- Publicitat -
Inici Articles Repressors Astroturfing.

Astroturfing.

Astroturfing és la pràctica d’emmascarar els patrocinadors d’un missatge o organització per fer que una iniciativa, campanya o projecte sembli que s’ha iniciat des de la societat civil, els moviments socials, de base o comunitaris.

Òndia, sona fort no? Les FAKE NEWS, els bots (robots) i els trols (humans amb intencions de manipular informació per gust o per un salari) de les xarxes.

I el més fort és com poden assistir a una entrevista un dissabte en primer-time en una TV pública. És molt interessant tot el que ens explica, fins i tot l’entrevistat li diu a la presentadora que ella com a periodista és més una víctima, que un client, i que estan vigilats. Ei! Ho heu escoltat? Ho diu un ex-trol en el minut 8′.  

I això que vol dir? Doncs que el mitjà trol en el programa estrella trol, treballa i segueix la línia editorial que toca, de les grans estructures que posen i treuen “periodistes”.
I no només en aquest àmbit sinó en tots.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/preguntes-frequents/qui-hi-ha-darrere-els-bots-i-els-trols/video/6142686/

Avui anava de camí a “una gestió” (com deien els pares quan no volien que sabés on havien anat) i la primera emissora a la qual he accedit se sentia molt malament, i he intentat buscar música, però no el mantra-reggaeton que dóna per tot arreu avui dia sinó música pop o rock dels 80 o 90, però tot eren dials de tertúlies unionistes en castellà, i d’unionistes en català, i realment posaven verda a la presidenta Borràs de la mateixa manera. És com si una marabunta de trols s’haguessin posat en marxa al mateix temps i amb un bilingüisme increïblement harmoniós. Quines melodies excepcionals, renoi! De fet, sonava potent escoltar les corals de totes les ones digitals alhora. Quina cadència, quina musicalitat i cap nota de contrapunt. Tots dient les mateixes frases com lloros de repetició, llegint tots la mateixa partitura, però vés que poden fer pobra gent, s’ha de posar el plat a taula cada dia i pagar la hipoteca cada mes.

Continuo buscant una emissora musical en català o en anglès i em ve al cap que l’altre dia escoltava no sé on que la Laura Pausini volia treure un disc i la discogràfica li havia dit que perfecte, però que hauria de treure un tema, per un duet amb un cantant de reggaeton perquè si no les plataformes digitals no la posarien dalt de les llistes. La Pausini si va negar, i ara es pren la vida d’una altra manera, més tranquil·la i, per tant, més allunyada de la voràgine d’estar a primeríssima fila. Ella ara no grinyola, perquè no se li escolten les seves noves cançons, perquè no existeixen.

El mateix passaria si la Laura Borràs fes un KIT KAT polític, que les aigües tornarien a ser manses.


Però aquí el que de veritat grinyola es que unionistes i suposats independentistes disparen trets en la mateixa direcció i el periodistes callen, manipulen, retorcen la informació, es terrible!

I ara mateix veig que la marabunta periodística o els trols mal pagats (trair la teva professió surt barat) no es plantegen ni tan sols si les fake news que els hi fan publicar, tenen una mica de consistencia, i ho posen tot al container de la brossa sense mirar per sobreviure, i anar tirant. Però l´exclusiva d’avui es esperpèntica, perquè no te solta ni volta si coneixes a la persona, a la professora Laura Borràs i si perds uns minuts del teu temps en reflexionar sobre “la noticia” i llegir l’escrit.

EXCLUSIVA La proposta de Borràs a ERC i la CUP: deu línies per «desobeir» inhabilitacions i sentències. El document redactat per la presidenta del Parlament evita concrecions, no menciona la sentència del 25% de castellà a l’escola i tampoc va ser lliurat a Aragonès

La suposada proposta no sembla escrita per una filòloga especialista en teoria de la literatura i literatura comparada, i que va ser directora de les lletres catalanes, a part de ser diputada i ara la MHP presidenta del parlament de Catalunya. El fet és que unionistes i independentistes pensen el mateix de la Laura Borràs i que qui ha escrit aquest pamflet no s’hi ha escarrassat gaire. Potser pensen que la presidenta del parlament de Catalunya, ja està eliminada de la cursa política i els votants són tan analfabets que es creuen tot el que surt als mitjans. O potser ho estar fent el seu amic polític per tenir més vots, o un company d’escriptori, o el seu contrincant a les files del partit. El que sí que sé és que es pensen que som idiotes i no només estúpids hiperventilats.

En aquests casos, sempre intento recordar les paraules de Leonard Cohen
” A vegades un sap de quin costat ha d’estar, simplement veient qui són els que estan a l’altre costat”.

I a la radio sona –Honesty– de Billy Joel.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular