- Publicitat -
Inici Articles Repressors Aliment pel populisme, mentre ens roben la identitat.

Aliment pel populisme, mentre ens roben la identitat.

A les eleccions franceses Emmanuel Macron i Marine Le Pen es disputen en la segona volta qui serà el president o la presidenta de França i en quines circumstàncies.

Ideologies? És evident que Le Pen és l’extrema dreta que té el suport dels grans lobbys i no se’n amaga. En canvi, i és important remarcar, la ideologia de Macron, és Macron mateix i els lobbys. Perquè els lobbys sempre hi són.

Un narcisisme jacobí, embolicat d’ideologia, que Macron comparteix amb Pedro Sánchez i una manera de fer que agrada i sosté a Madrid en Pere Aragonés. Es diu gestionar al que tens a mà, no perdre ni un vot i si cal guanyar-ne algun, a costa del que sigui.

Si durant la Segona Guerra Mundial la violència extrema de la guerra, la invasió generalitzada i el genocidi indiscriminat, van propiciar la convicció arreu del món, que només la unió dels estats membres en institucions on existissin lleis de protecció als drets humans, ens podria salvar del retrocés a la barbàrie.
Però res d’això ha passat, i la gent, el votant, l’esclau social, econòmic en la pau i en la guerra, ho està veient cada dia, que aquelles paraules explicades des de el tribunal de justícia del procés de Nuremberg i on aquell judici havia de servir per protegir a la humanitat de la seva autodestrucció, no s’ha complert.
En aquest moment històric de fallida del globalisme capitalista, la ideologia com ens les van ensenyar al segle XIX, no existeix. En política fa temps que només es tracta de negociar el teu país i la part del món que et toca per percentatge, passant per sobre dels drets humans que cadascú d’ells va signar.

Actualment, la política és un sistema de valoració de com serà de salvatge, l’esclavisme social durant les pròximes dècades, sense fer gaire soroll mediàtic.

La pandèmia ha ajudat moltíssim a valorar com és de fàcil el control de milions de persones si els guionistes són prou creatius.

La brutalitat segueix, tenim en el món que desconeixem i que els mitjans no ens expliquen, un centenar de guerres actives i provocades pels de sempre. Són guerres incentivades precisament pels grans garants de defensar la llibertat i els drets fonamentals.

I encara ens preguntem per què les societats estan disposades a votar a qui diu sense embuts, que les llibertats són un retrocés a la tranquil·litat, i a l’ordre?
De manera inconscient, els decebuts i els frustrats, busquen al líder original del despropòsit. Busquen a l’amo i s’entreguen a ell i si més si aquest amo et diu que la culpa de què siguis un cavernari, no és culpa de la teva ignorància promoguda per ells, sinó de la cultura dels altres.

És curiós com la unificació d’Europa creada pels EUA en format OTAN, i utilitzant-la com estat satèl·lit, es farà amb més o menys semblança al projecte somiat de Hitler. Una Europa de dretes, on els dèbils i races menors no tindran espai en la societat emergent.

En això s’està treballant. Engrescant als votants de l’Europa en fallida democràtica, a què una nova unió és possible.
I com ho faran? Donant veu des del PE, a nous lideratges que fan més por que gràcia i protegint-los des de les instàncies suposadament demòcrates.

A Jean Marie Le Pen, li va donar veu en François Mitterrand. El president socialista necessitava ensenyar un llop prou creïble a la gent, perquè ningú es fixés amb la seva pròpia desfeta com a falsa esquerra.

Pedro Sánchez està fent el mateix amb l’ajuda inestimable de part del sotogoverno espanyol i d’ERC. Mireu si no com Pedro Sánchez, i els comuns de Rufián tenen el llop de “BOQS”, tot el dia a la boca.

O és que no recordem en quina TV catalana es va donar visibilitat al Sr Smith?

El que ningú ens recorda és que qui legítima aquest partit com a democràtic i, per tant, legal, són els jutges posats a dit per aquests governs tan democràtics que ploriquegen tot el dia en què arriben els feixistes, i són ells qui els alimenten.

BOQS, PP, CS i PSOE són sigles polítiques de persones originàries de la falsa transició, del ben dit règim del 78. Són oligarques que fins ara havien viscut en el silenci del protectorat borbònic i que ara s’han vist obligats a ensenyar les urpes, davant la possibilitat d’un possible trencament territorial, i han hagut d’excitar al personal. Ho veiem cada dia al Congreso de los diputados i ara al Parlament.
Però sempre hi han estat perquè són els amos del corral.
BOQS no ha nascut d’enlloc, BOQS és l’arrel de totes les altres arrels, aquí i a Europa, i tenen molts noms.
Mentrestant, el ciutadà desprotegit i decebut arreu, és alimentat pel populisme, de manera individual, mos a mos, de manera més senzilla, però si es tracta d’una comunitat que no està disposada a replegar-se, cal intentar destruir,-la robant el seu bé més preuat.

Catalunya no és la senyera, ni la sardana, és la llengua catalana. Perquè la nostra llengua, és la nostra pàtria. Sense llengua, no som, per definició.

Per això qui és independentista no es pot deixar claudicar per consignes ideologies, perquè el nostre principal objectiu és la independència de Catalunya. Posar qualsevol tema per davant d’aquesta ruta, és un obstacle i un via segura al retorn de l’amo.

Mals temps per qui algun dia va creure que la democràcia participativa seria el futur polític del món.

Macron i le Pen? si cal, treballaran units i en harmonia pel bé de França, m’explico?


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular