Dijous, octubre 28, 2021
- Publicitat -
Inici Faristol Borbonejant, amb perdó! per Francesc Pomés i Martorell.

Borbonejant, amb perdó! per Francesc Pomés i Martorell.

Dove l’oro parla, ogni lingua tace.

Moltes vegades, no sempre, fer una mirada històrica a un tema ajuda a emmarcar-lo i entendre’l  millor. Avui ens ocuparem una mica de la família Borbó a España, abans que alguna plataforma de  continguts en faci una sèrie, que em temo que hauria de ser classificada com a apta només per a  adults. 

Els borbons van emparar-se de la corona de les Espanyes després de la guerra de Successió (1701- 1713/15). Massa vegades s’ha parlat de la guerra de successió com una simple guerra dinàstica que  va portar a la dinastia borbònica a Espanya, oblidant que va ser també una guerra internacional pel  domini a Europa i que també s’hi jugava la continuïtat de la monarquia composta que existia a  Espanya des dels anomenats Reis Catòlics. La monarquia de las Españas, es deia així, era una  monarquia única en la qual cadascun dels antics regnes i territoris sobirans de l’Espanya medieval  conservava tots els seus drets, costums i lleis pròpies que els reis havien de respectar. Recordi’s, per  exemple, que la conquesta d’Amèrica va ser feta en nom de la Corona de Castella i durant quasi bé  tres segles els naturals de la Corona d’Aragó no hi podien comerciar, ni establir-s’hi.  Felipe V va acceptar primerament de aquesta situació però seguint la pràctica absolutista del seu avi Louise XIV a França la seva intenció era la d’establir una monarquia absoluta i sotmetre a tots els  regnes i territoris a una única autoritat i llei. El seu triomf a la guerra li va permetre establir aquest  nou model. Els primers a caure van ser els Furs del Regne de València i Aragó (1707); “He juzgado  por conveniente, así por esto, como por mi deseo de reducir todos mis Reinos de España a la  uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y tribunales, gobernándose igualmente todos  por las leyes de Castilla, tan loables y plausibles en todo el universo, abolir y derogar enteramente  como desde luego doy por abolidos y derogados todos los referidos fueros, privilegios, prácticas y  costumbres hasta aquí observadas en los referidos reinos de Aragón y Valencia“. El 1716 els hi va  tocar a Catalunya i les Illes. L’únic que es va respectar, tant a Catalunya com a l’Aragó va ser el dret civil i el Consulat de Mar. El 16 de setembre de 1714 es van suprimir les Corts catalanes i la  Diputació General de Catalunya (Generalitat, creada el 1359), el Braç militar i el Consell de Cent.  Desapareixia així qualsevol rastre de la sobirania que havia persistit des de la baixa edat mitjana.  

Només es van mantenir els Furs i costums de Navarra, el País Basc i l’Aran, que havien estat fidels  a Felipe V durant la guerra. Des d’aquest moment, i continuadament, la monarquia borbònica va  emprendre una tasca d’anorreament de totes les diversitats existents per tal de conformar, com el  model francès, un estat unitari amb una sola llengua pròpia: el castellà. Es obvi que per diverses  circumstàncies no hi ha reeixit com a França. Però la continuïtat d’aquest intent d’anorreament ha  passat a formar part d’una manera d’entendre Espanya que, no pas casualment, només ha estat  interrompuda lleument durant la I o II Repúbliques. La concepció unitarista forma part avui de la  cultura política de tot l’espectre ideològic espanyol. I la seva culminació va ser durant el règim  franquista, que va consolidar un tipus de pensament i actuació dels quals l’actual ‘democràcia’, com  en d’altres aspectes, n’és una fidel continuadora.

Felipe V, el primer borbó que va regnar, fou conegut també com el rei boig. Patia de neurastènia i  tenia freqüents atacs maníac-depressius, es passejava nu per Palau i va rebre així a diversos  ambaixadors i cortesans. Patia d’insomni i era conegut pels seus excessos sexuals. La neteja i  higiene tampoc li eren massa conegudes. El seu primogènit, Luís I, només va regnar 7 mesos, en  morir de verola.  

Fernando VI seguint la línia familiar patia de trastorn bipolar, feia les reunions ministerials de  matinada i algunes vegades es creia que era una granota. Mossegava a la gent o fingia que estava  mort, o que era un fantasma. Un vers satíric de l’època deia:  

«Si el Rey no tiene cura,  

¿a qué esperáis o qué hacéis?, 

Muy presto cumplirá un año  

Que sin ver a vuestro rey  

Os sujetáis a una ley  

Hijo de un continuo engaño»  

Carlos III, de qui es rumorejava que era fill del cardenal Albironi, ha estat per comparació el millor  rei borbònic, cosa no massa difícil, i va impulsar, des del despotisme il·lustrat, un seguit de  reformes importants. Tot i així dedicava mes hores a la caça, la seva gran passió, que al govern. I  cosa excepcional a la família sembla que va ser fidel a la seva esposa.

Carlos IV, conegut com el “divino tonto“, patia sobtats i freqüents canvis d’humor, tenia un caràcter  i una voluntat dèbils, i no s’interessava gaire en la política. La seva esposa, Maria Luisa, va dir al  seu confessor: “Ninguno de mis hijos lo es de Carlos IV, la dinastía

Borbón se ha extinguido en  España”. Qui governava realment era la reina i el seu favorit Godoy. Carlos IV va cedir la corona a  un germà de Napoleó, el famós Pepe Botella -l’humor mai ha faltat a Espanya-, a canvi d’una renda  anual de 30 milions de reals. Va morir a l’exili de gota.  

Fernando VII, va tancar de per vida al castell de Peníscola al confessor que havia posat en dubte la  seva legitimitat. Va cedir també la corona a Napoleó a canvi de 4 milions de reals anuals. Quan va  tornar a Espanya va abolir la primera Constitució (1812) i retornà a l’absolutisme. Durant la guerra  de la Independència, que va passar luxosament a Baiona, no va dubtar en felicitar mes d’una vegada  els triomfs de les tropes napoleòniques. No li interessava la política i era un hedonista. Va comprar  una flota a Rússia que va ser inservible perquè la fusta estava podrida. Era un bon client dels  prostíbuls de Madrid i va emprendre una cacera contra els liberals, molts dels quals es van haver  d’exiliar. Això sí, durant el període de l’anomenada guerra de la independència o guerra del francès, i el seu regnat posterior va veure com l’Imperi espanyol a Sud-Amèrica es desfeia. D’aquell imperi  «donde nunca se ponia el sol» ja només van restar, i per poc temps, Cuba, Puerto Rico i Filipines. Isabel II va heretar el tron sent menor d’edat i la seva arribada al tron va provocar un conflicte  dinàstic, en reclamar el seu dret al tron el germà de Fernado VII, Carlos Maria Isidro, que va ser la  causa de les guerres carlines, que van assolar Espanya durant gran part del segle XIX. La seva mare  Maria Cristina va exercir la regència en la qual els amants i els embarassos s’anaven succeint. Una  copla de l’època deia:  

Clamaban los liberales  

Que la reina no paría  

¡Y ha parido más muñecones  

Que liberales había!”  

Isabel II, bona filla de sa mare, va ser coneguda com la reina nimfòmana (qualificatiu masclista, que òbviament no s’aplicava als reis homes). Intel·lectualment bastant pobre, la van casar amb un cosí  germà, Francisco de Paula, que, per dir-ho finament, no s’interessava gaire per les dones. Una copla  deia:  

Isabelona 

 Tan frescachona 

 y don Paquita  

tan mariquita“.  

En el proper article, si us n’han quedat ganes de continuar coneixent una mica a aquesta exemplar  família, veurem els seus membres mes recents. 

Autor: Francesc Pomés Martorell 30 d’abril de 2021 

Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

Article anteriorEl català i la benemèrita.
Article següentEl valor d´Endesa?
saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

2 COMENTARIS

  1. Francisco Pomes Martorell que fue Director de la Escuela Industrial de Sabadell como buen catalan era muy proclive a estas hisorias, Alla donde este Dios le Guarde.-

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

DREAM TEAM?

El Consell de la gent.

Sí se puede, Rufián?

KRLS.

- Publicitat -