Diumenge, setembre 26, 2021
- Publicitat -
Inici Faristol Atiar nacionalismes, si, no, quan, on? de Montserrat Domingo i Morató.

Atiar nacionalismes, si, no, quan, on? de Montserrat Domingo i Morató.

A la primeria dels anys 80 del segle passat, potser el 83 o el 84, un company molt veterà del PSUC, amb qui vam constituir el PCC, em va explicar que de bona font li havia arribat que la guerra freda dels últims 40 anys ara era dirigida mitjançant una estratègia diferent a la usada pels EUA fins llavors. És tractava, em deia, d’esmicolar l’URSS mitjançant la inoculacio en la població del desig de reivindicar la seva ètnia, primer, i un cop aconseguida una base prou eixamplada, reclamar la independència. Incitar , activar, revifar, encendre els ànims. La guerra dels Balcans, l’ultima. Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània entre les primeres, un cop a terra el mur de Berlín.

Ben malament ho devien fer els dirigents que hi governaven perquè, un cop assolit el cobriment, amb escreix, de les necessitats bàsiques de tota la població, 60 anys després de la Primera i 40 de la Segona Guerra Mundial, la falca de l’ètnia aconseguís clivellar, estellar i arribar a esfondrar una unió de repúbliques prou potent.

Josep Fontana explica, al pòstum i deliciós llibret “La crisi com a triomf del capitalisme”, que la primera por a l’avenç pel món de les idees a frenar ja havia acabat a finals dels 70, quan l’estat del benestar, impulsat com a defensa a Europa, ja havia fet l’efecte de mur de contenció. No calia ja patir ni fer mes maccarthisme, ni derrocar més governs. No serien revoltes per a canvi de sistema, es podia deixar d’invertir en la guerra freda. S’obria una possibilitat molt menys costosa, situant als parlaments persones fidels ben pagades que ja s’encarregarien  d’aprovar les lleis convenients als interessos. El sindicats, a consciència desmobilitzats, farien el complement necessari: no negociacions col·lectives de ram, no vagues, ma d’obra sobrera arreu, per triar entre la munió d’aturats causada per deslocalitzacions cap a països de mà d’obra gairebé esclava.

Si tot això ja estava en joc, per a que i a qui interessava la independitzaciò de tots els països que havien estat aplegats en un sol estat o agermanats amb ell no sembla difícil d’endevinar.

imatge a Pinterest sobre la PINTURA DEL MILITANT COMUNISTA JOAN GENOVÈS de1976, feta per encàrrec de la JUNTA DEMOCRÀTICA. Una obra oculta durant mes de 40 anys

Això va ser els 80 i 90. Però ara i aquí,  no puc deixar de preguntar-me ¿a qui podria interessar que Espanya acabi esmicolada com l’URSS? No ho sé.
Però algú ho hauria de dir, si ho sap.
Perquè si interessa a algú i no ho sabem, potser estem sent usats com tots aquest països ho han estat. I si no interessa la nostra lluita de catalanes i catalans per un estat propi independent a qui té el control de les marionetes, la cosa nostra va per llarg.

Es evident que la nostra tossuderia, amb perspectiva, paciència i persistència, continuarà. No surrender, segur. Però jo vigilo i pregunto: algú sap res? Es pot dir?
O encara no?.

A qui podría interessar esmicolar Europa?

Autora: Montserrat Domingo i Morató

Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.
Fes-te subscriptor premium (Aquí) per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setmanal.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

3 COMENTARIS

  1. Doncs possiblement a altres grans potències EU , Xina Rússia … aquests paisões sobre tot els dos darrers, amb camps de treball a ple segle XXI, tot molt democrátic!!

  2. No us animeu a escriure aquí, si ja teniu una experiència del segle passat?
    Josep, ho pots desenvolupar?
    M. Royo, pots explicar que se sap de camps de treball actuals a Rússia?
    Demaneu a gent gran del vostre entorn que tingui coses per dir que us les digui o les escrigui. Així tothom pot reflexionar que podem dir a la Laura Presidenta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -