns que ens permetin assolir l’objectiu de crear el nou Estat. Malgrat la vergonyosa baralla partidista, el desllorigador no és difícil. 

Només cal tenir en compte dos pressupòsits: 

1. És molt legítim que cadascú pensi el nou Estat segons les seves conviccions personals: de dretes o esquerres, feminista o no, ecologista o no tant, solidari o insolidari, capitalista o no, amb el català com a llengua oficial o no, etc. etc, fins i tot és bona aquesta diversitat, però cap d’aquests projectes es podrà fer sense assolir abans l’Estat propi. Dit planerament: aconseguim primer el nostre Estat i després ja decidirem democràticament com ha de ser aquest. Dividir-nos per aquestes qüestions abans d’aconseguir l’objectiu, és la millor manera de no aconseguir-lo mai i continuar posant en mans d’Espanya la definició del projecte polític en el qual ens tocarà viure.

2. El projecte de nou Estat s’ha de fonamentar bàsicament en la convicció que aquest seria una bona eina per millorar el nostre present i el nostre futur, i mantenir la nostra pròpia personalitat com a poble; personalitat plural, diversa i canviant. Fer un Estat és la millor manera que tenim, en les circumstàncies històriques actuals, de decidir per nosaltres mateixos i agafar un camí amb noves i millors oportunitats per al conjunt dels catalans. Implícitament, compartim que això és més factible sent independents que depenent d’un Estat com Espanya. Ara, repeteixo, per fer-ho possible primer s’ha d’aconseguir la independència. Els colors i formes del nou Estat ja els decidirem quan el tinguem.

Sobre aquestes dues bases és possible mantenir i reforçar la unitat del moviment independentista. No en calen més, perquè com més n’intentem introduir més difícil serà la unitat necessària per enfrontar-nos a un Estat autoritari com Espanya.

Ens hi posem? 

Francesc Pomés Martorell 

Roda de Berà, 2 de setembre de 2021


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

3 COMENTARIS

  1. Estimat Francesc
    Estic molt contenta de les teves propostes i el conjunt de la reflexió.
    M’ha vingut al cap la petició que vaig quan se’ns va demanar dissoldre la Crida i constituir Juntsvaig proposar no dissoldre la crida i convertir-la en la llavor d’un Thik Tank,i es va acceptar.pero no se n’ha cantat ni gall ni gallina. Et proposo que convidem qui trobi que té res a dir a constituir-nos en aquesta eina de pensar, a promoure un calendari temàtic i anar formant cap amunt les elaboracions.nomes amb el que proposes n’hi ha per treballar tot un any,contrastant amb Procés Constituent i amb Preparem-nos del Consell.
    M&ofereixo de secretaria d’organitzacio per recollir inscripcions i proposar els debats.sense més estructura.
    Podeu enviar-les watsap all 665460166
    Montse Domingo.

  2. Hola Montse,
    Compta amb mi per a tot allò en què pugui ajudar a reflexionar i a crear un espai de debat obert a qualsevol persona que cregui que hi pot aportar alguna cosa.
    De fet, la meva activitat a les xarxes i a aquest espai que m’ha ofert tant generosament la Sara, allò que pretenen és això, generar debat i ajudar a sortir de la situació de perplexitat i astorament en la qual sembla estar actualment el moviment independentista tot defugint la deriva partidista de curta volada en la qual semblem immersos.
    I consti per endavant que totes les meves reflexions i propostes estan fetes per discutir-les. No pretenc, ni tinc la capacitat, per voler imposar res, Tan sols generar pensament i propostes en comú, des de la convicció que per aconseguir la independència ens calen uns pocs acords bàsics i no pas pretendre dibuixar ara massa detalladament el futur Estat català. Això ja ho farem, democràticament, quan siguem un Estat, la qual cosa no ha de ser impediment per anar avançant en allò que estigui al nostre abast.
    L’única cosa en la qual hem de coincidir ara és en el convenciment que el nostre futur com a poble, l’hem de poder decidir lliurement nosaltres mateixos, i que el futur de Catalunya oferix més oportunitats de justícia social i igualtat de drets sent un Estat independent que continuant sotmesos a un Estat que no ens ha acceptat mai com a poble, ni ho pensa fer, guiat per un nacionalisme totalment contrari al respecte a la diversitat i la pluralitat. Ser un Estat, en l’actual context internacional, és l’única forma de tenir veu pròpia en una realitat internacional que ha d’afrontar reptes més profunds que mai.
    Com he dit ja, compta amb la meva modesta persona per a tot allò en què pugui ser útil.
    Una abraçada,
    Francesc
    Francesc

  3. Quina sort poder comptar amb tu i amb un grapat de persones que aniran sortint a mida que s’adonin que pensar ens cal,no només actuar,ni només esperar que altres ens estalvien la feina i ens ho donin tot data i beneït.
    Reflexionem sobre com començar. De moment som tres i la Sara sempre hi és.
    Em miraré bé tot el que has aportat, demanaré a persones estimades on obtenir les elaboracions del Procés Constituent i altres, miraré de rescatar les de la Crida, que era molt, i farem una entrada engrescadora al curs que comença. Una abraçada i busquem mes gent ,
    Montse

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -