Dijous, setembre 23, 2021
- Publicitat -

#8M2021.

Quan va néixer la meva filla i anys desprès les meves nétes, vaig plorar perqué sabia que serien persones estigmatitzades pel sistema masclista. Anys després vaig saber que la meva àvia amb la meva mare, i la meva mare amb mi, havien dit les mateixes paraules de desconsol .

Durant 5 generacions de dones, hem anat intentant superar les adversitats que com a sexe femení, ens van posant pel camí. Però és cert que moltes altres dones han patit i pateixen assetjament escolar, abusos dins de la família, menyspreus generals pel simple fet de SER, probablement perquè no som com ells ens volen, ni d´estatura molt baixa, però tampoc massa alta, ni prima, però “vigila que t’estàs deformant de tanta grassa que vas acumulant”, ni beneita, però tampoc massa llesta, “no vagis ara a voler saber més que jo ara”, i així de manera quotidiana. Escoltant aquestes barbaritats de familiars, d´amics, de companys de feina, i fins i tot dels caps. I quan decidim entre totes, que ha arribat el moment de pensar en nosaltres i quan estem a punt de treure el cap per la finestra, sorgeixen invariablement problemes estructurals generals de país, que decideixen per nosaltres que “allò nostre” pot esperar.

Potser ara amb governs “progressistes” que posen molts noms a les oficines. Ministeris i conselleries i on veiem dones al capdavant d’organitzacions, ens volen fer creure que vivim en un paradís, però vigileu!
Sota la primera o segona capa visible de paritat, ens trobem amb un 40% d’atur juvenil, amb més malalts crònics que mai i una sanitat que dins de l’estat espanyol mai serà possible de reconstruir, i les dones tornaran a ser el refugi del sistema masclista catòlic espanyol si no ens posem les piles.

Per mi la celebració del #8M2021 no és un esdeveniment positiu perqué no ha engegat res, més enllà del fet que és un dia de dones, sinó tot el contrari. Primer perquè s’ha convertit en esdeveniment de màrqueting i després perquè és la demostració de què estem en la mateixa posició de sortida d’on volíem marxar. De fet, jo faig la comparació amb la Diada de l’#11S, on celebrem amb molt goig una derrota que recordem durant un dia i 364 dies restants formem part de l’oblit històric on constatem que no som una nació perquè no l’estem defensant com caldria, de manera quotidiana.

O quan celebrem el #14F que ens endolceixen de paraules boniques, de regals i després en el cas de tingui una bona posició econòmica, et col·loca el mocador d’Hermès a la boca, perquè “si no parles estàs molt més bonica” i et passeja com un trofeu davant dels seus amics que mai veuen com i on et pega, perquè ell és tan delicat que ho fa amb una tovallola mullada; o és que es tan pobre que et fot un gec d’hòsties per celebrar que està emprenyat perquè no té un duro i no et pot regalar ni un mocador del Zara, que faria servir per tapar-te la boca i dir-te que “si no parles estàs molt més bonica”.

I no em vingueu que això és culpa del sistema capitalista, perquè en tots els sistemes, religions i altres organigrames, està ple de masclisme fills de sa mare.

I l’amor on és en tot això?, malauradament el 90 % ha de ser un amor personal intransferible cap a una mateixa si vol sobreviure, no fos cas que un dia després de cinquanta anys de vida en parella, et poguessis adonar que només eres atractiva, una joia per ensenyar, que només et volien com a complement dels seus deliris, i que et va trobar quan eres una gosa bonica perduda i amb un talent ocult per donar la pota que ni tan sols sabies que tenies, i que ell intentava que no sures massa, no fos cas.

De fet vivint una vida on els nois, en plena adolescència, no els interessaves perquè tenies massa caràcter i personalitat, ells que ho volien tot molt fàcil i tu, que estaves entestada a xerrar, feies més nosa que gràcia.
I les “amigues”, treballaven en equip per invisibilitzar-te, perquè eres capaç de mantenir converses interessant més enllà del circuit femení de pentinats i de “quin vestit em posaré demà” i a més, intentaven destruir-te, ensorrant una possible relació amb algun noi sensible, dient qualsevol mentida seva o teva, i no dubtant en cap moment a fer-ho.

Imatge Google

Al final, acabaves construint una família amb una parella que només dins de la teva desgràcia és quan ell se sent feliç i còmode. I que passats molts anys, ara ets una mica més autodidacta i responsable, et deixen de costat i se senten menystinguts perquè creuen que els has abandonat, quan l’única cosa que estàs fent diferent és ser tu mateixa, decidint escoltar el teu cor i la teva ment.

No, el #8M2021 no el celebraré com una victoria de res, per dir-li a la meva filla, a les meves nétes, i a totes les dones que llegeixen aquest article, -i que saben que tenen la web saralidiaester.cat a la seva disposició, i l´espai -QUEIXA- per denunciar el que els calgui-, erò que no es pensin ni per un segon, que les dones hem aconseguit res per celebrar aquest ni cap dia, com alguns ens volen fer creure, perquè no és cert. Simplement el patriarcat estava relaxant la neurona durant un temps mort de 10 minuts, que ens van concedir, “un local de lloguer, amb un contracte precari, per un espai curt de temps” i res mes. Ara tornen, desde les clavegueres masclistes, carregats de ràbia i venjança en forma de nous partits polítics, que menyspreen tot allò per què s’ha lluitat i que avalen i promouen l’home ibèric en aquest cas, analfabet i rudimentari, agressiu i prepotent, com la nova marca espanyola, però casposa com sempre, això sí, protegits amb dones molt col·laboradores i molt decidides a perdre’ns els drets conquerits, si a canvi elles, de manera explícita i personal, en guanyen uns quants.

I estic més convençuda que mai, quan veig a l’esquerra espanyola desplegant una campanya enorme del #8M2021 mentre les lleis que permeten a famílies senceres amb gent gran, persones sense recursos i infants, es queden al carrer sense un sostre que els protegeixi, mentre aquest estat progressista, subvenciona a l’alça, als sindicats que callen davant la barbàrie de la llei laboral, que discrimina explícitament a les dones que diuen defensar. I tot això es multiplica amb el col·lectiu LGTBIQ, i les ètnies minoritàries.
Així que prou farsa i més confrontació intel·ligent als polítics que fan aquestes lleis, i als fiscals i els jutges que les manipulen.
Som responsables d’allò que votem i hem d’aprendre que la política la fas tu, seguidor/a d’aquesta web, amb les decisions que prens tots els dies de la teva vida , defensant o invisibilitzant injustícies, per petites o banals que et puguin semblar.

No és bo generalitzar, em direu ara, i potser teniu raó, però, el sistema masclista és criminal amb les minories, però ha maltractat per igual a la majoria que hauria de ser companya, amiga, sòcia, empleada o simplement en l’ésser humà que comparteix amb ells un espai en el món.

Reflexionem-hi.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setmanal.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

1 COMENTARI

  1. T’ha sortit del cor i de les entranyes… Ets una dona plena de saviesa que com una lloba alpha udola per advertir a la manada que estem en perill d’extinció. Primer les dones, per rebels, perquè va semblar que ampliaven espais i arribàvem al nostre lloc d’igualtat però només era un entreteniment fins que decidissin -per nosaltres- que ja havíem jugat prou amb el tema. Després, totes les minories i aquí també hi entren els homes més sensibles, més honestos o decididament més íntegres. Tu ens adverteixes i fas bé. Però no estàs sola amb el teu ídol, hi som moltes, la teva manada. Avisant que el camí de la llibertat el fem tots o no serà per ningú. Continuem udolant amb força, fem créixer la manada i lluitem, no ens queda altra. Que els fronts són molts, tants com drets que ens arrebassen… Això sí, jo celebraré el dia 8…perquè va néixer la meva mare. La dona que, a pesar de patir tant, té la dignitat de la saviesa i de la lluita compartida. I és germana de moltes dones. Ella m’ha ensenyat a ser lloba i a udolar. Gràcies, Sara😘💫

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -