- Publicitat -
Inici Articles Social CAN TWITTER.

CAN TWITTER.

Res a dir, vinc d’on vinc, i vaig néixer com a columnista a Twitter. No tinc estudis superiors i això em dóna la qualificació que vosaltres vulgueu. Només faltaria!

Però crec que tinc els mateixos drets per explicar-me i també per aprendre on vulgui, com qualsevol persona al món, i, per tant, he de dir que des de la bombolla, des de Can Twitter, estic aprenent molt.
Com podeu llegir, escric que la meva opinió és que DES DE Twitter i no DE Twitter, es pot aprendre. L’aplicació de l’ocellet, com moltes altres xarxes, em serveixen per poder-me formar, de manera autònoma i independent, a biblioteques i documents, perquè internet és el futur.
És per això, que vull donar una mica de valor a aquesta aplicació en referència a com em relaciono amb ella i no com ella es relaciona amb mi. Per exemple, Twitter no em deixa publicitar els meus articles per què li deuen semblar massa independentistes pel seu gust borbònic, i quan de vegades té una manera estranya de comptabilitzar els meus seguidors, o a qui segueixo. Per tant, l’aplicació en si, no m’interessa més enllà del que a mi em facilita extreure el gra de la palla, a un primer cop d’ull d’allò que m’interessa. M’és igual si és a favor o en contra, perquè de tot se n’aprèn. El que busco és trobar l’entrellat.
És un format que em permet per la meva manera de treballar (per altres ho faran altres formats o aplicacions, una visió panoràmica de tot plegat, per entrar després més a fons en enllaços més professionals.

El que no entenc és que es menystingui una aplicació, només perquè posa nerviosa a polítics i mitjans subvencionats.

És evident que Twitter no és l’enciclopèdia catalana, ni tots els que escrivim, hem estat premiats amb el Nobel, però tenim tanta credibilitat com una enquesta feta a 300 persones per una empresa privada que ha estat contractada pel sistema.
No fotem!

I cert que Twitter no és la vida, tanmateix el parlament tampoc ho és, tot i que és una gran menjadora per molts, no és casa vostra, és la casa dels ciutadans de Catalunya.

Potser és cert que Twitter és una bombolla, i també és cert, que el sistema autonòmic és una bomba, a punt d’esclatar-vos a les mans.

Potser és cert que Twitter, és com una barra de bar, i jo que tinc una edat, m’he trobat davant i darrere de moltes barres, a persones de tota mena i condició fetes pols, perquè no han trobat feina del que havien estudiat, perquè quatre vividors de la partitocràcia estaven ocupen el seu lloc.

Cert que a Twitter hi ha intoxicadors i trols de partits, però també és cert que tots aquests, treballen pels qui diuen que Twitter és una bombolla, o una barra de bar. I d’això es retroalimenten.

També és cert que a Twitter he aconseguit amistats per a tota la vida, i a gent molt preparada dedicada al servei de la comunitat. Ens descobrim persones que ens sentim lligats a una comunitat, ajudant-nos els uns als altres. Persones que em segueixen i que segueixo. Ciutadans que ens donen suport i que nosaltres intentem respondre amb tota la responsabilitat, i això us fot molt.
Estem al segle XXI, i vosaltres, els que voleu aturar la xarxa i no podeu, sou les deixalles del segle XIX, així que espavileu.

I si, no es pot governar mirant els hashtags de Twitter, però tampoc es pot governar des de la nova bodegueta de la Moncloa.

Una última qüestió, recordeu quan a Totesmoutv3, #Mes_324 i #FAQSTV3 #AlMatins #PlantaBaixa posaven les piulades de la gent que estava veient el programa amb el hashtag del dia? Fa més de dos anys que ho van treure. Pregunteu-vos el perquè.

Tanmateix, que sé jo, si no sóc res més que una tuitaire.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular