Botiga

Benvinguts/es a la Botiga de Sara -LidiaEster!


SENSE PÈLS A LA LLENGUA

SARA -LIDIAESTER (Catalá)

Aquest llibre va començar com comencen moltes històries, amb el desig dexplicarme i de tirar endavant amb la meva vida, dins d'un procés on jo formava part com milions de catalans sense nom propi, protagonistes desde l1 Oct, en els titulars de mig món. Realment va ser així, pas a pas, primer en un tuit, després en un fil de la piulada, desprès, xerrades a grups on dir que dèiem que es feia bé o malament, i creuaves opinions amb altres persones i finalment aquest llibre. Un recull de tots els articles escrits, sense pèls a la llengua, explicant la veritat.


La continuació de M’EXPLICO: De la investidura a l’exili (2016-2017)

«Sento que he de protegir urgentment el que hem fet.

En defensa pròpia i de tots els que creiem en el procés.

Em sembla que el relat està ple de clarobscurs. No és un tractat de política, ni d’història, ni un monument a segons quines creences. És un llibre vital, com ho ha estat aquest període per a moltes persones. Molta, moltíssima gent, hem viscut, i vivim, un projecte vital. I com que és una obra vital, té punts molt alts, d’èxit, i també punts baixos.

Un relat fet a paraula viva, a vegades descarnada i punyent, a vegades prudent. Com la vida.»


Les reflexions de Carles Puigdemont sobre la unitat política de l’independentisme.

«És el moment d’aïllar factors de desunió, de canviar actituds de confrontació i falta de respecte, de ser molt generosos amb el país i molt poc egoistes pel que fa al partir, i confederar els nostres esforços per continuar plantant cara a un estat que no ha variat ni un mil·límetre la seva posició d’ençà de l’inici de la repressió.»
Carles Puigdemont i Casamajó, 130è president de la Generalitat de Catalunya



CARLES PUIGDEMONT

«No és un relat blanc, ni conformista, ni mancat d’autocrítica. És un relat fet a paraula viva, com una narració quasi en directe.»

El més senzill i còmode hauria estat no fer aquest llibre. Durant força temps he sospesat l’oportunitat de desar-lo en un calaix la clau del qual la tinguessin generacions futures. Si n’he resolt la publicació és perquè he cregut que el seu contingut podria ser útil no només per entendre millor el passat i el present sinó, molt especialment, per preparar-nos pel futur. Que sigui útil i positiu no vol dir, tanmateix, que estigui lliure d’algunes agrors que tots hauríem volgut estalviar-nos: no és un relat blanc, ni conformista, ni mancat d’autocrítica. Es un relat fet a paraula viva, com una narració quasi en directe.

Finalment, aquestes pàgines que llegireu -si teniu la bondat de fer-ho- demanen una mica d’indulgència i generositat, perquè malgrat l’honestedat i el sacrifici inqüestionable de tots plegats, en alguns dels passatges d’aquesta història no quedem bé. Jo tampoc, és clar.


El futur del català depèn de tu

El següent diàleg segurament us és familiar:

-Ben mirat, no em costa gens. Tinc la sort de saber-ne; per tant, no compliquem les coses.
Carme Junyent és especialista en l’estudi de llengües amenaçades arreu del món. Coneix profundament els tics, les autotrampes i, en definitiva, els símptomes d’un camí sense retorn. Per això ens alerta i ens explica de manera clara i diàfana el com i el per què el català està malalt. Sí, el català corre perill. Però encara no és massa tard! Per salvar la llengua TOTS hem de canviar urgentment el nostre comportament lingüístic. Els que la tenim com a primera llengua. I els que no, però que la volem continuar sentint, o també parlant.
-Què em costa parlar en castellà? -Em costa que cada vegada que NO parlo en català, porto la llengua cap a un camí de no-retorn. I per això necessito aprendre a no cedir sempre. I també per això cal que tu et posis en el meu lloc, perquè tots plegats entenguem què hi ha en joc. Sense tu i sense mi no ens en sortirem pas.
Perquè el català té un avantatge únic: hi ha moltíssima gent que no el parla però l’entén. I fins i tot molts l’estimen. Aprofitem-ho!


De la mà de Petrarca, acompanyat per Shakespeare, amb el primer poema dÆamor de Safo, sota els núvols de Joan Margarit, amb els ulls de corall de Txarango, sentint la pluja en els poemes de Walt Whitman, veient el mar bategant de Salvat-Papasseità Oriol Junqueras ens regala hist.ries i lectures que ens fan reflexionar i ens inspiren.Quan ets lluny, les paraules són les millors missatgeres: ens acosten a les persones que estimem, ressonen dins nostre de maneres imprevistes i ens permeten expressar el que sentim. Després de dedicar als seus fills Contes des de la presó, Junqueras comparteix ara les paraules que lÆhan ajudat perquè ens ajudin també a nosaltres. Un viatge fascinant pels paisatges de la memòria, de la literatura i de lÆart.


Hi ha dos tipos de llibres, segons saramago: els que serveixen per adormir-se i els que ens desperten. Aquest volum es decanta, decididamente, apassionadament, per la segona opció. Llegir és tornada a néixer, sortir a lencontre dallò que este a punt de ser i en cara ningú sap què serà. Un viatge, una aventura, un procés dexploració i daprenentatge que laura borràs guia amb entusiasme per compartir experiencia de lectura. Les obres mes tres dèsquil, kafka, joyce, balzac, ausiàs march o maria-mercè marçal ens aporten les claus dentrada per comprendre i gaudir algunos de les millors creaciones de la humanitat. Llegir, llegir, llegir sempre. Perquè llegint concedim significat a tot allò que ens envolta.


Plantem cara

Durant les últimes dècades del segle XX i la primera del XXI, Joan Solà va ser la màxima autoritat en matèria de llengua catalana. El 1974 Solà va
començar a col·laborar a la premsa quotidiana, amb articles sobre qüestions de llengua que no s’adreçaven únicament als col·legues d’ofici sinó sobretot al públic general; des del 1991 fins al 2010 ho va fer, sense interrupcions, al diari Avui, sota la rúbrica «Parlem-ne». Reprenent la tradició de les «Converses filològiques» de Pompeu Fabra, Solà demostrava que l’ofici de gramàtic no consisteix a donar raó de certes normes sinó a observar la llengua viva i provar de descobrir-ne els mecanismes de funcionament.
Recollides originalment en dos volums titulats Parlem-ne (1999) i Plantem cara (2009), reeditem aquestes converses lingüístiques imprescindibles
també en dos volums, que permeten recuperar l’erudició, la ironia, la complicitat amb el lector i la capacitat divulgativa de Joan Solà.


«La crisi catalana és una crisi europea, i no només espanyola. Posa la Unió Europea a prova i l’obliga a demostrar si està disposada a situar els interessos dels ciutadans per damunt dels d’alguns estats membres.»
La idea d’aquest llibre va sorgir d’una editora belga que va veure la necessitat d’explicar el cas català a Europa. Durant les seves llargues converses amb el periodista polític Olivier Mouton, Carles Puigdemont explica al ciutadà europeu les motivacions dels catalans. No, el president Puigdemont no renuncia al somni d’independència del poble català. Al contrari, n’explica l’abast real i espera aconseguir que es reconegui aquest dret al poble català. Però, per damunt de tot, vol demostrar que el que impulsa aquest projecte és sobretot un desig de democràcia radical, feta a mida del ciutadà, i al mateix temps explicar per què pot ser una oportunitat per a Europa.

Aquest relat de la crisi catalana, descrita sense tabús per un dels seus principals protagonistes, invita els ciutadans europeus a veure la cara oculta d’un fet històric importantíssim i a forjar-se ells mateixos la seva opinió. El lector d’aquí hi trobarà la veu serena d’un Carles Puigdemont que ha sabut trobar el moment d’explicar-se pausadament amb Olivier Mouton en mig d’aquesta època convulsa que està vivint el nostre país.


Si hay un político que se haya ganado un respeto universal, este es sin duda José “Pepe” Mujica. su sencillez, bonhomía, sensatez, modestia, le han granjeado simpatías que van más allá de consideraciones o complicidades ideológicas. Fue guerrillero –perteneció al Movimiento Tupamaros–, estuvo encarcelado y, con la llegada de la democracia, amnistiado. Años más tarde fue elegido diputado por el Movimiento de Participación Popular (MPP), formación integrante del Frente Amplio, para pasar a ser senador tras las elecciones de 1999, ministro en 2005 y presidente del país en 2010. En este libro se recogen discursos e intervenciones de Pepe Mujica –amén de una entrevista efectuada por Andrés Cencio–pronunciados en distintos momentos y diferentes marcos, en los que quedan bien patentes los valores que defiende, cuáles son sus preocupaciones y cuáles sus esperanzas. ANDRÉS CENCIO (San José de Mayo – Uruguay, 1970) hace su primer contacto con integrantes del Movimiento de Liberación Na cional-Tupamaros recién liberadosallá en el año 1985. Como parte de su militancia trabajó en radio Panamericana, emisora del MLN-T has ta su cierre. En esa época y luego del fallecimiento de Raúl Sendic (líder campesino y del MLN-T) deja su militancia y se acerca al Movimiento de Participación Popular y a Pepe Mujica cuando este se postula para el cargo de Presidente de la República Oriental del Uruguay. JOSÉ MUJICA CORDANO (Montevideo, 1935) descendiente de vascos e italianos se integra en el MLN-T en 1964 participando en varios episodios de guerrilla urbana. En estas circunstancias fue herido de bala en seis oportunidades y apresado en cuatro; dos veces se fugó de la cárcel y alguna de las balas recibidas aún se alojan en su cuerpo. En 1994 es elegido diputado, en 1999 senador y en 2005 el presidente Vázquez lo nombra Ministro de Ganadería, Agricultura y Pesca. En el año 2008 es pro clamado candidato oficial a la presidencia por el Frente Amplio (coalición de izquierdas fundada en 1971) y en segunda vuelta gana las elecciones y asume el 1º de Marzo de 2010 la Presidencia de la República Oriental del Uruguay. Terminado su período presidencial regresa al Senado, al que renuncia en Agosto de 2018, retirándose a su chacra, desde donde sigue militando y se encuentra “armando un galpón donde haremos una escuela de cuadros” según sus propias palabras.


Una historia apasionante que se lee como un thriller legal.Solo que todos sus protagonistas son personas reales.

En palabras del autor:

Un puzzle no se comprende hasta que no se ve su foto o está acabado de montar; sin embargo, quienes lo hemos diseñado no necesitamos la foto para saber dónde encaja cada pieza y, por eso y llegados a este punto, resultaba necesario explicar la complejidad del escenario para dejar en claro que así están las cosas.


Dret i procés penal per a no juristes.

Aquests darrers mesos hem sentit, llegit i, fins i tot, parlat de termes jurídics amb una familiaritat sorprenent: fase d’instrucció, presó preventiva, investigats, fiscals, advocats de l’Estat, euroordres, magistrats, sentències, condemnes, absolucions, indults, amnisties…


Esperança i llibertat

«Escric sobre esperança i llibertat, sense pocions màgiques ni mapes del tresor, però amb el cap alt, la mirada llarga, el verb serèi la mà estesa, amb pas decidit cap a la República.»
«La presó és com un castell: infranquejable i impenetrable. Els murs iels filats aïllen la persona presa del món que l’envolta i, tard o d’hora, milers de sensacions es fonen en la penombra. Qui és dinsperd mirades, racons, gustos i abraçades i sobretot pateix per si qui és fora l’oblida.»
«Aquest és un llibre sobre la nostra captivitat, amb reflexions i propostes, molts dubtes, i també algunes certeses. Amb mirades calidoscòpiques a realitats concretesi suggeriments precisos a necessitats complexes. Amb raons i arguments sobre la nostra democràcia,sobirania i independència amb records per l’1 d’octubre, alguns silencis incomprensibles i el dolor compartit. Sense retrets, amb convicció. Perquè la presó dura un temps, però la dignitat i l’orgull són per sempre. I nosaltres en sortirem.»


Un gir polític imprevisible va portar Carles Puigdemont, alcalde de Girona, a la presidència de la Generalitat. Els trets biogràfics que hem anat descobrint durant aquest període fan referència a la seva vocació de periodista, militant de Convergència i independentista de pedra picada, fundador de l’Agència Catalana de Notícies, expert en xarxes socials…. Però aquest llibre vol anar més enllà i capbussar-se en els fets menys coneguts i més sorprenents: per què va aparèixer a la portada del diari franquista El Alcázar, com va debutar al periodisme entrevistant el futbolista Rafael Gordillo, com es va produir l’accident que gairebé li costa la vida, per què es va casar pel ritual ortodox, quants idiomes parla i, naturalment, l’entrellat de com es va decidir el seu nomenament. Josep M. Flores, amic personal i company de feina de Puigdemont a El Punt, articula un retrat proper i familiar, polític, professional i intel·lectual del president de la Generalitat, amb nombroses anècdotes i detalls inèdits proporcionats per testimonis de primera mà.


Persistim és el relat trepidant d’uns mesos que ja han marcat la història de Catalunya, a través de la visió política, però també personal i íntima, d’una de les persones que han viscut i treballat en primera línia de foc del referèndum i les seves conseqüències, i que han patit la repressió posterior. Un relat honest, sincer i respectuós. Amb l’al·legat final davant del Tribunal Suprem del conseller Jordi Turull com a fil conductor, el llibre és també una invitació a persistir en l’objectiu d’assolir la República Catalana, bastint de nou la unitat estratègica i de país i, sobretot, la confiança i complicitat que va néixer entre els ciutadans i les institucions arran del setge a la Generalitat, a molts ajuntaments, partits, entitats, empreses i ciutadans aquell 2017. Una confiança que l’1-O va permetre que els catalans guanyessin a un Estat desbocat en el seu intent de reprimir el dret a decidir.

«Vull persistir de manera tan pacífica com tossuda a avançar i assolir aquest gran objectiu que vam començar l’1 d’octubre del 2017 i a reforçar l’esperit que el va fer possible, defugint qualsevol protagonisme, allunyant-me dels focus mediàtics tant com pugui, mirant de no fer nosa, amplificant les complicitats en l’espai independentista i defugint els retrets. I dedicar molt de temps i iniciatives a agrair a tantes i tantes persones el seu suport i escalf cap als presos polítics i exiliats. És el sentit que vull trobar a la presó, amb l’esperança i el convenciment que si persistim i persistim, ens en sortirem i el temps ens demostrarà que res haurà estat en va i tot haurà valgut la pena. Per nosaltres i, sobretot, per les futures generacions. Per Catalunya i pels drets i llibertats fonamentals que ho son de tothom i per tothom».

Jordi Turull


… Al llarg del trajecte em ve a la memoria un fragment d’aquell poema d’ernest Henley, Invictus. Vaig llegir que en Man de la el recitado com un Mantra per mantenir-se dempeus en els moments més dura de la seva captivitat: “sóc l’amo del meu destí. Sóc el capital de la me va anime”. 1 dia d’octubre i 2 poemas és un llibre profundament humà i serè escrito en unes condicions de gran intensitat] emocional i política de l’autor. Josep rull hi des gran a les hores, les experiencia, les reflexions, les amistats, les decepciones, les esperances i, sobre tot, les seves profundas convicciones Nacional i el seu insobornable compromís Nacional al ser ve i de Catalunya.


Josep Costa, eivissenc i independentista des dels quinze anys, es va implicar en l’organització del referèndum de l’1-O com un simple ciutadà. Després, convençut que va ser un èxit sobre el qual construirem la República Catalana, va fer el salt a la política per ajudar a fer-ho possible i actualment és vicepresident del Parlament de Catalunya. Ben aviat, però, va descobrir que hi ha independentistes que pensen que el 2017 varen perdre, i que de moment no val la pena tornar-ho a intentar. Aquest llibre convida a recuperar la confiança en la victòria i combatre la moral de derrota. Perquè no falten evidències que el Regne d’Espanya, ens diu l’autor, és un edifici ruïnós, que està pitjor avui que fa tres anys. La repressió no ha afeblit l’independentisme, però en canvi sí que ha esquerdat i deslegitimat clarament les institucions de l’Estat.


Espanya, la seua classe dirigent, es troba davant un dilema existencial de primera magnitud. En la seua resposta a l’independentisme catalá, ha de triar entre salvar la nació o salvar l’Estat. Intentar sobreviure com a estat-nació és l’opció improbable, per molt que fos la preferida per la majoria. Si no es reinventa in extremis com a estat plurinacional, la independéncia de Catalunya triomfará. L’oferta constant de negociació i pacte posa l’Estat a la defensiva, de tal manera que la seua intransigéncia el deslegitima progressivament. Per aquestes raons, és l’independentisme qui está guanyant la batalla de la legitimitat. En teoria, la repressió dels moviments independentistes els afavoreix en un doble sentit: reforÇa la seua mobilització per una dinámica acció-reacció i els dóna legitimitat de cara a l’exterior. El cas catalá ho confirma. El dilema és, en conclusió, matar el nacionalisme espanyol o morir amb ell.


Quan la injustícia és la llei, la desobediència és un dret.
Et queda la possibilitat d’obeir la pròpia consciència i no caure en la resignació ni en la frustració. Ni com a persona ni com a poble. En Jordi Cuixart, el president d’Òmnium Cultural, ha decidit transformar la tristesa i la grisor d’una cel·la en el millor altaveu de la lluita compartida per l’autodeterminació i els drets humans.
Ens convida a no defallir, a protestar, a escoltar… i a la mobilització permanent noviolenta. Perquè quan la injustícia és la llei, la desobediència civil és un dret. Ho tornarem a fer és un manifest personal i col·lectiu, vital i polític, meditat després de més de 20 mesos a la presó i 52 sessions al Judici a la Democràcia del Tribunal Suprem. Un manifest emocionat però rigorós, directe i valent, que ens commina a perdre la por i a exercir a consciència les llibertats fonamentals amenaçades als Països Catalans i arreu del món.
Perquè els nostres fills puguin viure en un país més just i més lliure, ho tornarem a fer.


El 5è poder. La República Digital a les teves mans és una història real i molt personal, de projecte i de futur. Però, sobretot, és un cant a l’optimisme: tal com diu l’autor, una oportunitat única d’imaginar i construir la Catalunya que serà digital i en forma de república, o no serà.

El 5è poder. La República Digital a les teves mans podria ser el guió d’un nou capítol de Black Mirror o d’una nova entrega de Matrix, però és la foto més actualitzada de la teva vida. O de la meva. Avui les guerres es lliuren a internet, l’allotjador turístic més gran del món no té ni un hotel, i la nació més poblada del món és una xarxa social. Ens relacionem, ens informem i gestionem tota la vida amb el mòbil: salut, parelles, educació, transport, bancs, compres, menjar, oci… sense adonar-nos-en, la nostra vida real ha passat a ser la digital, i la física, una simple necessitat fisiològica.

Enmig d’aquest tsunami tecnològic,quin rol juga Catalunya? I més important, quin rol vol jugar-hi? En una revolució on ser petit és un avantatge i la matèria primera és el talent, ha arribat la nostra oportunitat.

Catalunya ha estat la fàbrica d’Espanya, però ara ha d’esdevenir un dels hubs digitals d’Europa.

Però Jordi Puigneró no ens parla només de canvis geopolítics, econòmics, en les relacions humanes… sinó també de canvis profunds a la societat: com acompanyar els nostres fills en aquest oceà tecnològic? Com evitar que una revolució de llibertat esdevingui una tirania sense precedents? Com ciberprotegir-nos dels enemics llunyans i dels propers? Com aprofitar aquesta oportunitat per construir una veritable democràcia ciutadana?


Els dos màxims dirigents d’ERC, Oriol Junqueras i Marta Rovira, l’un des de la presó de Lledoners i l’altra des de l’exili de Ginebra, concreten en aquest llibre escrit a quatre mans l’estratègia per aconseguir la independència. I ho fan sense eludir cap dels grans debats que han polaritzat la vida pública els darrers anys: unilateralitat sí o no, desobediència civil versus desobediència institucional, eixamplar la base o tirar pel dret… El resultat és un manual pràctic de com els republicans volen preparar Catalunya per a un embat guanyador amb l’Estat. Qui hi vulgui buscar retrets, s’ha equivocat de llibre. Només hi ha propostes de futur.