Dissabte, novembre 27, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Víctimes #17A, l'esdeveniment dels polítics, la farsa per a les victimes.

#17A, l’esdeveniment dels polítics, la farsa per a les victimes.

LA FOTO D´ESTIU.


Haver de pujar i baixar a Barcelona en tren, se’m fa cada dia més dificultós. Ja he caigut algú cop durant el trajecte, però és que #FrauColau no em deixa circular amb el meu cotxe, i no me’n puc comprar un altre de nou. Però jo no em puc queixar de res, perquè a mi no m’han matat un fil, un marit, ni ferit un germà, ni he vist passar per davant dels meus ulls, un ésser humà destrossat, per després fer-me passar per aquest circuit TV, aquest espectacle, que no és res més que una desfilada d’autoritats, la” CASTA” que ja no diria, l´ara mesell, Pablo Iglesias.

He anat baixant per les Rambles i m’he anat retrobant amb bones amistats i he de dir que durant el dia, n’he fet de noves. Això em dóna l’energia suficient per seguir endavant amb el que intento fer, que és protestar, un acte democràtic, que s´hauria d’utilitzar molt mes, un gest que la llei mordassa ens té prohibit i que alguns soldats del nou odre català, dins de la nova normalitat, no veurien amb bons ulls, i així ens ho farien saber, per mitjans de comunicació subvencionats. Però quan he arribat a la plaça de l’os m’he començat a emprenyar, veient l’arribada d’autoritats que més que anar a un acte solemne, semblava que alguna autoritat, es passava per allà, abans d’anar a la piscina. Només li faltava portar penjat el flotador.

Això sí, estàvem rodejats de Policia Nacional, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana per cert quan anava a fer unes fotos els mossos no m’han deixat passar i en tornar a travessar el carrer (estava tot tan atapeït que no he vist si el semàfor estava verd o no), un guarda urbà m’ha donat una bona empenta, i m’ha fet trontollar, m’he regirat i m’he queixat i l’he retret la seva actitud. Li he dit que em podria renyar o fins i tot multar, però que ell no era ningú per abusar de la seva autoritat, perquè em podia haver fet caure.
El funcionari estava disgustat, segur que li era molest la nostra presència, amb aquells ales d´en xavi en forma de papallona, com tambe l´estelada, obres totes dues d’en @manelpanal, pero ell no pot fer abús de poder i menys amb algú que va amb bastó.

Aquest incident no m’ha deixat poder arribar on eren els periodistes, i poder agafar alguna imatge que trobes rellevant, i m’he hagut d’esperar al final de l’acte, que no ha durat més de 5 minuts, per poder-me acostar a saludar a les víctimes, que any rere any, han d’estar veient com els mateixos polítics, que ara els fan una abraçada davant dels mitjans de comunicació del món, els tenen bloquejades sistemàticament totes les demandes per fer una investigació rigorosa al congrés sobre els fets que no han quedat prou investigats i que podrien posar en dubte parts de la sentència, que cal investigar i si cal, depurar responsabilitats.
Com deia, he intentat arribar on estaven les víctimes del #17A, però els polítics els tenien rodejats en aquell rectangle d’hipocresia en què s’havia convertit la plaça de l’os. Allò ha estat una escenificació perquè les càmeres i els micròfons gravessin l’espectacle còmodament. (Hi havia més periodistes, que ciutadans donant suport, he de dir amb tristesa)

Un cop han acabat aquests 5 minuts de farsa, els uniformats, ens han deixat passar a nosaltres, a la plebe.
Potser serà l’últim cop que veurem als polítics i les víctimes en aquest acte juntes, perquè aquests últims ja no poden més amb la hipocresia i farsa política, que els fa estar un impàs etern, del que fins i tot ells volen fugir. I és molt normal que les víctimes ja se sentin fastiguejades, perquè s’han vist utilitzades, menyspreades, abandonades, i crec que alguns d’ells i amb bon criteri estan pensant de fer a partir d’any vinent, el seu propi homenatge i prendre per fi les seves pròpies decisions, envoltats amb la gent que any rere any, els ha fet costat de manera incondicional. Exigeixen justícia i reparació, i tenen tot el dret!


Una reparació que no els hi ha fet ni el gobierno d’Espanya però tampoc el govern català, que segueix sense procurar-los una oficina de víctimes del terrorisme, tenint com tenen entre els dos governs més assessors, que tots els govern europeus junts!! De debò que ni això heu pogut ser capaços de fer, colla d’hipòcrites? Estic molt trista, perquè no veig com puc ajudar aquestes víctimes, que també s’han d’haver sentit tristos per la cada vegada més baixa presència de ciutadans a l’acte. He de dir que en aquest homenatge hi havia menys persones que els que hi havia per acomiadar al millor jugador de la història del Barça, però també el més ric, fa tres dies. I em pregunto seriosament, que li està passant aquest país
Ja sé que és 17 d’agost i que tothom fa la seva, però de debò no heu pogut aparcar el que estàveu fent durant una hora, per anar a retre un homenatge a les víctimes, que només l’atzar va fer que no fóssiu vosaltres?

I estic segura que hi ha polítics que a títol personal s’estan preocupant de les víctimes, segur, però jo parlo dels partits polítics i cap d’ells està a l’altura.
Com veieu aquesta vegada no poso noms, ni cognoms, ni càrrecs. Tots sabem qui són, que fan. Aquí els protagonistes, els que importen són, els morts, els ferits, i les seves famílies.

I jo he de dormir, necessito dormir, perquè la vida contínua, i hem de seguir atents.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -