Dijous, setembre 23, 2021
- Publicitat -
Inici Faristol Borbonejant, amb perdó! (II)per Francesc Pomés i Martorell.

Borbonejant, amb perdó! (II)per Francesc Pomés i Martorell.

Quale il padre tale il figlio

A l’article anterior sobre aquesta famiglia ens havíem quedat amb la magnífica Isabel II. El seu fill Alfonso, futur Alfonso XII, era fill d’un capità de la guàrdia reial. Pérez Galdós deia:  “Doña Isabel vivió en perpetua infancia, y el mayor de sus infortunios fue haber nacido Reina y  llevar en su mano la dirección moral de un pueblo, pesada obligación para tan tierna mano”.  El 1868 es va produir l’anomenada «Revolución gloriosa» que va portar, després del fracàs de  l’intent de posar-hi una altra dinastia al tro, Amadeu de Savoia, a la proclamació de la I República.  Isabel II, després d’un temps a Pau, es va instal·lar a Paris on va comprar el Palau Basilewski,  rebatejat «Palau de Castilla», avui a l’avinguda Kléber, prop de la plaça de l’Étoile. No va tornar  mai a España, condició que va acceptar el futur Alfonso XII.  

El 1874 un pronunciament militar va posar fi a la I República espanyola i va reposar als Borbons al  front de l’Estat, posant fi així a una curta etapa democràtica. Alfonso XII va implantar un sistema  constitucional, la Restauració, basat en l’alternança en el govern entre conservadors i liberals, amb  un sistema democràtic censatari i caciquil. A part dels seus fills legítims se li coneixien dos fills de  l’actriu Elena Sanz. Va morir de tuberculosi després de regnar durant 15 anys.  El futur Alfonso XIII va nàixer pòstumament, i fins el 1902 exercí la regència la viuda Maria  Cristina d’Habsburg. Vállejo-Nágera en parlava així:”su autismo se debía a «una susceptibilidad  excesivamente delicada, nerviosidad e hiperestesia, que le retraen del mundo como recurso  defensivo, porque el esquizoide delicado le hacen sufrir intensamente las impresiones vulgares de  la vida cotidiana». Durant la Regència de Maria Cristina España va perdre les darreres colònies  d’ultramar: Cuba, Puerto Rico i Filipines, després de no fer cas, a què em sona això!, a les  demandes dels cubans de mes autonomia i un tracte fiscal mes just. 

Alfons XIII va reunir una de les millors col·leccions pornogràfiques del món. Va provocar la guerra  del Marroc, juntament amb els empresaris que explotaven les mines del Rif, que li donaven  comissions per tal de construir una línia fèrria per poder explotar les mines. Amb la guerra a mes  cobrava comissions per l’equipament que comprava l’exèrcit. Va ser responsable directe del desastre  d’Annual. La guerra va provocar mes de 20 mil morts, tots pobres o gent de les classes populars,  perquè en aquells temps hom podia estalviar-se el servei a l’exèrcit pagant mil pessetes de l’època  (el sou mitjà d’un obrer era de 2 mil pessetes/any). Per evitar les seves responsabilitats va impulsar  la Dictadura del General Primo de Rivera. Tenia també interessos en empreses com Metro de  Madrid, Transmediterrània i el Canòdrom de Madrid. La seva fortuna estava guardada, oh sorpresa!, a la Banca Suïssa. Va tenir diversos fills il·legítims, algun dels quals de dues institutrius de Palau, i  amb l’actriu Carmen Ruiz Moragas. Va ser deposat el 1931, en proclamar-se la II República. No va  poder ser jutjat en els tribunals per la seva corrupció i totes les seves martingales polítiques perquè  va fer honor al seu sobrenom de “cametes” i va fugir d’Espanya. Tot i això, les Corts Constituents  republicanes li van obrir en absència un judici polític on es va concloure el que segueix: “Las  Cortes Constituyentes declaran culpable de alta traición, como fórmula jurídica que resume todos  los delitos del acta acusatoria, al que fue rey de España, quien, ejercitando los poderes de su  magistratura contra la Constitución del Estado, ha cometido la más criminal violación del orden  jurídico del país, y, en su consecuencia, el Tribunal soberano de la nación declara solemnemente  fuera de la ley a don Alfonso de Borbón y Habsburgo-Lorena. Privado de la paz jurídica, cualquier ciudadano español podrá aprehender su persona si penetrase en territorio nacional. Don Alfonso  de Borbón será degradado de todas sus dignidades, derechos y títulos, que no podrá ostentar ni  dentro ni fuera de España, de los cuales el pueblo español, por boca de sus representantes elegidos para votar las nuevas normas del Estado español, le declara decaído, sin que se pueda  reivindicarlos jamás ni para él ni para sus sucesores. De todos los bienes, derechos y acciones de  su propiedad que se encuentren en territorio nacional se incautará, en su beneficio, el Estado, que  dispondrá del uso conveniente que deba darles“. (20 de novembre de 1931). Manuel Azaña va dir  en el debat: “«sería ocioso que hubiésemos venido aquí a enjuiciar a D. Alfonso XIII como ante un  tribunal ordinario. Éste es un proceso de orden político, de fundamento moral y de resonancia  histórica, y cada cual vote aquí según la convicción que se ha formado en su conciencia, sin  estudiar ningún texto, sin leer el Código penal, sin más que su experiencia personal de español que ha sufrido los efectos del reinado de D.Alfonso de Borbón y padecido bajo la dictadura. …esta  noche, con esta votación, se realiza la segunda proclamación de la República en España». Es va  aprovar per aclamació. Avui, els temps canvien que fa feredat, els reis corruptes s’exilien a  paradisos del Golf Pèrsic i el Congreso de los Diputados ni tan sols admet a tràmit cap qüestió sobre el rei o la monarquia! 

Alfonso XIII va recolzar, sense manies, l’aixecament franquista i morí a l’exili a Roma, el 1993. No  consta que treballes mai.

Don Juan de Borbón, que sempre anava de necessitat demanant diners a empresaris i rics espanyols, va deixar en morir (1993) una herència de mes de mil cent milions de pessetes (uns 7,85 milions  d’euros d’avui), la major part dipositada a Suïssa i de la qual Juan Carlos I en va acceptar la part que li corresponia. 

Juan Carlos I, nomenat successor pel general Franco després de jurar los Principios Fundamentales  del règim (cosa que no va fer mai amb la Constitució), ha estat, costum familiar, un actiu atleta  sexual i un corrupte integral. Pateix, no totes les herències familiars son bones, d’hemofília. De Juan Carlos I n’estem començant a veure alguns serrells que no cal que us repeteixi. El curiós, o  no, es que ningú hagi tirat del fil que un directiu de CAMPSA va denunciar fa anys quan va dir que  cobrava per cada barril de petroli que es comprava a l’Aràbia Saudita. Els famosos 65 milions de  dòlars que va regalar-li aquest règim trenca amb tot allò que sabíem de les comissions  econòmiques: no es l’adjudicatari qui dóna comissions, son els que reben l’adjudicació. Aquests  diners només poden venir raonablement de les empreses espanyoles que van construir l’AVE a la  Meca, però això tampoc s’investigarà a España seguint amb la norma que, algunes vegades, es  descobreix el corrupte, però mai els corruptors (normalment les empreses de l’Íbex35). A principis  del seu regnat no va tenir manies en demanar diners al Xa de Pèrsia per finançar il·legalment la  UCD, que li va tornar el favor no deixant fer cap referèndum sobre la monarquia que, com Suárez  va reconèixer, hauria perdut. Son conegudes les seves relacions amb l’ex-ministre franquista Villar  Mir (premiat amb un Marquesat) i el seu gendre López-Madrid, propietaris de la constructora OHL. Per cert, aquest López Madrid es aquell a qui l’actual reina, Letizia, anomenava en un missatge del  seu mòbil “amigo del alma”. Però tot això es la xocolata del lloro: el 2012 el New York Times  calculava la fortuna de Juan Carlos en 1.950 milions d’euros. Així ja es poden regalar 65 milions a  una amant! D’on han sortit aquests diners? S’investigarà seriosament a España? Tots en sabem la  resposta.  

Felipe VI, “el preparao“, a part d’intentar amagar les corrupcions familiars (recordi’s que la seva  família va heretar d’un compte suís mes de 1.100 milions de pessetes de l’avi Joan de Borbó), i que  fa poc s’ha publicat que el seu viatge secret de noces va costar mes de mig milió d’euros, sortits dels  comptes secrets del seu pare, pretén fer creure que ell no sabia res d’allò que feia el seu pare o la  seva germana Cristina i el seu cunyat, tampoc te clar quin es el paper d’un rei en una monarquia  constitucional i ha mostrat públicament les seves preferències ideològiques. Recentment s’ha  publicat que pateix de narcolèpsia i no sabem del cert si ha heretat o no malalties mentals o  l’hemofília. El seu nom sencer també ajuda a entendre’l: Felipe Juan Pablo Alfonso de Todos los  Santos de Borbón y Grecia. Estudià EGB i BUP al Colegio Santa María de los Rosales, de 7.000  euros per curs, i COU en el Lakefield College School, amb una entrada de 90.000 euros. Després va fer ‘estudis‘ militars a l’Academia General Militar de Zaragoza, a l’Escuela Naval Militar de Marín i  a l’Academia General del Aire de San Javier, i després es matriculà a la Universidad Autónoma de  Madrid per cursar Dret, que va acabar el 1993, no sabem amb quant d’esforç i amb quines  qualificacions, potser com d’altres hem vist que han obtingut els seus màsters? Des dels 9 anys,  cobrava anualment uns 146.000 euros com a Príncipe de Asturias, i uns 63.000 mes després, com a  oficial de l’exèrcit quan va obtenir el grau. La seva boda el 2004, finançada per l’Estat, va costar  entre 20 i 40 milions d’euros. Es el novè rei mes ric d’Europa, amb un patrimoni net de 16,7 milions  d’euros. Els comptes de la Casa Real no estan sotmesos al Tribunal de Cuentas, i es difícil de saber,  perquè no es vol, quants diners destinen els ministeris a despeses corresponents a aquesta Casa, al  marge del pressupost de mes de 8 milions d’euros que te actualment.. 

A la cristianíssima Espanya sempre hi ha miracles! Ara resulta que qui ostenta la Corona per ser fill  de, no es responsable ni sabia res d’allò que feia el pare. Però això sí, es queda amb la Corona que  aquest li va cedir. Bon fill! El comú dels mortals no es poden casar per l’Església catòlica si son  divorciats o han avortat. En canvi la reina Letizia ho va poder fer, i fins la va rebre en audiència  privada el Papa. Lloat sigui Déu que no abandona mai a la molt catòlica España! El 3 d‘octubre del 2017 es va permetre dir, sense que li caigués la cara de vergonya: “Son  momentos difíciles, pero los superaremos. Son momentos muy complejos, pero saldremos adelante.  Porque creemos en nuestro país y nos sentimos orgullosos de lo que somos” De quin orgull parlava? De ser Rei gràcies a un pare corrupte i faldiller ? La premsa del règim ja comença a pensar en Leonor, que després d’estudiar en un col·legi privat  d’elit de Madrid, com qualsevol espanyol/a!, ja ens han anunciat que anirà a estudiar en un altre  centre privat d’elit de Gal·les, que costa mes de 76.000 euros, que pagarem generosameent, i de bon grat o per força,entre tots/es. Es tracta de preparar a qui està destinada a mantenir la martingala uns  quants anys més.

I consti que els Borbons, avui com ahir, només són la clau de volta de tot un règim basat en la corrupció i la mentida, ara sota l’anomenat Règim del 78. Una estafa democràtica. La corrupció forma part del funcionament ordinari de les grans empreses espanyoles (especialment les de l’Ìbex35), també de les catalanes, dels partits polítics,  els sindicats majoritaris, etc. i això es allò que es pretén salvar donant-nos un boc expiatori,  Juan Carlos I, quan la pudor afecta a tot un sistema. Es allò de canviar-ho tot, per no canviar res!, que deia el príncep de Lampedusa. Els catalans, i el cas Pujol n’es un exemple entre molts, no n’estem al marge i cal tenir-ho ben present per no involucrar-nos en lluites espanyoles i construir la nostra República amb totes les prevencions i controls possibles. 

.  

Com veieu una família que dóna per fer una saga amb èxit assegurat arreu del món. Les famiglie mafioses farien be d’aprendre de la família del Borbons espanyols. 

Autor: Francesc Pomés Martorell 4 de Maig de 2021 


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs un resum setmanal

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -