Blog

Segueix minut a minut Instagram

Pensaments, Poemes i escrits varis.

Ha marxat el silenci, les petjades ens marquen les ombres i seguim amb ulls cecs, el camí que ens ha marcat. No sé si haurà prou oxígen per a tots, o ens el cobrarán a preu d’or, però t’estimaré fins al final del meus pulmons.

Necessito alimentar-me de política, cultura i literatura per escriure.
Però tinc el cervell ple de anestèsies que s’han dedicat a torturar les meves
poques neurones, i a omplir els espais buits d’una boira de tardor freda.
I passa el que passa, que molts cops voldría ser Mercè Rodoreda i no sóc
més que la versió femenina de Homer Simpson.
La essència del bé comú, és la riquesa de la humanitat. Però la ideología
partidista mata qualsevol essència pura.
Sóc filla d’un camí creuat, sóc fulla que el vent em dirigeix.
de vegades respiro. De vegades ho faig veure.