No cal que expliqui a ningú que es Amazon i per a què serveix, tothom en el nostre àmbit geogràfic i econòmic ho sap, la qual cosa ja es un indicatiu de com l’hem normalitzat, segurament acríticament.
Allò en què no hem pensat tan sovint es com ha estat possible la creació d’Amazon i el seu èxit. Posem-hi algunes explicacions:
1.- Amazon es un exemple d’allò que alguns anomenen economia del coneixement. No es crea directament de cap avenç científic o tècnic, tot i que ara també sigui un actor en certs desenvolupaments tecnològics, sinó de la capacitat de crear una nova funció a partir d’unes tecnologies i infraestructures ja existents. Es el producte d’una idea, brillant si es vol, per crear noves formes de comercialització i, com fa avui el màrqueting en tots els camps, de crear noves necessitats. Es, per tant, una innovació mes que cap descobriment o nova tècnica.
2.- Amazon es producte del mon interconnectat de les xarxes i la seva popularització i presència ubiqua a totes les cases, sigui mitjançant ordinadors, tauletes o mòbils. Sense això es fa difícil ni tan sols pensar en la seva existència. Malauradament, es posa poca atenció en que l’actual xarxa d’internet i els aparells que s’hi connecten, no hauria estat possible sense una importantíssima inversió pública, primer en investigació bàsica en diverses Universitats nord-americanes, després en un projecte militar (ARPANET), que en va determinar el seu caràcter descentralitzat i multinodal, i finalment, abreujo molt, la seva extensió mitjançant les companyies de telecomunicació i els satèl·lits geoestacionaris (també originàriament d’inversió pública). Com es veu, Amazon empra tot un capital de coneixement científic i de desenvolupament tècnic que, sense una inversió pública molt important, encara no estaria desenvolupada o ho estaria en una mesura molt menor.
3.- La distribució de productes comprats a Amazon, amb la rapidesa i efectivitat que ho fa, necessita de l’existència d’una xarxa de comunicacions i infraestructures aèries, terrestres i marítimes, infraestructura física, que molt majoritàriament, fins i tot en el paradís de la iniciativa privada que son els EE.UU, està suportada econòmicament pels poders públics i, per tant, pels impostos i taxes que aquests ingressen dels seus ciutadans/es.
4.- El gegant econòmic i comercial en el qual s’ha convertit Amazon fa que tingui uns moviments econòmics i un pressupost força per damunt de gran part dels Estats que avui existeixen en el mon i, per tant, una capacitat econòmica i política superior a molts d’ells. Amazon, com Microsoft, Google, Intel, etc. son avui actors imprescindibles quan parlem de la realitat geopolítica mundial. 5.- Amazon aprofita també els canvis desreguladors de les relacions laborals que ha produït el neoliberalisme en les societats capitalistes avançades, amb exemples extrems com els d’Uber o el repartiment de menjar a domicili, per configurar una plantilla sense quasi be capacitat d’unió sindical i reivindicació. No fa gaire hem vist com la companyia ha fet tot el possible, amb èxit, per tal que els seus treballadors d’un centre de Bessemer (Alabama) no se sindiquessin, o com va contractar detectius per controlar als seus treballadors/es. El passat novembre Amnistia Internacional va publicar un article sobre els riscos per a la salut dels treballadors d’Amazon pel Black Friday: El personal de Amazon no debe pagar con su salud y seguridad la actividad frenética del Black Friday. Es un bon exemple d’allò que definim com a precariat, el nou estatus laboral per a moltes persones.
Es obvi que en el desenvolupament d’Amazon es poden constatar efectes socials i polítics força concrets, de la mateixa manera que Amazon respon també a canvis socials sense els quals segurament no hauria passat de la fase de ser una idea.
Intentem observar-ne alguns exemples, sense pretendre ser exhaustius, i veure’n les seves implicacions a tots els nivells.
1.- Amazon converteix l’acte de la compra en un fet individual i asocial. No cal relacionar-se personalment amb ningú per poder comprar tot allò que desitgem o ens fan desitjar. 2.- Treballa la pulsió contemporània per la satisfacció immediata. Podem tenir qualsevol cosa en molt poques hores o dies. I amb tota la comoditat de no haver ni de sortir de casa, convertida cada vegada mes en una mena de castell aïllat dels nostres veïns/nes.
3.- Trenca la cadena entre el productor/a i el consumidor/a per la baula mes feble: el comerciant. No calen els botiguers/es per comprar un producte determinat. L’únic intermediari necessari es el transportista.
4.- Fa innecessàries les botigues i, per tant, canvia l’urbanisme i les interaccions socials dels nostres barris i pobles.
5.- Canvia les relacions de poder entre el productor/a i el venedor/a. Els fabricants ja no disposen del poder de negociació que tenien sobre una multitud de petits venedors/es, quan aquests han estat substituïts per una gran corporació que te la capacitat de deixar fora del mercat a qualsevol fabricant i per tant d’imposar-li els preus de venda. Això quan no es la pròpia Amazon qui es converteix directament en qui encarrega la fabricació d’uns determinats productes, cosa que cada vegada es mes corrent.
6.- L’ús de l’enginyeria financera i els forats que deixa el sistema fiscal internacional provoquen que d’una banda Amazon no pagui els impostos que s’exigeix a qualsevol altra empresa, malgrat que com hem dit abans s’aprofita d’unes inversions públiques sense les quals no podria existir, i per l’altra que posi de manifest la crisi dels Estats-nació existents, perquè son incapaços de controlar o regular l’activitat d’aquesta mena de grans monstres corporatius. Ni els Estats mes poderosos, son, per diverses raons, capaços de fer-ho.
Tot això, i d’altres fets socials i polítics que deixem expressament al tinter, no es pot dir que ho hagi provocat Amazon. L’individualisme, la precarització del treball, la desertificació dels nostres barris per les grans superfícies comercials, l’enginyeria fiscal a favor de les grans empreses i corporacions, l’augment del poder dels distribuïdor per damunt del fabricant, el desig de satisfacció immediata i d’altres, son fenòmens que s’han anat desenvolupant sobretot des dels anys 70 del segle passat. Allò que ha fet i fa Amazon, es treure el màxim profit i aprofundir en una tendència que ja venia imposant-se en molts sectors de l’economia i la societat, i l’actual pandèmia no ha fet mes que aprofundir encara mes en aquesta deriva. Amb tota la precaució argumental que calgui, crec que avui ja podem dir que de la Covid19 no en sortirem, ni individualment ni col·lectiva, millor, mes aviat al contrari.
Si volem, Amazon es un bon element per pensar i discutir sobre la mena de persones i societat que estem creant, i fins a quin punt això ve determinat o no per innovacions o noves tecnologies o per d’altres factors, i quin paper hi juguem cadascú de nosaltres. En aquest sentit, Amazon es només una exitosa manifestació d’altres fenòmens socials que van molt mes enllà d’un exemple concret i que, al meu entendre, ens han de fer pensar mes seriosament en allò que ens ocupa aquí: la relació entre la ciència i la tècnica, i la societat. Dit a la manera d’un dels estudiosos de la relació entre tècnica i política, Langdon Winner, els artefactes, la innovació, la ciència i la tècnica, son inevitablement qüestions polítiques.
Si voleu aprofundir en com Amazon i altres grans corporacions han canviat les condicions de treball i vida de milions de treballadors/es us recomano que dediqueu una estona a aquest video de Robert Reid que tot i estar centrat en els EE.UU. ajuda a entendre l’evolució que s’està produint arreu del mon:
Si voleu aprofundir en què es i com actua Amazon, llegiu aquest article de Dani Domínguez, procedent del diari La Marea, i publicat a Crític: «La cara oculta d’Amazon». Sobre el pagament d’impostos, aquest gràfic de ElSaltodiario es força aclaridor, el 2020 només va pagar una mica mes de 7% sobre els seus beneficis:
No cal dir que aquesta mena de tecnofília i recepció acrítica de qualsevol innovació en la qual ens hem instal·lat, es una mancança que ens porta a ser agents actius en determinats canvis socials i culturals que moltes vegades no afavoreixen pas que la majoria de persones tinguin unes condicions de vida millors, mes aviat el contrari. I el mes fotut es que nosaltres. Individualment, ens convertim en còmplices, conscientment o inconscient, d’aquest fets. I els Estats tampoc es veuen, o volen, ser capaços de regular aquestes situacions clarament monopolístiques, i ni tan sols cobren els impostos que haurien de cobrar a qualsevol empresa.
Parlar de tota aquesta deriva social ja no es parlar de coses que se’ns escapen individualment. Cadascú/na de nosaltres, som qui amb el nostre comportament i actituds contribuïm a reforçar aquesta tendència.
Hi pensem una mica?

Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.
Fes-te subscriptor premium (Aquí) per 3€/mes.