- Publicitat -
Inici Articles Social 14F- Jornada de decisió.

14F- Jornada de decisió.

Si en les anteriors convocatòries he sigut conscient de la importància de votar, cada dia que en sóc més. I suposo que ja no tant per mi, sinó per a la persona que li he donat la vida, per la que crec que tinc el deure i també el dret de deixar-li un país lliure en tots els sentits.

Cada vegada, i sempre un dia o dos abans de votar, sento una emoció profunda recordant que els meus ascendents, van lluitar i patir perquè jo i els seus descendents, diumenge puguem votar. És un sentiment tan profund per mi que no admet cap mena de broma en aquest sentit, i intento explicar sempre que puc que votar és el dret democràtic i el deure ètic més important de la civilització, donar la veu al ésser humà, perquè pugui legislar sobre la vida i gestionar-la amb el gruix del vot majoritari i en defensa de les minories.

Sé de la dificultat pandèmica per anar a votar, i fins i tot per seure a la mesa electoral tot el dia, i crec que calen tots els mecanismes per solucionar les reclamacions al respecte immediatament, perquè les eleccions també són això, la bona gestió de qualsevol procés administratiu i econòmic, però sobretot no oblidem que votar significa decidir democràticament que vols per tu i per la teva comunitat.

I un d’aquests deures per mi és governar la meva terra, i administrar-la de la millor manera possible, amb total defensa dels drets humans, i això no sé si és ser nacionalista, d’esquerres o migpensionista, però és el que sóc, i és el que vull, i és el que votaré.

També he après que el respecte es construeix no només respectant a l’altre, sinó donant tota la informació verídica per poder debatre en llibertat, i si el que tinc al davant es un franquista o feixista, no dubtaré ni un moment que és un maltractador dels drets humans, i que els seus vots són per eliminar-me, en canvi el meu vot, el permetrà seguir vivint la seva vida.

Realment estic molt decebuda de la majoria de la classe política independentista quan davant la forca de la gent, va aparèixer la força de l’enveja i la revenja, menystenint la voluntat explicita del dia 3 d’octubre de 2017 quan realment vam espantar l’estat espanyol demostrant que la nostra força és anar junts, i un cop assolida la independència, decidirem votant ,quin sistema volem.

En canvi algú, que ara es compara amb Mandela, obvia que aquest premi nobel de la Pau, durant divuit anys, va propiciar violents enfrontaments als carrers de Sudáfrica per mantenir el pols amb l’estat. I ho fa perquè es un historiador amb memòria selectiva, que es vanta de criminalitzar a qui crema un container o pinta un mur, o tira un paper a terra, mentre estem patint la fúria d’aquest estat repressor, que afina fiscalies inclús en governs que es fan dir d’esquerres. I si no hi havia prou en la manipulació d´aquest historiador, encara ara ha estat incapaç de personar-se a la casa de qualsevol de les víctimes del terrorisme del #17A a fer-los ni una abraçada de suport, tot i saber que alguna d’aquestes víctimes fins i tot l´han volgut visitar a la presó i que la consellera d’ERC Ester Capella, no ha donat consentiment a la visita de manera repetitiva, perquè es veu que això d’estar #AlCostatDeLaGent és només un eslògan electoral, mentre amb fets mantenen a un govern espanyol que bloqueja totes les possibles informacions respecte als atemptats del #17A, i signen pressupostos a banda i banda del territori, amb els carcellers.

També he de dir que és molt cansat el tema antisistema, perquè al final no pacten ni amb ells mateixos, com es pot veure aquests dies amb els canvis logístics de la candidata que apareix i desapareix com el riu espanyol. Per mi ser antisistema és poc productiu i poso com a exemple el que vaig entendre de les explicacions de l’ @_alexArenas, amb la proposta dels CUP amb el tema de la pandèmia, dient que sobre el paper potser és la més bona, però la menys irrealitzable, perquè ara per ara, perquè es pogués complir el projecte, li haurem de donar la volta al sistema, en un gir de 720 graus en un mes, i això és impossible! I davant de màxims impossibles i mínims vergonyosos ploriquejant davant del faristol per rascar algun vot, està la força d’un equip pràctic, preparat i positiu també sobre la pandèmia, però amb iniciatives realitzables potents i a l’abast per fer immediatament i amb una idea política fixa de confrontació intel·ligent amb l’estat repressor, per assolir la independència el més ràpid possible, però per una via que sumi en l’única estratègia que hem vist que funciona, fer pinya aquí i a l’exili més enllà de les nostres fronteres amb un govern digital potent i intocable per Espanya.

dibuix de @Elsabem

Els partits unionistes tenen un full de ruta diferent a nosaltres, alguns ens volen callats i treballant molt, altres empresonats, i hi han que ens volen morts però amb amor. Però els independentistes tenim una partida d’escacs que està en vies de concloure, i una de les jugades, es diu la mort de l’autonomisme, pas previ per esdevenir un estat independent en forma de república, i on per arribar-hi cal guanyar el #14F amb contundència, perquè sobre el tauler només ha de quedar un rei, això sí sense corona, perquè la reina de la majoria, amb el seu equip i el poble que els ha ajudat votant, han fet tota la feina que escau, per guanyar la partida definitivament.


Som una nació, la catalana, i som una minoria dins de l’estat ibèric, i només junts, i treballant en el mateix sentit, en la mateixa direcció i amb el mateix ritme, el projecte podrà tirar endavant.

Estic segura de què demà diumenge #14F, plogui o faci sol, serem un sol poble votant com vam fer #10ct i que ningú tingui por, perquè res del que passi després de les eleccions si guanyem ens faci tremolar el pols, perquè com diu l’intel·ligent Salvador Vergés, només té por qui va sol, i per tant nosaltres, els avantpassats, i els descendents, els de la dreta, els de l’esquerra i els migcampistes, anirem tots junts per assolir pas a pas la independència de Catalunya, posant la papereta en l’urna, el lloc on els demòcrates ens trobem sempre molt bé.

I no oblidem que cada procés electoral des de l’estatut de 2010 que Espanya ens va fer un cop d’estat a Catalunya, votar és un plebiscit, un referèndum acumulatiu, que hem de guanyar, cada día.

TINGUEM MEMÒRIA!!!


Visca Catalunya Lliure!!!!!


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setmanal.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -