- Publicitat -
Inici Articles Chacon, la candidata del NO.

Chacon, la candidata del NO.

Quan la candidata del PDeCAT a la presidència de la Generalitat diu que “la independència no s’assolirà de pressa i qui ho digui està enganyant a la gent”, -durant l’entrevista que li va fer dilluns l’Antoni Bassa al plató de l’ARA- només ho pot confirmar si ella forma part del pastís del NO, dividint encara més les possibilitats seguir avançant, i augmentar el nombre de vots, d’anar enrere.


La candidata comenta que una setmana abans de cessar-la com a consellera se li va preguntar si aniria a Juntxcat i que la seva resposta va ser que no tenia cap motiu per canviar de partit i ho diu com la definició de bona candidata de partit amb una ideologia marcada, que no vol canviar a un partit transversal que com ella bé diu no té cap ideologia concreta, perquè és així com es va crear, per un motiu concret, assolir la independència de Catalunya.
Per tant no sé de què se sorprèn la candidata, si el partit PDeCAT es veu ara mateix més a prop de l’antic peix al cove, que de confrontar amb l’estat la manca de drets fonamentals i assolir com a mínim la restitució del govern legítim. No veig, repeteixo, cap problema en fer preguntes polítiques als consellers i conselleres i que el president actuï en conseqüència, a no sé què es vulgui seguir treballant amb els governs antics i autonomistes de quotes.

“Assolir la independència és com ara voler agafar un ascensor que no funciona” perdoni??, aquí ja m’he quedat petrificada, perquè no la veig tan negativa ni horroritzada mentre està veient en directe com Espanya entra en fallida i no té en perspectiva ni un euro, ni una llei ni un ajut per salvar Catalunya. Tampoc veig al President Pedro Sánchez pujant cap esglaó amb vostès, el partit d’anar fent en cap circumstància. La gestió de la frustració, l’estem fent entre tots com podem i no crec que necessitem els sua banys de realismes, que veien la història del món, només l’han escrit els covards o els complaents amb el sistema. Les revolucions, senyora candidata de l’antigua convergència, es fan. No es programen com quan vostè que li va prometre a la població amb els Juntxsi. Les revolucions es fan quan toca, i enganxa a qui enganxa pel mig, i pel que veig el president Torra va fer molt bé de substituir-la, de fet jo hagués estat més extensa traient incompetents de les conselleries com les de salut i família amb el conseller Homrani i la consellera Vergés, o les incompetents Capella o Jordà, de Justícia i Agricultura com també ho va fer amb el conseller Buch amb interior.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2020-11-03-120157.jpg


Per últim i no menys important senyora candidata al no-res, és veritat que amb la declaració de la independència en aquell moment potser no es podia fer res, Juntsxsi donava pel que donava, una negociació minsa amb l’estat, i molt soroll mediàtic, perquè dins dels partits NO HI HAVIA INDEPENDENTISTES, o almenys no eren la majoria, el que hi havia era quotes de partits amb un projecte on tothom volia el mateix i sobretot ningú va pensar amb què volia el poble sobirà, i per això es va fer el referèndum, amb la sorpresa de molts de vostès, que esperaven a un poble encongit i tremolós que com vostès, acatarien ordres, i no va ser així. I és per això que s’està intentant un canvi substancial que és, fer un partit sense ideologia, i amb un propòsit, assolir la majoria absoluta d’independentistes per aixecar la suspensió de la declaració d’independència. Llavors si, llavors si serem més del 50% i tots haurem dit en públic i en privat, SÍ.
I sí senyora candidata a un partit ja fallit, la població es mereix que se’ls hi digui la veritat, i per això haurà de dir en la campanya que vostè no ha volgut mai moure un dit per ni jugar-se ni el seu patrimoni ni la seva cadira per una causa justa en la qual vostè no creu si no li posen embolicada amb un bonic paper de regal. I té raó en una sola cosa, ens calen consensos, però s’equivoca en la direcció, vostè és la d’anar fent, la del NO, vestida d’exemplar base, quan l’únic que està fent, és dividir-la.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -