Dilluns, setembre 27, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Colau, la paparra blanca

Colau, la paparra blanca

“Si repassem la història, hi trobarem moments molt característics i semblants a la nova política de la comunista Ada esdevinguda Borbònica llepagoverns”

Que ningú no hi busqui, en aquest article, cap insult al físic de l’alcaldessa de Barcelona perquè no és el cas.

El “paparrisme” de la #ColauPetain té més a veure amb els insectes que han infectat la política des de temps immemorial. És evident que no sóc immortal i tampoc no seria ara qüestió d’anar fent llistes, però, si repassem la història, hi trobarem moments molt característics i semblants a la nova política de la comunista Ada esdevinguda Borbònica llepagoverns.

És el seu un comunisme venut, artificial, plastificat amb perfils adequats al moment actual, però que no deixen de ser part de la nostra naturalesa. M’explicaré: xuclar és el que sempre fan els polítics, a vegades xuclant en la mateixa direcció, a vegades xuclant molt cap a casa i poc per al poble i a vegades repartint aliment, però, comptat i debatut, tots sempre xuclen.

Ho va fer Tarradellas, que va morir Marquès de la mà del Borbó, hereu d’un dictador genocida, i que ara dóna nom a un aeroport.

Ho va fer en Pujol, que a més d’escombrar cap a casa el que no està escrit, xuclava dels partits que han anat governant tot dient que era per afavorir el país, mentre s’ho manegaven entre tots a Suïssa.

Ho va fer ERC, que deia lluitar contra els xucladors professionals i ara ajuda als xucladors professionals a xuclar tant a Espanya com a Catalunya.

I ho va fer el xuclador europeu Xuclà, des de les files del pdcat, per allò de seguir la saga del “jefe”.

I recordem l’activista Gabriel, que anava a fer la independència en divuit mesos i ara es dilueix entre els passadissos del Congrés empeltat de la grisor d’un escenari decadent, xuclant tot el que pot perquè sap que ja no brilla, que ara té un perfil baix a la vora del socialista català baldufa.

I per fi, tornem a la paparra blanca “cum laude” que ho xucla tot perquè ella, que és el melic del món, va néixer abans que la paparra, la blanca, és clar.

imatge d’arxiu d’Ada Colau -larepublica.cat

“Tots sereu jutjats per la història però, nosaltres, alcaldessa, els que patim el teu narcisisme xuclador, ja ho hem fet”

Un dels fundadors dels Comuns, Jordi Borja, deia dels seus companys: “van fugir de ser soldats, per posar-se el vestit d’infermers, disposats a ajudar a curar ferides”. Doncs jo he estat repassant la trajectòria d’alguns d’ells i crec que puc dir que, més que una evolució sanitària, han esdevingut un grapat de gallines sense cap, dedicats a la involució, a tornar a l’ou, a l’ou de Franco.

Tot i que aquesta colla pessigolla tingui l’aspecte de comuna hippie, d’anar repetint que volen salvar el món, han resultat ser soldats de la Stasi dedicats a protegir el règim del 78. Els símptomes que tot això anava cap aquí els va donar l’abella Maia poc abans de l’1 d’octubre quan es va desentendre dels col·legis electorals de Barcelona. Ella, que havia guanyat les eleccions dient que si calia desobeir el “gobierno español” seria la primera a fer-ho, va ser precisament la primera a sotmetre’s a l’oligarquia del deep state, perquè, de fet, va ser el deep state qui l’havia posada al càrrec.

Durant el referèndum, es va fer fonedissa. Tenia una posició que podria semblar incòmoda però a la llarga li ha acabat donat estabilitat amb els pactes que ha fet amb els unionistes. Recordem com va arribar a patir quan va trencar el pacte de govern amb el PSC, segons va dir, per la violència policial i l’empresonament del Govern. Les va passar magres, però després va saber “rectificar”. A la Colau li agrada jugar a dues bandes i així va aconseguir l’alcaldia de mans de Manuel Valls, perquè la unió fa la força i més a Espanya, que Unidos Podemos, diuen.

L’Ada, com a magnífica política paparra, és capaç d’acostar-se sigil·losament a les seves víctimes, xuclar-los les seves idees, fer-se les pròpies i desaparèixer sense ser vista per després reaparèixer en el programa Tot es mou de TV3 com si dones una exclusiva, però en el fons és un personatge dependent i incapaç de fer res per si mateixa. Només pot viure gràcies al polític al qui va a la contra, i només marxarà quan no li pugui treure més profit. No produeix res per si sola i és per això que no deixa d’engreixar-se i mentre ho fa va canviant de color, perquè, de fet, les paparres són de color marró però a mesura que s’engreixen van “blanquejant-se”, com el seu partit.

Els exsoldats que volien ser infermers són uns incompetents. Els funcionaris a les seves ordres estan tips de tan treballar per tenir tan pocs resultats. Tots els departaments estan tips d’obrir carpetes que no es tanquen mai, de projectes que no es compleixen mai i de sentir un llenguatge fictici que s’ha creat per dir sempre el mateix, el mateix de sempre: per un cantó, que calen diners per fer una bona gestió, per tenir un país com cal, i que ells, millor que ningú, saben que, per assolir-ho, és imprescindible la independència de Catalunya… però, per l’altra banda, estan governant amb Pedro Sánchez i silencien qualsevol gestió de dubtosa eficàcia del “gobierno español”, mentre critiquen el més mínim desajust del govern català. Colau i els seus saben de primera mà, dels seus companys i socis de Podemos, que amb el decret de l’estat d’alerta, al Govern català li han fet un #155coronavirus que cada cop s’assembla més al Dia de la Marmota de les Forces Armades.

Ada, ets corresponsable d’un govern irresponsable i corrupte, que prefereix prioritzar els beneficis empresarials i posar la població en risc perquè està venut a l’ibex 35. Per això el Gobierno PSOE-Unidas Podemos fa cas als militars abans que als metges i infermeres. Tots sereu jutjats per la història, però nosaltres, Ada, els que patim el teu narcisisme xuclador, ja ho hem fet, paparra.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.
Fes-te subscriptor premium (Aquí) per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setmanal.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -