Dilluns, setembre 27, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Cotarelo Canadell com a símptoma, per Ramón Cotarelo.

Canadell com a símptoma, per Ramón Cotarelo.

Ahir, en el que sembla haver estat un atac d’indignació, Joan Canadell va pujar un fil al tuiter, després que el president in pectore d’ERC exposés la seva visió del país. El numero tres de JxC va trigar minuts a anunciar que, si s’acceptava l’esmentada visió, ell renunciaria a ser al govern. En la resta del fil expressava les seves raons. Tanmateix, el tuit va durar uns minuts; l’autor el va esborrar probablement a causa de les pressions que deu haver rebut de tot arreu. Sense dubte, ERC haurà posat el grit al cel per la manca de lleialtat i de confiança al projecte “comú”, i fins i tot JxC s’haurà fet notar també sota pretext que hi ha unes discretes, però intenses negociacions que l’exabrupte de Canadell podria posar en perill. 
 Al fons de la qüestió hi ha un retrat força realista de la misèria de la política catalana. Tothom sap que ERC no és independentista, ni tan sols d’esquerres o republicana, però fingeix ser ambdues coses per tal d’enganyar als votants “independes”. I ningú no gosa qüestionar aquesta enganyifa, atès la censura que ERC exerceix sobre l’esfera pública catalana. És el que ha fet als tres últims anys, mentir i fer-se passar com a independentista sense ser-ho, només per captar vots d’infeliços sense molta informació. 
Canadell, que és home pràctic, amb esperit positiu i expeditiu, com a bon empresari, cansat del doble llenguatge i la murrieria dels dirigents republicans, ha esclatat, com ho van fer molts altres que no tenen la seva projecció pública. La indignació de Canadell reflexa la de molta altra gent, votants i no votants d’ERC que es veuen perjudicats per quan que els seus representants els van prometre la independència (“doneu-me seixanta-vuit escons i declaro la independència”) i, a l’hora de la veritat no volen trencar el marc mental i repressiu espanyol.
El pretext que les declaracions de Canadell, que no és part de l’equip negociador, posen en perill les negociacions és infantil. Les conversacions i negociacions per la formació del govern haurien de ser obertes i públiques i a l’abast de tothom i no fer la impressió que són reunions secretes, a l’estil del conclave cardenalici per triar papa, com si es tractés d’un intercanvi de diners, cadires i favors. Al capdavall, aquest esperit de secret i misteri, és propi d’ERC, amb el seu tarannà vaticanista i opusdeista, però hauria de ser profundament contrari a l’ànim de JxC, que és una organització molt més democràtica, oberta i transparent. 
Canadell no deu callar, no deu obeïr l’arbitrarietat del poder perquè ens representa a tots els que ens aixequem sempre contra la injustícia, la tirania i l’arbitrarietat, sobretot quan s’exerceix en nom d’una falsa independència.

Autor: Ramón Cotarelo, Palinuro 07/03/2021


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setmanal.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -