Dijous, octubre 28, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Fils de Twitter CITA PREVIA O SELECCIÓ?, de La Rou.

CITA PREVIA O SELECCIÓ?, de La Rou.

Estem abocats a un sistema on es demana cita prèvia per a tot.
Tot es registra. Tot demana mòbils, adreces perquè no puguis escapar d’un sistema de dades i estiguis localitzat en tot moment. Si una persona gran no té ordinador, ha de trucar i li posen una màquina.

I si no pots marcar el número que et diu, perquè el tremolor dels dits no et deixa, i la vista no encerta, la locució acaba penjant després de dir-te que no has fet el que et deia que havies de fer o et deixa en espera 12 minuts com si una persona gran tingués 12 minuts per perdre’ls.

Aquesta generació de gent gran, sobra pel sistema. La generació que, a principis del segle XX va lluitar perquè nosaltres poguéssim gaudir del que tenim i que ens han cuidat els fills perquè poguéssim treballar, que ha vist passar per les seves mans una guerra.

Aquella generació sàvia on memoritzaven totes les batalles, crisis, històries i revolucions reals, amb una cadira al carrer i uns quants amics de batalles a les tardes d’estiu als pobles, La generació que ara es troben a residències o domicilis amb escassa ajuda a la dependència.

La generació de principis del segle XX, sobra pel sistema actual. Una senyora, davant de l’ajuntament, amb mascareta i bastó, que demani cita prèvia que no tenia hora. El sistema pervers. Un sistema que l’importa una supina merda la senyora amb bastó de més de 80 anys.

Per la càrrega econòmica que generen, els recursos humans de cuidadors, les malalties cròniques i les receptes “gratis” i molèsties vàries, que segurament han provocat els mateixos de sempre, que diuen “et volem cuidar”.

Veure aquest panorama en una sola persona davant un taulell d’un ajuntament.

Però la reflexió és necessària:
-Senyora, tingui el meu número, que jo ja demanaré un altre dia.

Però la intenció d’una persona, no canvia absolutament res sobretot, quan el sistema no t’ho permet perquè les dades introduïdes per la cita prèvia no són les seves, sinó les meves.

PUTA MERDA D’HUMANS.

I aguantes com pots les ganes de cremar-ho tot.

I un detall humà que m’ha fet reflexionar.
M’aturo a fer fotos quan vaig en bici i capto el detall. De la mateixa forma capto els detalls més humans en un sistema de merda. I estaria plorant el que em resta de vida de la tristor que sento. Però l’únic que puc fer és escriure-ho.
“Si totes les persones, en el seu entorn, posen un granet de sorra, un altre món seria possible” Perquè no permetríem ni un quart de què està passant.

Em nego. Ho sento.
Donaré pel cul tot el que pugui. Per això vaig estudiar humanitats i filosofia. Per pensar, per humanitzar la humanitat que comença a deshumanitzar-se i la gent aplaudeix i encantada de tot això i no pensa. No m’estranya que els suïcidis es multipliquin.

Que faci un tuit amb aquestes reflexions m’ajuda molt poc, però em sento pitjor si no ho faig.
Algú un dia em va dir: “Com a profe em vas motivar que seguís estudiant, i ara estic a la carrera”. I això fa que segueixi fent el que faig. Mai saps fins on poden arribar les paraules.

Autora: La Rou @rourecentenari fil publicat el 20/04/21

Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setman

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

DREAM TEAM?

El Consell de la gent.

Sí se puede, Rufián?

KRLS.

- Publicitat -