Divendres, juliol 30, 2021
- Publicitat -
Inici Faristol Amazon, o el negoci que canvia les societats, per Francesc Pomés i...

Amazon, o el negoci que canvia les societats, per Francesc Pomés i Martorell.

No cal que expliqui a ningú que es Amazon i per a què serveix, tothom en el nostre àmbit geogràfic  i econòmic ho sap, la qual cosa ja es un indicatiu de com l’hem normalitzat, segurament  acríticament. 

Allò en què no hem pensat tan sovint es com ha estat possible la creació d’Amazon i el seu èxit.  Posem-hi algunes explicacions: 

1.- Amazon es un exemple d’allò que alguns anomenen economia del coneixement. No es crea  directament de cap avenç científic o tècnic, tot i que ara també sigui un actor en certs  desenvolupaments tecnològics, sinó de la capacitat de crear una nova funció a partir d’unes  tecnologies i infraestructures ja existents. Es el producte d’una idea, brillant si es vol, per crear  noves formes de comercialització i, com fa avui el màrqueting en tots els camps, de crear noves  necessitats. Es, per tant, una innovació mes que cap descobriment o nova tècnica.

2.- Amazon es producte del mon interconnectat de les xarxes i la seva popularització i presència  ubiqua a totes les cases, sigui mitjançant ordinadors, tauletes o mòbils. Sense això es fa difícil ni tan sols pensar en la seva existència. Malauradament, es posa poca atenció en que l’actual xarxa  d’internet i els aparells que s’hi connecten, no hauria estat possible sense una importantíssima  inversió pública, primer en investigació bàsica en diverses Universitats nord-americanes, després en un projecte militar (ARPANET), que en va determinar el seu caràcter descentralitzat i multinodal, i  finalment, abreujo molt, la seva extensió mitjançant les companyies de telecomunicació i els  satèl·lits geoestacionaris (també originàriament d’inversió pública). Com es veu, Amazon empra tot  un capital de coneixement científic i de desenvolupament tècnic que, sense una inversió pública  molt important, encara no estaria desenvolupada o ho estaria en una mesura molt menor.

3.- La distribució de productes comprats a Amazon, amb la rapidesa i efectivitat que ho fa, necessita de l’existència d’una xarxa de comunicacions i infraestructures aèries, terrestres i marítimes,  infraestructura física, que molt majoritàriament, fins i tot en el paradís de la iniciativa privada que  son els EE.UU, està suportada econòmicament pels poders públics i, per tant, pels impostos i taxes  que aquests ingressen dels seus ciutadans/es.  

4.- El gegant econòmic i comercial en el qual s’ha convertit Amazon fa que tingui uns moviments  econòmics i un pressupost força per damunt de gran part dels Estats que avui existeixen en el mon i, per tant, una capacitat econòmica i política superior a molts d’ells. Amazon, com Microsoft,  Google, Intel, etc. son avui actors imprescindibles quan parlem de la realitat geopolítica mundial. 5.- Amazon aprofita també els canvis desreguladors de les relacions laborals que ha produït el  neoliberalisme en les societats capitalistes avançades, amb exemples extrems com els d’Uber o el  repartiment de menjar a domicili, per configurar una plantilla sense quasi be capacitat d’unió   sindical i reivindicació. No fa gaire hem vist com la companyia ha fet tot el possible, amb èxit, per  tal que els seus treballadors d’un centre de Bessemer (Alabama) no se sindiquessin, o com va  contractar detectius per controlar als seus treballadors/es. El passat novembre Amnistia  Internacional va publicar un article sobre els riscos per a la salut dels treballadors d’Amazon pel  Black Friday: El personal de Amazon no debe pagar con su salud y seguridad la actividad frenética  del Black Friday. Es un bon exemple d’allò que definim com a precariat, el nou estatus laboral per a moltes persones. 

Es obvi que en el desenvolupament d’Amazon es poden constatar efectes socials i polítics força  concrets, de la mateixa manera que Amazon respon també a canvis socials sense els quals  segurament no hauria passat de la fase de ser una idea. 

Intentem observar-ne alguns exemples, sense pretendre ser exhaustius, i veure’n les seves  implicacions a tots els nivells.  

1.- Amazon converteix l’acte de la compra en un fet individual i asocial. No cal relacionar-se  personalment amb ningú per poder comprar tot allò que desitgem o ens fan desitjar. 2.- Treballa la pulsió contemporània per la satisfacció immediata. Podem tenir qualsevol cosa en  molt poques hores o dies. I amb tota la comoditat de no haver ni de sortir de casa, convertida cada  vegada mes en una mena de castell aïllat dels nostres veïns/nes. 

3.- Trenca la cadena entre el productor/a i el consumidor/a per la baula mes feble: el comerciant. No calen els botiguers/es per comprar un producte determinat. L’únic intermediari necessari es el  transportista. 

4.- Fa innecessàries les botigues i, per tant, canvia l’urbanisme i les interaccions socials dels nostres barris i pobles.

5.- Canvia les relacions de poder entre el productor/a i el venedor/a. Els fabricants ja no disposen  del poder de negociació que tenien sobre una multitud de petits venedors/es, quan aquests han estat  substituïts per una gran corporació que te la capacitat de deixar fora del mercat a qualsevol fabricant i per tant d’imposar-li els preus de venda. Això quan no es la pròpia Amazon qui es converteix  directament en qui encarrega la fabricació d’uns determinats productes, cosa que cada vegada es  mes corrent. 

6.- L’ús de l’enginyeria financera i els forats que deixa el sistema fiscal internacional provoquen  que d’una banda Amazon no pagui els impostos que s’exigeix a qualsevol altra empresa, malgrat  que com hem dit abans s’aprofita d’unes inversions públiques sense les quals no podria existir, i per l’altra que posi de manifest la crisi dels Estats-nació existents, perquè son incapaços de controlar o  regular l’activitat d’aquesta mena de grans monstres corporatius. Ni els Estats mes poderosos, son,  per diverses raons, capaços de fer-ho. 

Tot això, i d’altres fets socials i polítics que deixem expressament al tinter, no es pot dir que ho hagi provocat Amazon. L’individualisme, la precarització del treball, la desertificació dels nostres barris  per les grans superfícies comercials, l’enginyeria fiscal a favor de les grans empreses i corporacions, l’augment del poder dels distribuïdor per damunt del fabricant, el desig de satisfacció immediata i  d’altres, son fenòmens que s’han anat desenvolupant sobretot des dels anys 70 del segle passat. Allò que ha fet i fa Amazon, es treure el màxim profit i aprofundir en una tendència que ja venia  imposant-se en molts sectors de l’economia i la societat, i l’actual pandèmia no ha fet mes que  aprofundir encara mes en aquesta deriva. Amb tota la precaució argumental que calgui, crec que  avui ja podem dir que de la Covid19 no en sortirem, ni individualment ni col·lectiva, millor, mes  aviat al contrari.

Si volem, Amazon es un bon element per pensar i discutir sobre la mena de persones i societat que  estem creant, i fins a quin punt això ve determinat o no per innovacions o noves tecnologies o per  d’altres factors, i quin paper hi juguem cadascú de nosaltres. En aquest sentit, Amazon es només  una exitosa manifestació d’altres fenòmens socials que van molt mes enllà d’un exemple concret i  que, al meu entendre, ens han de fer pensar mes seriosament en allò que ens ocupa aquí: la relació  entre la ciència i la tècnica, i la societat. Dit a la manera d’un dels estudiosos de la relació entre   tècnica i política, Langdon Winner, els artefactes, la innovació, la ciència i la tècnica, son  inevitablement qüestions polítiques.  

Si voleu aprofundir en com Amazon i altres grans corporacions han canviat les condicions de treball i vida de milions de treballadors/es us recomano que dediqueu una estona a aquest video de Robert Reid que tot i estar centrat en els EE.UU. ajuda a entendre l’evolució que s’està produint  arreu del mon:

Si voleu aprofundir en què es i com actua Amazon, llegiu aquest article de Dani Domínguez,  procedent del diari La Marea, i publicat a Crític: «La cara oculta d’Amazon». Sobre el pagament d’impostos, aquest gràfic de ElSaltodiario es força aclaridor, el 2020 només va  pagar una mica mes de 7% sobre els seus beneficis:

No cal dir que aquesta mena de tecnofília i recepció acrítica de qualsevol innovació en la qual ens  hem instal·lat, es una mancança que ens porta a ser agents actius en determinats canvis socials i  culturals que moltes vegades no afavoreixen pas que la majoria de persones tinguin unes condicions de vida millors, mes aviat el contrari. I el mes fotut es que nosaltres. Individualment, ens convertim  en còmplices, conscientment o inconscient, d’aquest fets. I els Estats tampoc es veuen, o volen, ser  capaços de regular aquestes situacions clarament monopolístiques, i ni tan sols cobren els impostos  que haurien de cobrar a qualsevol empresa. 

Parlar de tota aquesta deriva social ja no es parlar de coses que se’ns escapen individualment.  Cadascú/na de nosaltres, som qui amb el nostre comportament i actituds contribuïm a reforçar  aquesta tendència.  

Hi pensem una mica? 

Autor: Francesc Pomés Martorell 23 d’abril de 2021 

 


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setmanal.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -