- Publicitat -
Inici Faristol Bany de realitat, per Francesc Pomés i Martorell.

Bany de realitat, per Francesc Pomés i Martorell.

Bany de realitat!

He embastat nous somnis en l’aire, sorgits

del no-res.

Avui els cuso ferms a terra i els

faig meus per sempre més.

Cosint somnis, poema de Noemí Morral

Estarem d’acord, espero, que si hom vol canviar la realitat la primera cosa que cal és conèixer-la i no disfressar-la segons els nostres desitjos, ideologia o forma de pensar. No es pot canviar la realitat si no som capaços de descriure-la i analitzar-la tal com és. I no dic res de nou quan afirmo que una gran part del moviment independentista català no ha estat capaç de comprendre la realitat, ni d’actuar en conseqüència. No ho va saber fer en el període de l’anomenat procés (2010-2017) en el qual es va menystenir clarament la força de l’Estat espanyol i també la seva determinació per impedir per tots els mitjans possibles l’exercici democràtic del dret d’autodeterminació. I quan dic tots els mitjans possibles, vull dir tots: els legals, els alegals i els il·legals, com demostren contínuament les accions del Gobierno, la judicatura i allò que anomenem Estat profund, les clavegueres de l’Estat. El pitjor és que de fet qui governava durant aquells anys, tots, l’única cosa que pretenien, també amb l’1 d’octubre, era negociar amb l’Estat. Mai van pretendre, ni van fer res efectiu, per tal d’aconseguir la independència i van anar sempre a remolc de la majoria de la població, que sí que es va creure que allò anava seriosament.  L’aplicació del 155 i la repressió posterior va demostrar també que les institucions autonòmiques, institucions de l’Estat en darrera instància, no eren, ni poden ser, instruments útils per enfrontar-se amb l’Estat. La Generalitat i el Parlament només poden arribar fins allà on els deixi arribar l’Estat i mai han representat ni representaran un autèntic poder autònom. A més a més, la repressió patida ha aconseguit, agradi o no, escapçar tota una generació de líders polítics i estendre la por entre totes les persones que lluitaven i lluiten per la independència. L’Estat, mitjançant tots els seus instruments, ha  provocat que l’independentisme passés a una fase d’autodefensa en la qual les propostes de futur s’han transformat en simples maniobres de supervivència i cura dels damnats. Explícitament o implícita, les principals forces polítiques sobiranistes han assumit la derrota i només malden per conservar els seus petits, o no tan petits, privilegis i prebendes, dissimulant més o menys segons el cas. De fet això no els ha costat gaire perquè una cosa que no cal oblidar és que el procés va ser impulsat i sostingut fonamentalment per la força de la gent, dels ciutadans corrents, i els partits només s’hi van afegir per no quedar sobrepassats i oblidats. La majoria de la classe política mai va veure la independència com una sortida factible per molt que declaressin el contrari.

D’aquests fets en podem treure tres constatacions:

1.- Sembla que molts no coneixien el caràcter profundament autoritari de l’Estat espanyol i la seva voluntat de continuïtat s’hagin d’emprar els mitjans que siguin, democràtics o no, per continuar el seu projecte nacional excloent i al servei d’uns grups socials molt determinats, però que són capaços de fer creure a la majoria de la població que aquest és també el seu projecte. Cal ignorar o desconèixer molt pregonament la història d’Espanya dels darrers segles per no considerar això una obvietat. Tan ignorants eren els nostres polítics com sembla!

2.- L’Europa que tenim és la dels Estats-nació, no la dels pobles, i per això sempre actua a favor dels Estats constituïts, fins i tot quan algun d’aquests Estats posa en dubte els fonaments de la raó de ser de la Unió Europea: la democràcia i els drets humans. D’aquesta Unió no en podíem, ni en podem, esperar res més que la defensa de l’statu-quo, de la realitat existent, no fos cas que es despertessin els problemes nacionals que també tenen molts dels seus Estats.

3.- El moviment independentista, com a moviment sobiranista, va espantar i espanta la classe política, també a la independentista, perquè un moviment popular d’aquesta mena suposa també posar en dubte un sistema de partits caduc i enfangat en tota mena de corrupteles i mal govern. Quan es vol ser sobirà per decidir a quin país volem pertànyer també volem ser sobirans per decidir lliurement sobre tots els aspectes de la nostra vida individual i social. I això posa en dubte el paper d’una classe política que ha convertit en una professió ben retribuïda allò que hauria de ser un servei públic temporal i sotmès sempre a escrutini i control.

Des d’això que acabem de dir és fàcil explicar que els partits hagin tret una conclusió molt clara: El primer és mantenir els seus privilegis i prebendes i si per això cal abandonar el moviment independentista, s’abandona. Les baralles de corral a les quals assistim cada dia no poden fer oblidar que són això: baralles de corral, de gallines que no volen sortir del corral, sinó viure-hi tan bé com es pugui. No volen sortir d’Espanya, volen viure-hi tan bé com puguin. I estan tan entrampats en la corrupció com la resta de la classe política espanyola. No es pot viure en un sistema corrupte, començant per la monarquia, sense ser corrupte; almenys si es vol tenir alguna posició rellevant.

Ja hauríem d’haver après tots plegats que els partits, i els sindicats, es mouen en una lògica en la qual allò que és prioritari és mantenir la seva posició i allunyar tant com sigui possible a les persones corrents de les decisions públiques, no fos cas que descobríssim que no ens representen realment.

Tota la faramalla de la desobediència i de la taula de diàleg són només paraules buides en mans d’aquests polítics que tenim i allò que ara és l’hora de governar un engany perquè quina política efectiva faran sense pràcticament competències ni recursos econòmics? 

No voldria pas que de les meves reflexions algú deduís que la realitat és la que és i no s’hi pot fer res. Si penséssim això encara viuríem en règims esclavistes o servils. Es tracta de saber perquè les coses són com són, però no per acceptar-les covardament, sinó per saber on i com fer força per canviar allò que volem canviar.

Tal i com ho veig hem de recuperar la unitat independentista des de baix, al marge de les estructures de poder, construint grups, associacions, ateneus populars, etc. dels quals ja en tenim força i només cal estendre’ls i enfortir-los. Per altra banda, hauríem de tocar als partits allà on més mal els fa; els vots, perquè aquests són els que els donen accés al poder. Si continuem votant a aquells que ens han abandonat i en molts casos han fet de palanganers de l’Estat en la repressió no canviarem res. O fem una abstenció activa, votant en blanc, o continuarem sent on som. I per a possibilistes respectables hi ha una proposta concreta: fem una abstenció activa massiva en les properes eleccions generals espanyoles. Amb això situaríem a Espanya en el seu lloc real, sense falses diversitats que no serveixen per a res, i donaríem als nostres partits un avís ben clar sobre les nostres intencions. 

El projecte independentista no és només un projecte sobiranista d’una nació, que també, sinó l’oportunitat per construir una societat més lliure i justa que la que Espanya està disposada a fer, i per això també forma part d’un moviment internacional de reconeixement de la diversitat de pobles i de la caducitat del model d’Estat-nació decimonònic que tantes malvestats ha provocat en els segles recents.

Òbviament, aquestes reflexions només tenen sentit des de la discussió i el contrast amb altres opinions. Us hi animeu!

Francesc Pomés Martorell

Barcelona, 9 de febrer de 2022


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

Article anterior#EmRespons?-Pilar Morales i Casamiàn.
Article següentAvancem??
saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular