Diumenge, setembre 26, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Polítics CANDIDATS-T@S A LA GENERALITAT

CANDIDATS-T@S A LA GENERALITAT

Tenim feina a fer i tots els candidats-t@s estan legitimats a ser presidents del que sigui, però si ús plau, només demano una cosa, expliqueu bé quina repressió esteu disposats a assumir i quina ruta esteu disposats a assolir. No és tan difícil, crec.

Tenim ja les llistes dels partits independentistes que volen concorre a la campanya electoral per la presidència de la Generalitat., i és curiós, que som més partits, però els de sempre són poc independentistes, i tot i que sabem que la Generalitat ens la va “retornar” la República espanyola a canvi de seguir encadenats a Espanya, ha quedat demostrat també, que el sistema no només ens ofega, sinó que el model ens estreny el coll cada dia més, però que estem disposats a tot, per conquerir-la. 

Aquests humans…

I això perquè passa? Doncs perquè el destí dels vots ha canviat, com també ha canviat com arribar-hi.
Ens trobem també que el camí al registre dels partits, necessita els avals corresponents i que tots els partits de nova fornada que poden tenir representació estan en perill si aquests avals no arriben, i no parlo dels petits, que segurament tindran pocs vots, parlo també dels grans, que han canviat d’estructura i per tant arrenquen nous amb les mateixes condicions de qui no s’havia presentat mai i amb les mateixes deficiències. Això és la selva i els de sempre, ja estan en posició d’atac trepitjant l’accelerador.

Si ens fixem, els que han renovat, modernitzat o tenen noves coses a dir, o marxes diferents de fer, es troben a l’avantsala de la JEC, que és qui decidirà en última instància, si han aconseguit primer tots els avals, en el problema afegit del confinament per pandèmia, i qui passarà a la següent fase, i qui no ho farà, i per què.

Arribem llavors als candidats que ja deuen està tots en aquests moments avalats pels vots dels seus votants, preparats i amb ganes de començar la cursa.

I que ens trobem en aquesta nova etapa? Doncs trobem candidatures diferents dependents la ruta del partit corresponent, més la ruta pròpia, m’explicaré.

Aquí es calcula tot com si fos una fórmula màgica. El/La candidat-@ és la suma de la ruta del partit + la ruta del mateix candidat, que és = al mateix temps que preveu a la cadira. Si és massa independentista, resta, però si és de mirada llarga, suma. I si això ho afegeixes a què un partit de l’oposició fa la denúncia +fiscalia + TSJC o AN, o poc o TS, et dóna igual a = potser m’interessa o potser no perquè sumo -1.

Després tenim al que va de cor, sense mirar enrere, disposat a tot per sortir d’aquesta vida de merda, que a sobre l’han imputat per defensar els drets de tots i que no només se sent sol perquè l’enemic el vol eliminar, sinó perquè “l’amic” l’ha invisibilitzat, i perquè fart vol dir-li al món, que ell o ella també està aquí i vol participar.

Després tenim als candidats-t@s que han arribat fins dalt sense pensar-hi, fent al camí al costat de tots i que ha anat deixant a la cuneta tot allò que creien que restava a la causa, i només intenten sumar persones, i estan disposades a continuar confrontant amb l’enemic el temps que calgui, i si això representa ser-hi, doncs no hi són, la gent ho sap i els/les vota.

També tenim a qui no és hi és tant per la seva vàlua, com el que la gent li diu que la té, per alguns fets característics que l’han dut a ser popular, i amb voluntat d’ajudar o d’ajudar-se, també emprèn aquest camí.

Després tenim al pragmàtic, “mira, com aquest no ho fan, ja m’hi poso jo, i acabem la feina d’una vegada” i es votat amb energía.

Alguns no són candidats d’ara, alguns tenen un camí traçat des de fa molts i molts anys, quan l’avi li deia – mira nen, per anar bé amb tot això, el millor que cal fer, és tenir un peu a cada estança, per si de cas- i el net o neta, obedient, es va col·locar a la fila d’on tocava per si de cas.

I després tenim els candidats o candidats-t@s, de tots els colors, de tots els nivells, i de tota condició, i ideologia, que tenen i han de tenir, el suport del moviment demòcrata d’alliberament nacional, que es el que som els independentistes, o sigui de tots el que ens sentim INDEPENDENTISTES, i mal servei farem ara, vomitant als nostres, els més indefensos, amb insults masclistes i demagogs només per arrossegar uns vots. 

Tenim feina a fer i tots els candidats-t@s estan legitimats a ser presidents del que sigui, però si ús plau, només demano una cosa, expliqueu bé quina repressió esteu disposats a assumir i quina ruta esteu disposats a assolir. No és tan difícil, crec.

Del que no parlaré és del que em sembla la caverna mediàtica sectària de “la nostraTV3” apostant mati, tarda i nit, només per un candidat i un partit. Ni tampoc del poeta al servei borbònic que ha convertit la seva poesia després de la genuflexió, en un contàiner de paraules falses, on ha utilitzat la llengua catalana per blanquejar l’espanyol colonitzador, i on ha posat la seva egolatria, a servei d’ell mateix i de la seva descendència. 

Bones festes, amigues i amics independentistes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -